El Club de lectura del Vapor Vell escombra les fulles
La trobada del Club de lectura dedicada a comentar Ningú ha escombrat les fulles, de Jordi Llavina, va resultar especialment reveladora. A l’inici de la sessió, la majoria dels assistents van manifestar que la lectura de l’obra els havia provocat, tristesa, desorientació, avorriment, desgrat i que sovint s’havien perdut entre els fulls i les fulles dels contes. Però, a mesura que cadascú anava dient la seva, van sorgir matisos que, a poc a poc, van descobrir detalls imperceptibles per a alguns i tangibles per a altres. Entre les aportacions de tots, Ningú ha escombrat les fulles va anar encaixant des del desordre com un trencaclosques que, finalment, mostrés una figura entenedora. Les primeres impressions de desgrat van derivar en el reconeixement de valors literaris com l’ús d’un lèxic generós, la sorpresa provocada pel trencament d’esquemes narratius, la descripció de fets i personatges quotidians, la fixació en detalls subtils i la projecció d’emocions humanes que toquen el moll de l’os. Ningú ha escombrat les fulles és un llibre que requereix aplegar les peces que el componen per apreciar el que s’escapa en la dispersió del primer cop d’ull. Cal agrair també que, tot i que no va poder-hi assistir, Jordi Llavina va fer-nos arribar unes lletres que van significar un bon punt de partida per començar a gratar el rerefons dels contes. Ben segur que cap dels participants en el Club va canviar la seva opinió inicial sobre el llibre, però, segurament, algunes fulles van quedar escombrades.
La pròxima cita del Club de lectura serà el 20 de desembre per comentar una novel·la futurista d’intriga: Barcelona no existeix, de David Castillo.
Cap comentari
Els comentaris per aquesta entrada estan tancats.