Màrius Serra a la biblioteca Vapor Vell
La trobada d’avui amb Màrius Serra, a la biblioteca del Vapor Vell, ha estat el punt de partida de les activitats previstes a la delegació de Sants-Montjuïc i les Corts amb motiu de la diada de Sant Jordi. Una vintena de persones ha seguit amb interès les explicacions de l’autor sobre el llibre Quiet, dedicat al Lluís, anomenat familiarment Llullu, fill de Màrius i la Mercè. Combinant la tendresa, la ironia i la dura realitat de la situació viscuda, se’ns transporta al seu món més íntim i familiar i es contraposa, tal com diu l’autor, la llum amb la foscor, ja que sense l’una no podem valorar com es mereix l’altra. El públic assistent, majoritàriament membres del Club de Lectura de la biblioteca, ha pogut participar activament a l’acte i compartir vivències amb l’autor.
Unanimitat per primer cop al Club de lectura del Vapor Vell. La teranyina de Jaume Cabré ha estat objecte de tots els elogis imaginables i més. Una història amb cara i ulls, amb ets i uts i, sobretot, amb el mestratge d’un escriptor que domina el tinter. Tanta unanimitat entre els participants del Club ha donat poc joc. Cap discussió, cap discrepància, cap trifulga. Tots ens hem enganxat de quatre grapes a la teranyina de Cabré i hem estat devorats per les seves pàgines. La bona literatura deu ser això. El mes que ve comentarem Quiet amb el seu autor, Màrius Serra, que assistirà a la trobada del Club en una sessió de portes obertes per anunciar l’arribada de Sant Jordi.
Joan Perucho ens regala amb Els homes invisibles un collaret de perles de gust exquisit, bocatto di cardinale per als participants en el Club de lectura del Vapor Vell. Fins i tot els lectors partidaris de la novel·la més pesant van reconèixer que l’obra de Perucho és un brodat de randes equiparable a qualsevol espessor novel·lesc. La poca tendència a la prosa poètica feia arriscada la lectura i comprensió del text però l’elegància de Perucho supera tots els reptes. L’autor, en el seu cosmos, ens provoca amb pinzellades quotidianes que deriven en pura transcendència. La confirmació més palesa que al pot petit hi ha la bona confitura. El mes que ve, per compensar, comentarem una teranyina dita La teranyina, de Jaume Cabré.
Diuen que els experimentes s’han de fer amb gasosa. Julià de Jòdar s’arrisca a fer-los amb pega dolça i després passa el que passa. Els vulnerables és una novel·la deconstruïda i esferificada que s’ha de muntar a peces com un exincastillos o un Frankenstein nostrat. Els participants en el Club de lectura més agosarats han furgat en el trencaclosques de Jòdar i n’han tret petroli de principis del segle XX. D’altres, més cartesians, s’han estimat més saltar-se pedaços de la novel·la i burxar en el rovell de l’ou passat per aigua. La conclusió ha estat inconclusa, amb serrells i laberints, com la mateixa novel·la que ens ha tocat recompondre. Passat Nadal –toquem ferro- comentarem Obaga, d’Albert Villaró.
Julià Guillamon va fabricar amb La Moràvia un artefacte artesanal, sòlid i fet a mà, com les sabates d’abans, que amb mitges soles ja trepitjaven tota la vida. La Moràvia ens transporta a un passat deprimit que apuntava al progrés en forma d’acer inoxidable i polièster i que va morir en la nostàlgia. Barreiros, com Diògenes, amuntega records per recuperar aquella il·lusió d’un futur que havia d’arribar amb les ones hertzianes i l’irradiador del port però que va quedar envasat al buit. Va agradar poc als tertulians del Club de lectura, el llibre de Guillamon. La Moràvia no està de moda.
El Club de lectura en català a la biblioteca Vapor Vell de Sants ha iniciat un nou cicle amb noves propostes i lectures. Cada tercer dimecres de mes, els participants al Club es trobaran per comentar una obra i posar-la en comú. A la sessió de presentació del Club hi han assistit 21 participants disposats a encarar amb il·lusió i interès renovat la nova etapa del Club. En aquesta convocatòria hi ha prevista la lectura de cinc novel·les d’autors catalans contemporanis i un parell de clàssics com Joan Perucho o Stefan Zweig. La primera lectura serà La Moràvia, de Julià Guillamon, una obra original, testimoni d’una època perduda però ben present encara.
Quinze contes sobre uns personatges incapaços de superar experiències doloroses, personatges contradictoris immersos en situacions conflictives que els superen i els ofeguen. Les protagonistes mostren emocions contradictòries i sovint tràgiques de fets que, vistos amb ulls de dona, dibuixen un paisatge poc visible per a una societat que es regeix pels cànons masculins. Als contes de Clara Soley hi ha tota l’escala de colors i de matisos perquè l’autora observa la realitat amb ulls felins i femenins. El vestit d’Emilie Flöge i altres contes és una obra farcida de drames, com la vida d’Emilie, dissenyadora austríaca, amant de Gustav Klimt, amb qui compartia estius i dissenys de moda. Durant la seva relació, Klimt fou pare d’almenys catorze infants amb altres dones. L’amor tot s’ho val. Potser per això el llibre ha agradat molt i molt poc alhora a les participants al Club de lectura.
La lectura de La ballarina, d’Ogai Mori, ha resultat una descoberta per als assistents al Club de lectura de la biblioteca Vapor Vell de Sants. La ballarina és un petit plaer per als ulls i les mans. La sessió ha esdevingut un gran plaer gràcies a la presència de Marta Morros Serret, traductora de l’obra i gran coneixedora de literatures, llengües i costums ancestrals. Marta Morros ens va il·lustrar sobre el petit món condensat en la seixantena de pàgines de La ballarina i també ens va obrir la ment a una cultura que veiem de lluny com un traç al Pacífic. Al final, el diminut llibre de Mori va ser la gratíssima excusa per compartir amb Marta Morros els entrellats japonesos, orientals, occidentals i universals. D’aquesta sessió n’hem sortit més savis.
