Recordem que fi, quan és masculí, vol dir ‘finalitat, objectiu pretès’ (el fi justifica els mitjans) i, quan és femení, vol dir ‘acabament, final’ (la fi del mes).
No són correctes, però, *a fi de comptes ni *al fi i al cap.
Cal dir al cap i a la fi.
I esclar que et pots tallar els pantalons! Al cap i a la fi, són teus…
Quan algú es fa mal i pateix una aturada respiratòria, cal que una persona preparada li faci un boca a boca, és a dir, que li insufli directament aire per la boca o el nas per assegurar-li la ventilació.
És doncs un mètode de respiració artificial, un terme del camp de la medicina.
Ens va donar un ensurt, en Josep M! Sort que l’Oriol sabia fer el boca a boca…!
I cal no confondre’l amb el sistema de divulgació personalitzada pel qual una notícia corre, circula o és objecte d’enraonies: anar (o córrer) de boca en boca.
Li va passar ahir i ja ho sap tothom, ha anat de boca en boca ben ràpidament.
És equivalent, segons el context, a un altre sistema de divulgació informal: el boca-orella (en castellà, boca a boca; en anglès, word of mouth), en què la informació passa directament d’una persona a una altra.
L’ensurt d’en Josep M ha corregut com la pólvora gràcies al boca-orella.
I no pas “gràcies al boca a boca”…
Sobre tot és la combinació de la preposició (sinònima de damunt) més l’adjectiu tot, que pot prendre la forma femenina tota.
Va abocar la llet sobre tot el llit i va anar a parar a sobre tota la taula.
Sobretot és l’adverbi que significa ‘per damunt de tot’; com a adverbi, és invariable.
Sobretot, no aboqueu la llet!
Aquesta expressió temporal és un barbarisme, calc de l’expressió espanyola *hoy por hoy. En català, per expressar aquest lapse de temps diem ara per ara, una expressió purament temporal (‘en aquest moment si més no’); al costat, però no sinònimes totalment, ara com ara ens serveix per introduir una objecció, una motivació (‘mentre no canviïn les coses’).
Ara per ara no vull fer obres a casa, no en tinc ni ganes ni diners. [aquests mesos d’estiu]
Ara com ara no em va bé de fer obres a casa... [mentre no canviïn les coses…]
Un petit recordatori amb les abreviatures dels dies de la setmana, ara que és temps de graelles i horaris:
dilluns → dl.
dimarts → dt.
dimecres → dc.
dijous → dj.
divendres → dv.
dissabte → ds.
diumenge → dg.
Els que habitualment generen algun dubte o confusió són les dimarts i dimecres, perquè la consonant inicial (amb què es forma l’abreviatura) és la mateixa, cosa que s’ha solucionat prenent una altra consonant que les distingeixi: dt. (dimarts) i dc. (dimecres).
Així doncs, no és correcta l’abreviatura *dx., que es veu algunes vegades…
