Llegir amb l’estómac
Un cop de puny a l’estómac. Així van definir els participants en el Club de lectura del Vapor Vell l’obra d’Anna Punsoda, Els llits dels altres. Novel·la incòmoda, escatològica, anguniosa i depriment de lectura totalment recomanable. Punsoda ens parla de l’anorèxia, la bulímia, l’esquinçament humà i l’angoixa vital, ingredients letals per a estómacs delicats. L’autora s’ha documentat prou bé per presentar-nos els fets amb la cruesa pròpia de la cremor d’estómac, ens regira els budells i ens fa un nus a la gola. Quan el cervell no funciona, l’estómac rumia per nosaltres. El mes que ve, 19 d’abril a les 11 h, el Club de lectura del Vapor Vell rebrà la visita de l’Elena Gavarró per comentar Sota terra. L’acte serà obert al públic.
La lectura d’Ostatges, de Nina Bouraoui ha despertat passions majoritàriament. Es tracta d’un llibre punyent que ha provocat anàlisis psicològiques diverses però totes colpidores. L’obra d’autoficció està escrita de manera commovedora, amb els punts imprescindibles d’intriga per acabar en el despullament del personatge, que és també un despullament d’emocions. La protagonista és ostatge dels seus records com tots nosaltres, però la seva experiència és tan profunda que ens la plantifica en una confessió com un cop de puny. Passat Nadal ens retrobarem al Club amb un llibre molt diferent, El secret del Bosc Vell, de Dino Buzzati. De la realitat més crua a la faula més imaginativa. A la vida n’hi ha de tots colors.
L’obra d’Isabel-Clara Simó, La sarbatana, ha obert una caixa de Pandora al Club de lectura del Vapor Vell. Les crítiques inicials a una obra aparentment insubstancial s’han anat embolicant fins a convertir-se en una teranyina psicològica indesxifrable. Tot i que alguns participants consideren que La sarbatana és una obra menor de l’enyorada autora d’Alcoi, altres participants li han tret un suc insondable tant des del punt de vista formal com argumental. Cada personatge ha passat per l’adreçador dels lectors i cap personatges no ha resultat ser tan innocent com semblava. Potser no és una de les millors obres d’Isabel-Clara Simó i potser, volgudament, va voler fer una caricatura esperpèntica per atabalar-nos amb qüestions inversemblants i poc creïbles, però l’obra té molta més profunditat del que apunta en un principi. Això se sap quan hi ha lectors entossudits a treure aigua clara de les pedres o del mar. Els del Club de lectura del Vapor Vell saben llegir entre onades.
Els alumnes del curs Inicial que la professora Marta Navarro imparteix a l’Institut Joan Pelegrí han visitat la biblioteca Vapor Vell. La visita va servir per donar a conèixer aquest equipament a l’alumnat i alguns d’aquests alumnes es van fer el carnet. Aquesta biblioteca es va inaugurar el 8 d’octubre de 2000, a l’antiga fàbrica el Vapor Vell. L’edifici, que el 1998 va ser declarat Bé Cultural d’Interès Nacional en la categoria de Monument Històric, és símbol d’una arquitectura fabril que ha estat absorbida per la ciutat i recuperada per a equipaments després de múltiples reivindicacions veïnals.
La trobada d’avui amb Màrius Serra, a la biblioteca del Vapor Vell, ha estat el punt de partida de les activitats previstes a la delegació de Sants-Montjuïc i les Corts amb motiu de la diada de Sant Jordi.
