Què fem aquest mes de… desembre?
Muntaner és només el nom d’un carrer?
“Ramon Muntaner (Perelada, 1265-Ibiza, 1336) fou cavaller i escriptor de la Corona d’Aragó. Va escriure la Crònica de Muntaner que comprèn des de la concepció de Jaume I fins a la coronació d’Alfonso IV d’Aragó. Va pertànyer a la Gran Companyia Catalana formada per almogàvers sota el lideratge de Roger de Flor. Muntaner va ser present en molts dels fets que descriu a la Crònica, un relat carregat de dades històriques.”
Explica’ns breument als comentaris a qui o a què està dedicat el nom del teu carrer.
24 comentaris
Montse Párraga Bertrán
04 des. 15
16:13 #
El nom del meu carrer està dedicat a Joan Güell.
El empresari,polític i economista Joan Güell i Ferrer, va nèixer a Torredembarra el 1800 i va morir a Barcelona l’any 1872.
Joan Güell va fundà amb altres associats, l’any 1842, la fàbrica de filats Vapor Vell de Sants.
Va ser regidor de Barcelona, diputat a les Corts espanyoles per la Unió Lliberal i també senador.Va encapçalar el moviment de la burgesia industrial catalana en defensa del proteccionisme.
En el moment de la seva mort el seu patrimoni es calculava en 7,2 milions de pesetes.
Anna Alessio
05 des. 15
9:50 #
El nom del meu carrer està dedicat a Josep Robrenyo, fuster de professió que va nèixer a Barcelona l’any 1783. De jove aprèn l’ofici de gravador de la fusta, però ben aviat es sent temptat pel teatre i descobreix la seva vocació i es va dedicar al teatre i com escritor de sàtires i comentaris d’actualitat.Josep Robrenyo obté una gran popularitat gràcies a les seves obres sobre temes candents de política a l’època que apassionaven al gran públic.
Joao Yun
05 des. 15
14:55 #
El meu carrer és el carrer Can Bruixa.
A mitjan segle XVIII, Guerau Piera i Agnès Llopart van edificar una masia que va quedar famosa per l’estranya habilitat que tenien els seus propietaris per curar animals i per endevinar el nombre de pollins que naixerien. La gent de l’època era molt supersticiosa i creia que es tractava de bruixeria.
L’any 1946 l’antiga edificació va ser enderrocada per construir cases de lloguer. El propietari de les terres, Josep Piera i Estruch, hi va permetre l’obertura de carrers amb la condició que portessin els noms de Can Bruixa i de Can Novell.
Daniel Gomez Molina
05 des. 15
22:13 #
El meu carrer es diu Arenys, i està al barri La Teixonera. El seu nom ve d’Arenys de Mar, municipi del Maresme. En aquesta població va néixer Joaquim Taxonera, propietari de les terres de l’antiga finca de Can Grau, que va parcel·lar per a la posterior urbanització, i per això, el barri es diu així.
elena ferreira
06 des. 15
11:39 #
EL NOM DEL MEU CARRER
El nom del meu carrer es Pitàgores:
El seu nom ha estat associat al teorema de Pitàgores.
Va ser un filòsof que va neixer en l’illa de Samos al any 592 ac. Va viatjar per Mesopotamia, (Irak y parte de Irán y de Siria) ,Egipte L’India i vafundar la primera escola.
La seva escola afirmava que l’estructura de l’univers era aritmètica i geomètria.
El lema de l ‘escola pitàgorica era “Tot ès nom”.
Pitàgores pot ser considerat la persona més influent de la historia universal per ser l’introductor de pesos i mesures descobridor de la teoría de la música, inventor de la geometria i la aritmètica
El teorema de Pitàgores: Estableix que un triangle rectangle la suma dels quadrats dels catets ès igual al quadrat de la hipotenusa.
catets ès igual al quadrat de la hipotenusa
La formula ès a2 + b2 = c2
Elena Ferreira
Raquel Cardeñoso García
06 des. 15
18:54 #
El nom del meu carrer està dedicat al General Batet.
Domènec Batet i Mestres (Tarragona, 1872 – Burgos, 1937) fou militar espanyol que va ser un heroi a la Guerra de Cuba i va ascendir a coronel al 1922. Posteriorment el van anomenar cap de la Regió Militar de Burgos i va continuar exercint aquest càrrec durant la II República. Va ser detingut quan va començar la Guerra Civil espanyola i va ser expulsat de l’exèrcit perquè no estava d’acord amb el cop d’estat de l’any 1936. Va ser afusellat el 18 de febrer de 1937.
Pablo González
07 des. 15
13:42 #
El Carrer Casanova
En Rafael Casanova va ser Conseller en Cap de la ciutat de Barcelona durant el setge de les tropes borbòniques l’any 1713. Havia nascut a Moià l’any 1660. Fill d’una família de pagessos acomodats va estudiar dret a la universitat de Barcelona on va exercir la seva professió.
L’11 de setembre de 1714 en el darrer assalt de l’exércit espanyol va ser ferit de gravetat al costat a les muralles de la ciutat fins a on había portat la bandera de Santa Eulalia que segons la tradició nomès es feia servir en casos de gran perill.
Després de la capitulació li van fer pasar per mort fins que la situación va ser mès tranquil.la i va poder recuperar les seves propietats.
Va morir l’any 1743 a Sant Boi de Llobregat.
Vicente Moronta
08 des. 15
16:50 #
El meu carrer es diu Energia.
Foma part d’un conjun de carrers dedicats a materials i a eines d’ús en la indústria. Està situat a La Marina del Port és un barri organitzat entorn de l’actual passeig de la Zona Franca, tocant al port de Barcelona. Antigament era zona de conreu i, a partir de la segona meitat del segle XIX, s’hi van instal·lar les primeres indústries. Al segle XX el barri va anar creixent d’una manera desigual i a partir d’un seguit de nuclis molt diferenciats,com ara el Port, Can Clos, el Polvorí, Sant Cristòfol, Plus Ultra…
Ana Maria Alsina Navarro
08 des. 15
17:07 #
El nom del meu carrer és Numància.
Numància va ser una ciutat d’Hispània capital dels arevacs, un poble de la Tarraconense. Les restes de la ciutat són a 7 km al nord de Sòria, dintre del municipi de Garray. Els primers assentaments humans es van establir en el III mil•lenni a.C.
En l’actualitat, Numància és un jaciment arqueològic de la provincia de Sòria, declarat Bé d’Interès Cultural des del 29 d’agost de 1882.
Avui dia es continuen fent excavacions i les restes arqueològiques són analitzades en els laboratoris de la Universitat Complutense de Madrid.
Cristina Borrè
09 des. 15
13:45 #
En el 1895 costava oficialment com a Porvenir. el significat es: el q esta per venir:
Vicente Planells
09 des. 15
18:13 #
El nom del meu carrer es Soler i Rovirosa. Està dedicat a Francesc Soler i Rovirosa (Barcelona,1836-1900) pintor escenògraf català. Se’l considera el màxim representant de l’escenografia realista a Catalunya.
Dolors Caroz
09 des. 15
18:36 #
EL MEU CARRER: TAQUIGRAF GARRIGA
El carrer Taquigraf Garriga, es un carrer ni bonic ni lleig, es un carrer ni curt ni llarg, es un carrer ni ampla ni estret, pero es un carrer molt important per a mi. Porta el nom d’un personatge que es deia Pere Garriga i Marill va neixa a Esparraguera l’any 1842, tenia varios titols academics i tambe va escriure alguns llibres, entre ells el 1864 publica “La Taquigrafia Sistemática“ on exposa un metode nou que aconsegueix una gran aceptació, el 1873 aquest sistema era declarat oficial a l’institut de Barcelona.
Kike maldonado
09 des. 15
22:31 #
Al carrer on Jo visc li van dedicar el seu nom al senyor Joaquim Prats I Roquer que va donar 80000 pesetas a La Caixa De Barcelona per construir cases barates per gent pobre en aquest carrer.
Stefania Franklin
10 des. 15
0:27 #
EL MEU CARRER: CARRER DE CÒRSEGA
Des de fa un mes jo visc al carrer de Còrsega, a la dreta de l’Eixample. Estic justament al límit entre l’Eixample i Gràcia. Aquest carrer està dedicat a l’illa mediterrània de Còrsega, actualment França, que històricament era un territori vinculat a la corona d’Aragò, junt a Nàpols, Sardenya, Sicília, Calàbria, Provença i Rosselló. El seu vincle amb la corona d’Aragò es va finalitzar quan Alfons IV va morir. Abans vivia al Raval al carrer del Carme, que es diu aixì perquè hi havía un convent, es a dir, el convent del Carme.
Karel
10 des. 15
1:47 #
Jo visc al CARRER PUIGCERDÁ, al Barri Sant Martí.
Puigcerdà , és un poble capital de la comarca de la Baixa Cerdanya , a la província de Girona. Se situa a la riba del riu Segre , a uns 1.200 m sobre el nivell del mar, i proper a la frontera amb França .La història de Puigcerdà ha estat enormement vinculada durant molts anys al llac que es va construir cap a l’any 1260. El llac pren l’aigua del riu Querol i durant molts anys ha estat subministrador d’aigua per al poble .
Eleni Ntampali
10 des. 15
15:20 #
Carrer Begur al barri de Sants:Εl meu carrer.
Begur és una vila i municipi de la comarca del Baix Empordà i un centre turístic important de la Costa Brava.Des del segle XIV la vila obtingué una certa importància (180 habitants) i a mitjan segle XV, esdevingué carrer de Barcelona,quan Begur aconseguí la redempció feudal amb la designació de carrer de Barcelona.
Camilo F.B.
10 des. 15
17:06 #
Josep Tapiró va donar nom al carrer en el que visc des de fa poc temps, Pintor Tapiró. Va ser un dels pintors orientalistes més reconeguts del segle XIX sobre tot per quadres d’aquarel·les realistes i costumistes. Algunes de las seves obres es poden veure al Museu Nacional d’Art de Catalunya. El que més m’agrada d’aquest carrer es el seu aire antic molt a prop del Camp Nou i al mig d’edificis moderns. Les propietats de un dels costats formen part de una illa de cases i edificis on clarament es pot veure que les façanes no s’han modificat gaire.
Dubi Hlad
10 des. 15
17:44 #
EL MEU CARRER: Avinguda del Carrilet
Es el nom popular amb què era conegut el tren de la línia dels Ferrocarrils Catalans inaugurada el any 1912, què va a Sant Boi i Igualada.
La línia és de via mètrica – mes estreta – per això quan es va construir es va guanyar el sobrenom de carrilet.
Inicialment la línia comencava en la estació Magoria, obra de l’arquitrecte Josep Domènech Estapà, pero el 1926 es va prolongar fins la plaça Espanya i l’Estació de Magòria es va quedar senese ús per als passatgers.
L’estació encara es va fer servir com a estació de mercaderies fins al 1974 cuan es va soterar aquest tram de la línia.
Després de molts anys abandonada l’any 2006 es va convertir en un Casal Cívic de la Generalitat i avui en dia l’edifici es considerat bé cultural d’interès local.
CArmen Montero
10 des. 15
18:25 #
El nom del meu carrer es Gran Vía de Carlos III.
Carles III (Madrid, 1716 – 1788). Rei de Nàpols (1734 – 1759) i d’Espanya (1759 – 1788). Duc de Parma i de Plasència (1731 – 1735).
Es va aprovar el nom el 19/11/1929
I abans es deia Ronda de Carles III
Merçè Sala Farrés
13 des. 15
18:40 #
L’Avinguda Diagonal, és el nom d’una de les més grans i més importants avingudes de Barcelona. Talla el districte central de l’eixample en dos diagonalment, d’aquí ve el seu nom.
Va ser projectada per l’enginyer de camins Ildefons Cerdà com una de les avingudes principals de la ciutat.
Els diferents règims que van ostentar el poder a Catalunya i Espanya durant els segles XIX i XX van tractar de canviar el nom dels carrers i avingudes de la ciutat, i l’Avinguda Diagonal no és una excepció.
Al llarg del darrer segle, l’Avinguda Diagonal, s’ha conegut amb els noms següents:
– Gran Via Diagonal
– Avinguda d’Argüelles
– Avinguda de la Nacionalitat Catalana
– Avinguda d’Alfons XIII
– Avinguda 14 d’Abril
– Avinguda del Generalíssim Francisco Franco
Com es conegut per tots, el nom actual és Avinguda Diagonal desde la restitució de la Democràcia l’any 1979.
Gonzalo C. Megías
14 des. 15
18:00 #
https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/e5/JosepTapiro-santoDarcaguey-2598sh.jpg/800px-JosepTapiro-santoDarcaguey-2598sh.jpg
http://3.bp.blogspot.com/-W6LbuisK1pk/U58lFfoaDFI/AAAAAAAAAuA/gVY0Q-nQ5tU/s1600/copia_de_8._festa_dels_issawa_-_josep_tapiro_i_baro.jpg
http://www.museunacional.cat/sites/default/files/ec_00112.jpg
_________Viatge al Marroc del segle XIX____
Josep Tapiró i Baró, nascut a Reus el any 1836, va intal·lar-se a Tànger quan tenia 41 anys, després de haber-hi estat uns anys abans amb el seu amic i també pintor Marià Fortuny. Va començar a pintar la gent i les costums d’aquesta ciutat marroquina amb molta fidelitat. El mestre Tapiró pintava ho que veia allunyan’se així de la resta de pintors orientalistes que pintaven escenes i personatges esteriotipats normalment més a prop de la seva imaginació que de la realitat.
Josep es va enamorar de Tanger i mai més va tornar a viure a Europa, no més tornaria per mostrar i vendre la seva obra, sobre tot a Londres.
Va morir a Tànger el 4 d’octubre de 1913 a causa de problems cardio-respiratoris.
L’any pasat vaig veure una exposició dedicada a aquest pintor al MNAC de Montjuïc i em va agradar moltissim. Si mai hauria viscut al carrer Pintor Tapiró, on encare hi visc, mai no hagués conegut els curiosos personatges que vivien al Tànger del segle XIX.
Ricard solé
15 des. 15
14:09 #
El nom del meu carrer està dedicat a Sant Antoni de Padùa, i al nom es Passeit Sant Antoni, al barri de Sants.
Sant Antoni de Paùa, també conegut com a Sant Antoni de Lisboa, va ser un frare de l’ordre franciscana,predicado i teòlec portuguès, venerat com a sant i doctor de l’església, pel catolicisme.Va néixer el quinze d’agost de mil cent noranta-cinc, a Lisboa, Portugal i va morir el tretze de juny de mil dos-cents trenta-u a Padua, Italia.
Mar
15 des. 15
19:08 #
Yo visc al carrer Valladolid al districte de Sants-Montjuic.
Valladolid és una ciutat de Castella i Lleó situada al voltant del riu Pisuerga. A partir dels anys cinquanta ha quintuplicat la població, gràcies sobretot al desenvolupament industrial: metal·lúrgia de l’alumini, la tèxtil, la química, l’alimentària i la de l’automòbil. Té una Universidad fundada el 1346. Felip II li va concedir el títol de ciutat, però el trasllat de la capitalitat a Madrid i l’incendi del 1561 en marcaren l’inici de la decadència. Es conserven importants monuments medievals, com les esglésies de Santa María la Antigua i de San Martín. Al gòtic tardà corresponen el convent de San Pablo i el Colegio de San Gregorio, s. XV, amb façanes profusament treballades. L’aportació renaixentista és la més abundosa; destaquen l’església de la Magdalena, el monestir de Las Huelgas, amb portalada mudèjar, i la catedral.
Mayka García
17 des. 15
0:12 #
El nom del meu carrer és Nou de la Rambla, tambè anomanat Conde del Asalto. Aquet carrer es va construir al segle XVIII amb la idea de comunicar la muntanya de Montjuïc amb la ciutat.
En un principi el carrer es deia Conde del Asalto, nom dedicat al títul nobiliari que Carles III va concedir l´any mil set-cents seixanta-dos a Francisco González de Bassecourt, germà del militar espanyol Vicente González de Bassecourt, que va defensar, fins a la mort, el castell del tres mags del Morro en La Habana (Cuba), davant d´un assalt anglès.
És va anomenar Nou de la Rambla a l´època de la República. L´any mil nou-cents trenta-nou van tornar a posar-li Conde del Asalto, fins l´any mil nou-cents setenta-nou que van deixar-li finalment, el nom de Carrer Nou de la Rambla.