Recordem Montserrat Roig
Les delegacions de Sants-Montjuïc i de les Corts del CNL de Barcelona han preparat per a enguany diverses activitats en record a l’escriptora Montserrat Roig, en el 25è aniversari del seu traspàs.
Montserrat Roig (Barcelona 1946-1991) és l’exemple més representatiu d’escriptora catalana implicada en els moviments socials, polítics i feministes del temps que va viure. Va exercir tasques relacionades amb la comunicació i el periodisme, va treballar a televisió com a entrevistadora de grans personatges, en premsa i va excel·lir, sobretot, com a escriptora de novel·les en les quals expressava gran sensibilitat i, alhora, fermesa en la defensa de compromisos cívics i socials. Les seves obres no són solament expressions literàries reeixides sinó també testimoni d’una època de repressió en què va saber donar veu a les dones i a les persones més maltractades socialment a partir d’històries petites, quotidianes però plenes de sensibilitat i poesia.
La seva mort prematura, als 45 anys, víctima d’un càncer de mama va representar un cop terrible per a tots aquells que la van conèixer i va estroncar una carrera literària que apuntava a la plena maduresa. El mateix any de la seva mort va escriure: “Consciència de finitud, atrapar el temps. Heus aquí el càstig de l’ofici d’escriure. A la trama de la narració m’invento que el temps no s’acaba. Somnio que tinc paraules i que, amb elles, posseeixo el món”.
La professora Pilar Martín ha confegit un dossier d’exercicis per treballar a l’aula, amb diversos graus de complexitat perquè siguin aplicables a tots els nivells.
Ja està operatiu l’accés al blog Connectats a Sants i les Corts on, tothom qui vulgui, pot transcriure un fragment d’alguna obra de Montserrat Roig i escoltar una entrevista amb l’escriptora. També podeu fer piulades via twitter amb l’etiqueta #MontserratRoig i @CNLBarcelona.
Al cap de 25 anys, les seves paraules encara són imprescindibles.
1 comentari
Elena Cubells
22 gen. 16
20:42 #
Gràcies, Pilar Martín, per recordar-nos la figura de Montserrat Roig. M’agrada molt rememorar els llocs i els moments que la Montserrat reflexa en els seus relats, que reconecamb nostàlgia, doncs soc de la seva generació. Especialment en les seves obres “Molta roba…..” i també ” Ramona, adéu”. Et trasllado un fragment que trobo especialment bonic:
“Saps què significa aixecar-te un dia de bon matí, i mirar al cel, i trobar-lo més blau i més clar que qualsevol altre dia, i endevinar, a través de la Barcelona feinera, el mar que acaricia la sorra bo i fent-li amoretes, i somiar el bressoleig de les fulles de les acàcies de la Rambla mentre s’acoblen al ritme del ventet que ve de llevant? ”
Gràcies, un altre vegada,
Elena Cubells