Arxiu per novembre, 2018

  • Eva Piquer visitarà el Club de lectura del Vapor Vell

    Primer llibre i divisió d’opinions al Club de lectura del Vapor Vell. La magnitud de la tragèdia no deixa indiferent cap lector. Si algun tret distingeix Quim Monzó és la seva habilitat per provocar i sacsejar el personal. Com a estrena del Club, ha estat una sotragada aquesta primera lectura. El mes que ve, més reposats però amb la mateixa empenta, comentarem Una victòria diferent i tindrem la sort de comptar amb l‘autora de l’obra, l’Eva Piquer, periodista i escriptora de llarg recorregut. L’Eva Piquer ens parlarà de la gestació de la novel·la i de la seva feina als mitjans de comunicació. I d’altres coses que encara no sabem.

    Trobada amb Eva Piquer, 19 de desembre a les 11 h

    Eva Piquer 

    Biblioteca Vapor Vell de Sants 

    Article complet

  • Concurs I tu, jugues en català?

    Article complet

  • Taller de sardanes a Sants

    Els alumnes del curs B1 de la professora Rosa Morte han participat en un taller de sardanes que els Amics de la Sardana del Poble-sec han impartit a l’aula. Com cada any, i ja en portem uns quants, aquesta entitat ofereix de manera desinteressada un tallers d’una hora de durada per als alumnes que serveix per donar-los a conèixer aquesta dansa. L’objectiu dels cursos de català no és només que  l’alumnat aprengui llengua, sinó també que coneguin la història, tradicions, cultura popular, etc. i, si és possible que s’incorporin a d’alguna de les moltes entitats de la ciutat que promouen i mantenen vives aquestes tradicions.

    Article complet

  • De Panikkar a Panikkar. Capítol 5. Panikkar, un i molts alhora

    Recorregut vital per la vida i obra d’un savi.

    5. Panikkar, un i molts alhora

    En mes d’una ocasió s’ha parlat de diversos Panikkar. Un Panikkar conservador i catòlic i un altre Panikkar en què conflueixen el cristianisme, l’hinduisme, el budisme i la secularitat. Tot plegat, una barreja de filosofia i teologia ben particular. El savi aclareix: “No podem identificar-nos amb les nostres idees. La idees tenen importància, però una importància relativa. Qui no sap superar la dicotomia entre l’ésser i el pensar, entre el que hom és i el que hom pensa, es fa esclau del seu pensament i en darrer terme perd el sentit cristià de l’existència”.

    Hi ha una evolució en Panikkar des d’una concepció tradicionalment catòlica i un pensament neotomista fins a l’amplíssim plantejament universal que el duu a un diàleg no només interreligiós sinó intrareligiós. Aquest segon Panikkar és el que més ha escrit i més s’ha difós. Però no podríem separar el jove Panikkar i el Panikkar madur. Més aviat, l’itinerari vital i intel·lectual panikkarià se’ns manifesta com “una única existència, calidoscòpica i progressivament accelerada”, segons el Dr. Miquel Siguan.

    Si comparem els primers escrits de Raimon Panikkar amb els posteriors hi ha una evolució evident dins d’aquesta unitat en la recerca de la síntesi, harmonia i plenitud. I això respon a una experiència humana comuna: viure és un procés dinàmic. Si aquest procés és negat o paralitzat, potser perquè ens sembla que ja hem arribat a la veritat absoluta, correm perill de caure en un fonamentalisme intolerant.

    Malgrat els profunds canvis en la seva vida i de les influències en l’evolució del seu pensament, hi ha una continuïtat, un fil conductor constant des dels primers escrits: la pretensió de responsabilitzar-se per l’home, d’abraçar-ho tot i dur-ho fins a la seva última arrel, fins a la seva plenitud, en una constant recerca de l’harmonia. El mateix Panikkar insisteix en aquesta continuïtat del seu pensament: “La meva gran aspiració era i és abastar, o més aviat esdevenir (viure), la realitat en tota la seva plenitud”.

    Paraules de Panikkar

    La saviesa consisteix a reconèixer la singularitat d’un instant, és a dir, que cada moment és únic i irrepetible. Qui no viu en la sorpresa i el miracle de cada dia, no viu. La finalitat de la vida és caminar.

    Article complet

  • De Panikkar a Panikkar. Capítol 4. Les arrels catalanes

    Recorregut vital per la vida i obra d’un savi

    4. Les arrels catalanes

    Quan es jubila l’any 1987, Panikkar torna a les seves arrels catalanes. S’instal·la a Tavertet on viu gairebé com un monjo tot i que participa activament en la vida cultural i religiosa de la comunitat. Torna a les arrels catalanes per completar el seu cicle vital, el seu karma, per “arrodonir o arrelar la meva vida al lloc on vaig néixer”.

    L’any 1989 funda el centre d’estudis interculturals Vivarium, conscient que els problemes de la nostra època no es poden afrontar adequadament amb les possibilitats d’una sola cultura. Vivarium aplega molta gent d’altres països atreta pels Col·loquis presentats i dirigits pel mateix Panikkar. També dins de Vivarium es reuneix un grup d’estudiosos de l’obra del filòsof i escriptor català.

    Tot i que acadèmicament jubilat, Raimon Panikkar escriu i publica. Durant els anys 90, la seva activitat editorial és molt intensa. El 1997 rep el doctorat honoris causa per la Universitat de les Illes Balears. L’any següent rep el Memorial Joan XXIII per la Pau en reconeixement per la recerca personal en favor del diàleg i la construcció d’una societat més lliure i convivencial. El 1999 rep la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya. El 2008 rep el doctorat honoris causa per la Universitat de Girona. La seva Opera Omnia (Obra Completa) és publicada en català, en italià, en francès, en anglès i en castellà.

    Panikkar mor a Tavertet el 26 d’agost del 2010. El seu fons bibliogràfic personal es conserva a la Biblioteca de la Universitat de Girona, on és obert al públic que vulgui conèixer la vida i obra d’un savi.

    Paraules de Panikkar

    -Què li passa a la gota d’aigua quan cau al mar? La gota d’aigua, no hi ha dubte, desapareix. Però jo què soc? La gota de l’aigua o l’aigua de la gota?

    -La vida ens l’han donada i només ens és merescuda si la donem.

    -La gran epidèmia moderna és la banalitat.

    Article complet

  • Xerrem d’Arreu a la biblioteca Montserrat Abelló

    Els alumnes d’un curs de nivell Elemental que la professora Àngels Orduña imparteix a la biblioteca Montserrat Abelló van fer una nova sessió del projecte Xerrem d’Arreu. En el programa s’entrevisten persones de diferents procedències sobre experiències i aspectes culturals i quotidians del lloc d’origen per tal de reconèixer i mostrar la riquesa cultural existent, així com per fomentar l’ús social del català. Aquesta activitat, promoguda per la Taula Intercultural del Secretariat d’Entitats de Sants, Hostafrancs i la Bordeta (SESHB), organitzada per la CAL i amb la col·laboració de Sants3 ràdio, s’emet els dijous a les 22 h i els dissabtes a les 12 h al 103.2 de la FM. (+).

     

    Descarregar. Ulises, Jezabel, Max i Sebas. Publicada el 12.01.2019
     

    Descarregar. Magda, Isabel, Olga i Estefania. Publicada el 19.01.2019

     

    Descarregar. David, Linda, Lucia, Silvia. Publicada el 26.01.2019

     

    Descarregar. Ayesa, Diana, Francia, Lidia, Montse. Publicada el 02.02.2019
     

    Article complet

  • El alumnes van al Palau

    Els alumnes del Mòdul C, Coneixement de la societat catalana i el seu marc jurídic, que s’està impartint a Sants, han fet una nova sortida cultural, aquesta vegada al Palau de la Música. L’audiovisual i la visita guiada posterior per la sala de concerts, la platea, les llotges, la galeria de columnes… han servit per descobrir un espai emblemàtic de l’arquitectura i la música catalana amb anècdotes i curiositats que s’amaguen al darrere d’aquelles parets. Construït entre el 1905 i el 1905 el Palau va ser un projecte de l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner, un dels màxims representants del modernisme català, dissenyador també de l’Hospital de Sant Pau. La UNESCO va incloure el Palau de la Música dins del Patrimoni Comú de la Humanitat.

    A partir d’uns materials lliurats per la professora els alumnes han de fer un treball sobre la visita que a tots els ha semblat molt interessant i profitosa.

     

    Article complet

  • Fabra a Sants, per Josep M. Vilarrúbia-Estrany

    Aquest matí, els alumnes de Llengua i Cultura de la professora Rosa Morte han pogut compartir l’erudició i els coneixements de Josep M. Vilarrúbia-Estrany sobre la relació de Pompeu Fabra amb Sants, i concretament amb el santsenc Josep Miracle, principal deixeble del mestre. Vilarrúbia, un savi hostafranquí dedicat en cos i ànima a la investigació i erudició de diferents matèries ha fet estudis sobre toponímia i nomenclàtor de carrers. És un gran coneixedor dels diferents barris (abans pobles) que conformen la Barcelona actual (Sants, les Corts, Gràcia, Sarrià, Sant Andreu) i també de Ciutat Vella. Apassionat de l’emperadriu Sissí tant pot parlar de les guerres carlines, com de la Guerra Civil o de l’Edat Mitjana. A part de les xerrades que imparteix, organitza visites guiades en què explica anècdotes i curiositats. Té una gran i variada producció literària i enguany ha publicat el darrer treball  Notes històriques de Sants-Hostafrancs i la Bordeta. Des del CNL de Barcelona agraïm la col·laboració de Vilarrúbia que ha estat molt interessant i instructiva per als alumnes i que ha servit, en el 150 aniversari del naixement de Fabra, per ampliar els coneixements sobre la figura cabdal de la gramàtica i de la llengua catalanes.

    Aquesta experiència es repetirà demà a la delegació de les Corts amb alumnes al curs Intermedi 3 de la professora Lourdes Cayetano.

     

    Article complet

  • De Panikkar a Panikkar. Capítol 3. De l’Índia a Califòrnia

    Recorregut vital per la vida i obra d’un savi

    3. De l’Índia a Califòrnia

    L’any 1954 Panikkar se’n va a l’Índia en missió apostòlica. Té 36 anys quan va a la terra dels seus orígens paterns i intueix que això serà un fet decisiu en la seva vida. En la trobada amb la religió i la cultura mil·lenària de l’Índia descobreix nous horitzons en la concepció de Déu, l’ésser humà i el cosmos. L’experiència de la profunda trobada amb l’hinduisme i el budisme no li fa abandonar el cristianisme, però sí que el porta a canviar concepcions i posicionaments: “Me’n vaig anar cristià, em vaig descobrir hindú i torno budista, sense haver deixat de ser cristià”.

    A l’Índia viu sobretot a Varanasi, la ciutat santa de l’hinduisme, en una petita habitació dins d’un vell temple de Shiva al peu del Ganges. Es dedica a estudiar, escriure, orar, meditar… “Considero aquest període de la meva vida com un dels més joiosos”. Panikkar troba la confirmació que és possible ser cristià i hindú alhora, pel camí del pensament que supera el dualisme.

    Quan ja sembla instal·lat a Varnasi, una proposta per a una càtedra als EUA el fa sortir de l’Índia: “Pensava quedar-m’hi tota la meva vida. Hi vivia alegre, en la senzillesa. Però vaig tenir la mala fortuna d’escriure un article que va descobrir un professor d’Harvard; li va agradar fins al punt de convidar-me a aquesta universitat com a professor”.

    Panikkar divideix el seu temps entre l’Índia i els Estats Units. Imparteix cursos de religions comparades i s’instal·la a la Universitat de Califòrnia, a Santa Bàrbara, com a catedràtic de Filosofia Comparada de la Religió i Història de les Religions. “Durant un quart de segle he estat ‘oscil·lant’ entre una de les ciutats més riques de l’estat més ric de la nació més poderosa i el seu contrari (a dotze hores de vol), una de les ciutats més caòtiques d’un dels estats més ‘subdesenvolupats’ d’una de les regions més pobres del món (si n’ignorem una petita minoria de rics): entre Santa Barbara, Califòrnia, Estats Units i Varanasi, Uttar Pradesh, Índia. En un sentit ben literal, la meva vida interior era l’únic àmbit comú a les meves dues esferes de vida”.

    Paraules de Panikkar

    – S’ha d’avançar sense por i, si es presenta la por, vèncer-la. No s’ha de tenir por d’un mateix ni dels altres.

    – Cada moment és únic, i per això en cada moment ens juguem el nostre destí.

    – El problema de la mort no es pot desvincular de l’aventura de la vida. I si no sabem el moment de la mort, és que tampoc sabem el moment de la vida.

    Article complet

Delegació de Sants-Montjuïc

C. Guitard, 17 – 08014 Barcelona
Tel. 934 912 797 – sants@cpnl.cat –

Horari matí: de dilluns a divendres, de 9 a 13.30 h
Horari tarda: dilluns, de 16 a 20 h

Tancat dilluns a la tarda del 15 de juny al 15 de setembre


Delegació de les Corts

C. Doctor Ibáñez, 38 – 08014 Barcelona
Tel. 934 119 605 – lescorts@cpnl.cat –

Horari matí: dimarts, de 9 a 13.30 h
Horari tarda: dilluns, de 16 a 20 h

Tancat dilluns a la tarda del 15 de juny al 15 de setembre

Del 24 de juliol a l’11 de setembre, tancat.


Música









Entrades recents


Arxius


Etiquetes


Xarxes socials


Formap


Eixos comercials de Sants-Montjuïc


Guia de centres educatius



visites