Avui s’ha fet l’acte de lliurament dels certificats de final de curs als alumnes aspirants a taxistes que han seguit el curs de 120 hores de nivell bàsic (A2). El curs ha de servir perquè aquestes persones de la comunitat pakistanesa puguin interactuar en català amb els usuaris del taxi. Cal destacar l’esforç i dedicació de l’alumnat i professora en un curs tan intensiu que va començar al juliol.
Més d’un centenar de persones han assistit a la festa de lliurament dels certificats dels sis cursos que s’han impartit els dissabtes per a la FAHONCAT. La festa va comptar amb la participació dels alumnes dels cursos que van interpretar tres cançons. També hi va haver actuacions de cantants convidats com Lissette la caribeña i d’altres que van animar el públic que va cantar i ballar amb entusiasme. L’acte va comptar, entre d’altres, amb la presència de la cònsol general d’Hondures a Barcelona, Adriana Zúniga, el subdirector del CNL de Barcelona, Jordi Font, el president de la Coordinadora d’Entitats del Poble-sec, Antoni Reig i la delegada del CNL a Sants-Montjuïc, Sílvia Aregall, que van adreçar-se als assistents per encoratjar-los a continuar en la seva formació lingüística com a mitjà de coneixement i d’integració a la societat d’acollida.
Els alumnes de nivell inicial del professor Quim Navarri han fet una nova ruta pel Sants Industrial organitzada per l’Arxiu Municipal del Districte de Sants-Montjuïc. La ruta ha començat a les portes de la seu del Districte (Creu Coberta, 104) on la guia els ha explicat alguns detalls de l’edifici i dins han pogut visitar la sala de Plens i apreciar les pintures i la construcció arquitectònica de l’edifici. La parada següent ha estat davant d’una casa dels industrials burgesos que s’havien instal·lat a Sants quan el lloc ja havia anat perdent el seu caràcter agrari. Han seguit cap a l’Espanya Industrial, on els alumnes han rebut informació sobre la vida als recintes fabrils a cavall dels segles XIX i XX. També han pogut veure alguns edificis obrers abans d’arribar a la xemeneia de l’antic Vapor Vell, on han pogut conèixer la història dels conflictes entre obrers i patrons durant el segle XIX i aquí ha acabat la visita.
Un grup de nivell Bàsic 1 de la professora Francesca Rabassa que fa classes al districte de les Corts ha fet una visita als castellers de Sants per conèixer aquesta activitat, totalment desconeguda per a la majoria d’alumnes assistents.
Avui s’ha fet l’acte de lliurament dels certificats als alumnes de l’escola de taxi Hassaan del Poble-sec que han seguit el curs BB. La professora Maria ha impartit aquest curs, de 120 hores, a un grup de persones pakistaneses aspirants a taxistes. El curs va començar el 2 de març, amb horari de matí, de dilluns a divendres. En l’acte de lliurament s’ha destacat l’esforç dels participants que han agraït la dedicació i la feina de la professora. Des del CNL de Barcelona agraïm la col·laboració de la Casa del Mar.
Un grup de les Corts de nivell Bàsic 3, conduïts per la professora Francesca Rabassa, ha visitat les instal·lacions de Sants 3 Ràdio i han enregistrat l’activitat: Un tomb per Catalunya. El grup ha recomanat una comarca de Catalunya per visitar un cap de setmana. Abans de fer l’activitat els han fet una petita entrevista. Ha estat una experiència molt atractiva que podeu recuperar aquí:
El 18 de maig, els alumnes d’elemental 3 de Sants de la professora Rosa Morte, han fet la visita a les instal·lacions de la Maternitat i a l’antic Institut Frenopàtic de les Corts. La Núria, guia del Districte, ens ha citat a l’entrada del conjunt monumental del parc de la Maternitat. Ens ha explicat que on ara hi ha l’Institut de les Corts, hi hagué l’Escola Montessori, capdavantera en el seu moment en educació infantil. També hem vist els pavellons rosa i blau, que eren els centres hospitalaris en què les dones embarassades podien donar a llum en condicions òptimes. Vosaltres sabeu per què hi havia dos pavellons separats que tenien la mateixa finalitat? Nosaltres ara ja ho sabem. També hem vist edificis, avui reconvertits en espais de la Diputació, com l’antiga cuina, la casa d’orfes, les enormes xemeneies, la bugaderia, la sala d’autòpsies i el més modern: el pavelló Hèlios -ja dels anys 50 del segle XX -, un edifici funcional amb un enorme solàrium destinat a la teràpia per guarir infants amb tuberculosi. Després ens hem desplaçat fins a l’antic Institut Frenopàtic, avui seu de la Clínica Dexeus, i la guia ens n’ha explicat la història. En acabat hem fet un petit recorregut per les Corts i, a la plaça Comas, hem pogut veure fotografies de l’arxiu que ens mostraven com havia estat l’interior de les dependències del frenopàtic que acabàvem de visitar.
El dia 14 de maig, amb la col·laboració d’Òmnium Sants-Montjuïc, es va organitzar una passejada històrica pel barri del Poble-sec. El passeig va començar a la plaça del Sortidor i guiats per l’historiador Josep Guzmán -membre del CERHISEC -, es va poder rememorar el passat d’aquest barri i entendre com devia ser la vida dels seus habitants a través de les botigues que s’hi havien instal·lat: bacallaneries, adrogueries, queviures, espardenyeries – i més tard, sabateries -, tintoreries, farmàcies, tavernes, perruqueries i barberies han anat apareixent en la nostra imaginació, ja que no hi ha cap fotografia que ens mostri com eren aquestes botigues fa cent anys. Una quarantena d’assistents, entre ells dos grups d’alumnes hondurenys que estan aprenent la nostra llengua, van valorar molt positivament la sortida ja que van poder veure el barri amb una altra mirada i interactuar en català fora de l’aula. La passejada va acabar davant de la casa on va néixer Joan Manuel Serrat, que té una cançó dedicada al seu carrer (carrer Poeta Cabanyes).
El meu carrer (J.M. Serrat)
El meu carrer és fosc i tort, té gust de port i nom de poeta. Estret i brut, fa olor de gent i té els balcons plens de roba estesa. El meu carrer no val dos rals: són cent portals trencats a trossos i una font on van a abeurar infants i gats, coloms i gossos. És un racó on mai no entra el sol, un carrer qualsevol. El meu carrer té cinc fanals perquè els xavals llancin pedrades. Hi ha una pensió i tres forns de pa, i un bar a cada cantonada. El meu carrera és gent d’arreu que penca i beu, que sua i menja, i es lleven amb el primer sol, i van al futbol cada diumenge, o a fer esparral al volantí, o a fer un dòmino amb vi. El meu carrer és un infant que va berenant pa amb oli i sucre, i juga a daus i a ‘cavall fort’, mig bo, mig bord escolà i cuca. El meu carrer del barri baix viu al calaix de les baldufes, amb patacons, i l’àlbum ‘Nestlè’ i els trossos d’una vella estufa. I a poc a poc se’m fa malbé el meu carrer.
