Llegir amb l’estómac
Un cop de puny a l’estómac. Així van definir els participants en el Club de lectura del Vapor Vell l’obra d’Anna Punsoda, Els llits dels altres. Novel·la incòmoda, escatològica, anguniosa i depriment de lectura totalment recomanable. Punsoda ens parla de l’anorèxia, la bulímia, l’esquinçament humà i l’angoixa vital, ingredients letals per a estómacs delicats. L’autora s’ha documentat prou bé per presentar-nos els fets amb la cruesa pròpia de la cremor d’estómac, ens regira els budells i ens fa un nus a la gola. Quan el cervell no funciona, l’estómac rumia per nosaltres. El mes que ve, 19 d’abril a les 11 h, el Club de lectura del Vapor Vell rebrà la visita de l’Elena Gavarró per comentar Sota terra. L’acte serà obert al públic.
Antònia Carré-Pons fa un retrat a voltes tendre i a voltes cruel de la vellesa en aquests vuit contes de Com s’esbrava la mala llet. Els participants al Club de lectura van passar-s’ho bé llegint el llibre perquè, malgrat el tema que ens ocupa i preocupa, l’autora no s’acarnissa en les penúries de les criatures que ocupen els relats. Ans el contrari, Carré-Pons destil·la ironia malèvola i sorna burleta amb algunes dosis de provocació que el lector pot acollir amb un somrís dedicat al vell i a qui el vetlla. Un llibre fàcil de llegir que ens fa pensar en el present de moltes persones que fan el compte enrere i que també ens fa pensar en el futur propi. Antònia Carré-Pons ens acompanyarà dimarts 28 de febrer a la llibreria La inexplicable per comentar aquesta i altres obres. El mes que ve comentarem Els llits dels altres, d’Anna Punsoda, una confessió profunda d’una dona que es diu Claustre. I el nom no és casualitat.
Satisfacció general al Club de lectura del Vapor Vell en la trobada per comentar Els secrets del Bosc Vell, de Dino Buzzati. Els participants van anar desembrossant la pinassa de l’obra fins descobrir-ne el detall del sotabosc. El món fantàstic de Buzzati va fer-se real durant la trobada, en què cada assistent hi trobava el perquè i el com dels animals xerraires i dels vents bufadors. El secret del Bosc Vell se’ns va revelar en tota la seva magnitud. Un cant a la naturalesa i a la vida que el visionari autor italià ens descobreix amb poesia i generositat. El mes que ve passarem pàgina amb Com s’esbrava la mala llet, d’Antònia Carré-Pons, la bellesa de la vellesa.
L’obra d’Isabel-Clara Simó, La sarbatana, ha obert una caixa de Pandora al Club de lectura del Vapor Vell. Les crítiques inicials a una obra aparentment insubstancial s’han anat embolicant fins a convertir-se en una teranyina psicològica indesxifrable. Tot i que alguns participants consideren que La sarbatana és una obra menor de l’enyorada autora d’Alcoi, altres participants li han tret un suc insondable tant des del punt de vista formal com argumental. Cada personatge ha passat per l’adreçador dels lectors i cap personatges no ha resultat ser tan innocent com semblava. Potser no és una de les millors obres d’Isabel-Clara Simó i potser, volgudament, va voler fer una caricatura esperpèntica per atabalar-nos amb qüestions inversemblants i poc creïbles, però l’obra té molta més profunditat del que apunta en un principi. Això se sap quan hi ha lectors entossudits a treure aigua clara de les pedres o del mar. Els del Club de lectura del Vapor Vell saben llegir entre onades.
Cloenda de luxe al Club de lectura del Vapor Vell de Sants. Por d’Stefan Zweig és un llibre lleuger de pàgines i superlatiu en profunditat, que ha donat per analitzar fil per randa cadascuna de les emocions que transmet del cap a l’estómac. Por és la història d’una dominació que, malgrat que l’escenari no sigui l’actual, és perfectament aplicable a les pors d’avui en dia, nostres i dels nostres semblants. Zweig és un mestre del relat que sap teixir una obra fosca, intrigant i enigmàtica per transportar-nos a la complexitat de l’ésser humà davant d’escenaris inquietants que alteren la nostra fragilitat. Una obra mestra d’un gran mestre del relat curt i la reflexió profunda. 
La trobada d’avui amb Màrius Serra, a la biblioteca del Vapor Vell, ha estat el punt de partida de les activitats previstes a la delegació de Sants-Montjuïc i les Corts amb motiu de la diada de Sant Jordi.
Joan Perucho ens regala amb Els homes invisibles un collaret de perles de gust exquisit, bocatto di cardinale per als participants en el Club de lectura del Vapor Vell. Fins i tot els lectors partidaris de la novel·la més pesant van reconèixer que l’obra de Perucho és un brodat de randes equiparable a qualsevol espessor novel·lesc. La poca tendència a la prosa poètica feia arriscada la lectura i comprensió del text però l’elegància de Perucho supera tots els reptes. L’autor, en el seu cosmos, ens provoca amb pinzellades quotidianes que deriven en pura transcendència. La confirmació més palesa que al pot petit hi ha la bona confitura. El mes que ve, per compensar, comentarem una teranyina dita La teranyina, de Jaume Cabré.
Amb Obaga d’Albert Villaró, els participants en el Club de lectura del Vapor Vell ens hem desintoxicat de la intel·lectualitat que regalimaven les anteriors obres. S’agraeix. Val a dir, però, que Obaga parla de tòxics potents com el tràfic d’armes i estupefaents. Tot i a així, l’humor, l’agilitat, l’espontaneïtat i la ruralitat de l’obra respira aires dels Pirineus. Villaró és un mestre del ritme i ho demostra en cada pàgina d’aquest llibre, recomanable a totes hores i en qualsevol època de l’any, com la simpatia. És cert que al final l’argument es precipita i cau en picat per resoldre el conflicte. També és veritat, però, que el conflicte era irresoluble i més val un cop de falç a temps que esgarrapar i esgarrapar amb la punta de l’ungla. Un bon llibre per començar l’any. Continuarem amb Els homes invisibles, de Joan Perucho, que, lluny de la falç, dibuixa brodats, randes i filigranes. El mes que ve en parlarem.
Diuen que els experimentes s’han de fer amb gasosa. Julià de Jòdar s’arrisca a fer-los amb pega dolça i després passa el que passa. Els vulnerables és una novel·la deconstruïda i esferificada que s’ha de muntar a peces com un exincastillos o un Frankenstein nostrat. Els participants en el Club de lectura més agosarats han furgat en el trencaclosques de Jòdar i n’han tret petroli de principis del segle XX. D’altres, més cartesians, s’han estimat més saltar-se pedaços de la novel·la i burxar en el rovell de l’ou passat per aigua. La conclusió ha estat inconclusa, amb serrells i laberints, com la mateixa novel·la que ens ha tocat recompondre. Passat Nadal –toquem ferro- comentarem Obaga, d’Albert Villaró.
