Què fem aquest mes… d’octubre?
A partir de l’octubre cada mes presentarem una activitat didàctica proposada pel professorat de la delegació. Entre totes les persones participants sortejarem un llibre. Us animem a resoldre-la.
Història encadenada. Activitat proposada per l’Àngels Orduña.
A continuació teniu l’inici d’una història. Llegiu cada fragment de la història que anirà apareixent als comentaris i escriviu (unes 40 paraules aproximadament) què creieu que passarà. Heu de tenir en compte tot el que s’ha escrit anteriorment perquè el relat resultant sigui coherent. Us animeu a continuar-la?
NOTA: No es corregeixen els textos, són de persones que estan aprenent.
Inici
Són dos quarts de set i el despertador sona com cada matí. Em llevo, em dutxo, esmorzo i surto de casa com cada dia. Però en sortir de casa pressento que avui no serà com cada dia. Serà un dia especial…
Llegeix el que han escrit altres persones i continua la història al final de tot ⇒
Hi col·labora
18 comentaris
Sílvia Aregall
30 set. 15
13:38 #
Rebo una trucada en entrar a la boca del metro. Desconec el número. Quan tingui un moment, segurament durant el descans de la feina, cap allà quarts d’onze, li trucaré.
Luisa Segarra Camallonga
05 oct. 15
19:00 #
Durant el descans truqu al nùmero que aquest mati a trucad i no se qui ets i espero una estona mentres preng el café. Es de Joan per recordarme que avuí teínim que a anar a la festa de Lluís sobre las set de la tarda i quedem a baix de casa seba.
Isabel
13 oct. 15
8:32 #
Al sortir a la terrassa, plena de gent, vaig sentir que algú cridava el meu nom. Quina sorpressa !!!!, quan veig a la Sandra. era una antiga companya de la feina que va tenir que marxar fora,quant la van acomiadar.La Sandra era una noia molt maca, vem treballar juntes durant molt de temps, i varem començar a parlar com si no hi hagués passat el temps…
Isabel
13 oct. 15
8:36 #
Al sortir al carrer , vaig sentir que algú cridava el meu nom. Quina sorpressa !!!!, quan veig a la Sandra. era una antiga companya de la feina que va tenir que marxar fora,quant la van acomiadar.La Sandra era una noia molt maca, vem treballar juntes durant molt de temps, i varem començar a parlar com si no hi hagués passat el temps
Sergio Hidalgo Garcia
06 oct. 15
8:45 #
Jo aniré em cotxe,per què despres tinc que anar a buscar al meu nebot i portar·lo a la piscina.Porto un pastis de xocolata i una ampolla de cava,al lluis li he agafat un mocador de color blau,porto la targa per que la signeu tota la colla.
Joan Serra Gomez
06 oct. 15
11:22 #
En arribar a casa d´en Lluis, tot just estava entrant a l´ascensor, una veu va dir: un moment si us plau que jo també pujaré. Quina sorpresa vaig tindre quan vaig veure que era el Dani, un antic “amic” que tal dia fará un any amb va deixar plantada en un restaurant, i que ni tan sols es va dignar a donar-me cap raó.
Silvia Sells
06 oct. 15
18:50 #
Es va apropar i ens vem saludar com si rés haguès passat. Et porto alguna cosa?… em va preguntar, aixi que li vaig donar el pastís i l’ampolla de cava. Amb un sonriure em va dir: aquesta nit promet. L”atic d’en Lluis era ple d’amics i gent que no coneixia. Feia un calor espantos, aixi que vaig decidir sortir una mica a la terrassa per pendrè l’aire.
eva
13 oct. 15
13:22 #
La terrassa era molt gran, les típiques de l’Eixemple. Hi havia molt bona vista. A una cantonada es veia la Sagrada Familia i a l’altre el mar. Estava disfrutant de la meravellosa vista quant de sobte es va sentir a l’interior un gran soroll ensordidor.
Isabel Martinez
14 oct. 15
13:54 #
!!! policias, sirenes, fins i tot una banda de música perquè arribava un artista de Hollywood !!!. Ahavien tallat els carrers, la gent es parava per veure-ho, aplaudien i silvaban repetidament i quan va arriba va baixar del cotxe es va ficar a dins de l’hotel i ni tan sols salutació, això no es fa .
Jesús
18 oct. 15
10:08 #
poc a poc, tota aquesta gent va marxar del hotel, y quan tot ja estava tranquil, de cop vam veure que aquest artista de Hollywood va surtir caminant fora del hotel. Va escoltar tot el soroll de la nostra festa i va mirar cap a la terrassa.
Mario
18 oct. 15
15:37 #
Com que l’artista estava sol va decidir sumar-se a la festa. Va a pujar al pis d’en Lluís i, sense demanar permís, es va servir menjar i va agafar dues copes de cava. Seguidament va a sortir a la terrassa i, en veure’m, em va mirar fixament als ulls i se’m va atansar…
Carmen Rodríguez
19 oct. 15
8:41 #
Jo em vaig quedar bocabadada, i fins i tot mirant cap enrere, pensant que hi havia un altra persona a la que anaven dirigits el somriure i la mirada d’aquest personatge “famos” del que ara mateig no recordava el seu nom tot i que ho savia..
Isabel Leonarte
19 oct. 15
12:17 #
Es va acostar i amb digue: hola!! no pensava trobar tanta bellessa aquí fora! una copa de cava? Si gracies. De qui ets amic tú? dons mira de ningú he sentit la música i he pensat que aquí podría pasar una bona estona i fins i tot pasar desapercebut ja que per lo que es veu ningú amb reconeix- digue una mica molest-
alessandra
20 oct. 15
0:39 #
Em parlava amb total naturalitat, com si fossim vells coneguts… Em explicava que está per Barcelona per feina, una peli, i em convida a anar a veure’l mentre graven! No m’ho podia creure! Finalment sortim tots dos cap al set de la seva pel lícula…
Isabel Leonarte
22 oct. 15
12:39 #
i…….oh!! sorpresa l´arribar al lloc del rodatge es torna un´altre vegada am la persona antipàtica i llunyana que m´havia semblat desde l´atic quan arribà al hotel. Seu allà -amb diu- i procura no molestar aquí estem per feina. Imposible!!!! com es pot cambia tant. Jo tota arrepentida d´haver-lo seguit faig lo que am diu
Ines Cortada
22 oct. 15
12:53 #
Només penso en sortir correns però intento relaxar-me, i tot seguit agafo el meu teléfon, el poso em silenci i escric a les meves amigues per explicarlis tot, però de sopte sento una veu propera que em diu: Què vols pendre un cafè, te, o qualsevol altre beguda?
Isabel Leonarte
27 oct. 15
10:27 #
-Baja home!!! i aquest d´on ha sortit ara? la vida esta plena de sorpreses-li contesto un cafè
gràcies, mentre espero penso amb que faix jo aquí amb un munt de gent que no coneixo,
però la curiositat amb pot. El veig venir amb el cafè i…….oh!!! es ell. no hagués pensat mai a coneixer-ho. aquet es la autèntica estrella
Natalia L. Fernández Palmiotti
27 oct. 15
23:55 #
Al menys per a mi, perquè no era molt conegut, encara que treballava amb diverses estrelles de cine. Es tractava del director de la pel licula, un noi que havia conegut feia força anys darrere, quan estudiava la carrera de cinema i audiovisuals, una de las mevas professions abandonades però encara molt estimades. Semblava que ell si la havia acabat, i a més, que li anava bastant bé!