1. Aurora Bertrana: l’escriptura personal
L’escriptura personal
Quan pensem en producció escrita de seguida ens ve al cap materials publicats: llibres, premsa, revistes, contes… i actualment, també, altres publicacions en suport digital. Sempre, però, és forçosament així? Llegim aquest fragment d’Aurora Bertrana:
Un home d’Hernam, un tal Martin Rohe, per bé que simple i de poques lletres havia escrit en un quadern escolar de paper ratllat una mena de dietari durant l’ocupació. Sabent que jo m’interessava per la petita història local, tan recent encara, me’l va facilitar i me’l vaig llegir de cap a cap amb veritable avidesa. És a través d’aquell quadern, increïblement eixut d’estil i pobríssim de sintaxi que vaig descobrir la figura de l’últim oficial d’ocupació.
Martin Rohe, amb una lletra grossa i maltraçuda, havia anotat només els fets capitals: la mobilització dels pagesos, l’ocupació del poble per l’enemic, l’ingrés de gairebé tots els homes de la comarca a les guerrilles de la resistència, diversos episodis sobresortints de la lluita entre les guerrilles i l’exèrcit ocupant, els abusos d’autoritat d’aquest. El dietari assenyalava, sense cap comentari, la desaparició d’un tinent coronel enemic; i dies després la troballa del cadàver per una patrulla. Aquí s’interrompia bruscament. Tornava a començar mesos més tard. El llogaret, en l’interval, havia quedat sense homes…
Aurora Bertrana, «Com vaig descobrir Hernam» dins d’ Entre dos silencis, Barcelona, Club Editor, 2006.
Per si et ve de gust:
Pots desenvolupar alguns d’aquests temes o qualsevol altre que sigui del teu interès.
Creus que les xarxes com ara Whatsapp, Facebook, Twitter… ens fan escriure més? L’habilitat d’escriure i la necessitat de fer-ho creus que sempre van lligades? Quines circumstàncies ens fan escriure més? Què creus que passaria si ara de cop i volta es publiquessin tots els escrits personals de totes les persones que hi ha al món?
Ho pots fer amb menys de 100 paraules.
(El proper apunt: 18 de maig)
