Quin llibre ens proposes de llegir?
Els alumnes del curs S3 de la professora Pilar Martín de la delegació de Sants-Montjuïc ens proposen unes lectures per llegir.
Trieu un fragment que us agradi especialment de la lectura escollida, transcriviu-la al peu d’aquest blog i exposeu-ne el motius principals pels quals val la pena que la llegim. “Escriu un comentari”.
9 comentaris
Rubén Pérez
24 gen. 18
18:03 #
‘Els altres catalans’, de Francesc Candel
“Als barris extrems de Barcelona, als suburbis, a Verdum, a la Trinitat, a Can Tunis, quants catalans hi ha? Hi ha una barriada, com la de les Cases Barates, on pràcticament no hi ha cap català de soca-rel, i això passa també a tots els nuclis industrials del país. ¿Segueixen essent Catalunya, aquests llocs? ¿Són catalans, llurs habitants?”
Sense cap mena de dubte, ‘Els altres catalans’, és una d’aquestes lectures que ens ajuda a comprendre millor com es configura la societat i la identitat catalana actual.
A mig camí del reportatge periodístic i la recerca antropològica, Candel fa un retrat de la societat catalana (i sobretot de la barcelonina) de mitjà dels anys ’60.
Dotat d’una gran sensibilitat, l’autor analitza el paper de la immigració a Catalunya de persones arribades de la resta d’Espanya, com per exemple Andalusia, Extremadura o Múrcia. I com això plantejava un repte a la societat catalana d’aquell moment.
Amb aquest títol d’ ‘Els altres catalans’, Candel feia referència als fills i filles, nascuts a Catalunya, dels immigrants que van arribar-hi anys enrere, parlant-nos obertament dels sentiments dels mal anomenats ‘xarnegos’.
L’autor sempre va defensar la integració com a única sortida possible. Perquè més enllà de les rivalitats i incomprensions mútues que es poguessin donar entre comunitats, tant els catalans d’origen com els nous, es necessitaven mútuament. Ja que tothom hauria de contribuir a la construcció del futur de la societat catalana, i no pas de destruir-la.
Per tant, si encara no l’heu llegit, us el recomano encaridament!
Elisenda Villalta
26 gen. 18
10:44 #
Jo m’he llegit el llibre – Pedra de Tartera- de la Maria Barbal.
Tracta de la Conxa, una dona treballadora i lluitadora; relata la seva vida des de que tenia tretze anys i l’obliguen anar a viure amb els seus oncles al Pallars, recull totes les seves vivències al poble junt amb els seus oncles, vivim una guerra civil i primers anys de franquisme. Mostra en realitat com era la vida d’una dona al camp. M’agradat la descripció dels sentiments i del lloc on vivia. Així mateix, m’ha deixat sentiments, de felicitat, ràbia, alegria i tristesa.
El fragment que diu: “Em sento com una pedra amuntegada en un tartera”, així és com la Conxa descriu el seu estat anímic en una part de la seva vida.
Aquesta historia et fa reflexionar sobre l’evolució del paper de la dona avui en dia i et fa valorar molt més els drets que gaudim en l’actualitat les dones.
Us els recomano 100%, ja que en gaudireu molt!
MARIA LLUÏSA CARRERAS
26 gen. 18
15:00 #
ELS PILARS DE LA TERRA. KEN FOLLET
Novel·la històrica ambientada en l’Anglaterra de l’edat mitjana (S. XII).
Va ser un Best Seller internacional l’any 1989 i avui en dia continua sent un llibre molt venut.
Té un guió perfecte, en el primer capítol es defineix la trama i descriu els personatges d’una manera que enganxa i amb dosis de sang i sexe durant tot el llibre.
Descriu la vida d’un poble a través de la construcció d’una catedral, pots veure la importància de l’església en aquella època i descriu l’arquitectura gòtica d’una forma molt didàctica, es nota que l’escriptor s’ha documentat.
Estil lingüístic senzill i fàcil de llegir i això que podria ser molt feixuc.
Hi ha dos llibres més que continuen la saga.
Us el recomano.
.
Albert Graells
26 gen. 18
17:57 #
“Ara, tant si li agradava com si no, es trobava a l’any 1Q84. L’any 1984 que coneixia ja no existia. Ara era al 1Q84.”
1Q84 es una extensa novel·la de 1.224 pàgines escrita per el cèlebre escriptor japonès Haruki Murakami.
En el llibre dos joves enamorats, una assassina en sèrie i un escriptor i professor de matemàtiques, intenten trobar-se en un Japó distòpic del 1.984. Els dos protagonistes senten com les seves vides s’entrecreuen i s’apropen sense arribar a tocar-se. Tot i que no saben res l’un de l’altre, lluitaran contra forces molt poderoses que volen impedir que es trobin. Els membres d’una perillosa secta religiosa, una entitat maligna, els gats gegants que en fer-se de nit ocupen un poble desolat, el corb que cada dia visita sens falta a una adolescent dislèxica, una segona lluna orbitant al voltant de la Terra, un desafortunat però tenaç i perseverant investigador, i un fantasmagòric cobrador d’impostos són alguns dels elements que poblen i alteren aquesta realitat alternativa on l’amor i la mort, la felicitat i la tristesa, la passió i l’odi moltes vegades van junts.
Aquest ambiciós relat explica la historia d’uns personatges solitaris que lluiten per unir les seves vides. 1Q84 és una extraordinària i apassionant lectura que parla sobre com l’amor pot fer canviar el món i vèncer les dificultats de la vida.
Aquesta proposta de Murakami és la millor novel·la que he llegit, junt amb Cent anys de soledat. I és oportú que destaqui aquesta última, perquè a 1Q84 es percep una evident inspiració en l’obra de Gabriel García Márquez en particular i en el realisme màgic hispanoamericà en general.
Us recomano encaridament aquesta novel·la de lectura ineludible.
Coline Rambaud
28 gen. 18
21:40 #
L’escuma dels dies de Boris Vian
Tot i que va ser escrit a l’any 1946, aquest llibre és intemporal i universal. L’he escollit perquè em va marcar molt i és gràcies a ell que em vaig enamorar de la literatura en general i que vaig començar a llegir amb gust.
L’escuma dels dies és una història d’amor trista. Però també és una crítica a la religió i a l’obsessió pel treball. A més a més, la novel·la fa moltes referències a conceptes filosòfics, com per exemple a l’existencialisme de Jean-Paul Sartre.
El més interessant és que Boris Vian juga molt amb les paraules i se’n inventa d’altres. Per donar-vos una idea més concreta del món surrealista que va crear aquí, us puc dir per exemple que quan algú està trist, el lloc on està es fa més petit. Quan algú està malalt, li creix un nenúfar amb arrels al cor. També l’autor va inventar moltes maquines increïbles com el “piano-bar”, que és un piano que prepara un cocktail adequat a l’humor de la persona que toca.
TOT ÉS POSSIBLE, LA IMAGINACIÓ REGNA SOBRE LA LÒGICA.
A continuació, la seva escriptura té ritme i és musical. A l’hora de llegir-lo, quasi podreu sentir els discos de Jazz de Duke Ellington que escolten els personatges.
L’escriptor va dir: “No serveix de res viure de manera normal, ja que la normalitat no existeix!”. Doncs normal no ho era gens Boris Vian, era original i la seva obra també.
Aquest llibre és ideal per descobrir el món màgic de l’autor, us el recomano! El trobareu en francés però també en català, ja que el va traduir Jaume Fuster a 1988.
Isabel Martín Carbonero
29 gen. 18
11:07 #
“Diamant blau”. Care Santos, 2015
‘Per això serveixen les històries, no és veritat?, per fer tornar els morts. Per retrobar allò que no voldríem haver perdut’
Diamant blau ès la història d’una nissaga familiar que comença amb una maledicció al segle XVIII i acaba amb un amor a contracorrent als feliços anys XX. En aquest cas, l’autora escriu de manera molt personal, ja que la protagonista és la Teresa Pujolà, la seva àvia, una dona que es va rebel·lar contra els cànons establerts a principis del segle XX i que decideix ser ella qui porti el timó del seu propi destí i no la seva mare, una dona amb fort caràcter i controladora.
Aquesta novel·la també és testimoni dels canvis que va suposar el creixement de les indústries a Mataró a principis del segle XX, la lluita i diferències de classes i la burgesia catalana.
Segons la meva opinió és un lliblre que té tots els ingredients per poder gaudir llegint-lo:
– Una de les particularitats de l’univers creatiu de Care Santos és donar veu a les dones i aquestes acostumen a tenir un fort caràcter i a ser lluitadores, com és el cas de la Teresa.
– Fa un recorregut per la història de més de 200 anys.
– Ès molt més que una història d’amor, també amaga misteris i una maledicció familiar.
Per tot això, us el recomano i espero que us agradi.
Mamen Sales
29 gen. 18
17:25 #
On és l’Spot? de Eric Hill
Per canviar de tema, jo us proposo un llibre infantil per als més petits de la casa o dels amics.
On és l’Spot? és un llibre on el personatge principal, el cadellet Spot es perd per la casa i la seva mare el busca perquè és l’hora de sopar.
L’autor, Eric Hill va crear l’entranyable personatge com a joc pel seu fill allà pels anys vuitanta. Aquest autor va fer servir, per primera vegada en el món editorial, les solapes als llibres, un element educatiu, molt estimulant per als petits, i que genera curiositat durant tota la lectura.
El llibre en sí, és un objecte d’experiència sensitiva, on el fet que el fons de les pàgines sigui blanc, fa que els nens trobin més interessants als personatges i gaudeixin llevant les solapes i descobrint la història a cada pàgina que passen.
Tota una aventura per trobar l’Spot!
http://www.patioeditorial.com/uploads/RESEM172Frontal_SPOT.jpg
Albert Barta
02 febr. 18
19:50 #
1984, de George Orwell
No em digueu que no heu sentit res d’aquest llibre. 1984 és un clàssic que ens mostra un estat totalitari, on el seu famós «Gran Germà» (si us plau no el confongueu amb el programa televisiu) tot ho vigila i controla fins i tot la Història, canviant llibres, fotos, etc. segons convé. No us fa pànic?
Penso que l’heu de llegir i tenir-lo sempre present per estar atents contra qualsevol mesura de control per part de l’estat, i ara hauríem d’afegir a les grans corporacions multinacionals.
I per vacunar-se i poder lluitar des de dins d’un sistema que et controla per mitjans electrònics i informàtics que millor que ser ‘inexistent’. Aquest és l’argument d’un llibre més lleuger amb el títol El hombre que no existía de Roger Zelazny. El seu protagonista és un dels desenvolupadors de la Base Central de Dades, on tothom està registrat i identificat i al darrer moment esborra la seva identitat i deixa una porta del darrera por poder accedir i crear-se una nova identitat a mida quan li convé. És un recull de tres novel·les curtes de ciència-ficció amb una mica d’intriga, ja que es dedica a investigar casos que li encarrega un vell conegut. Al menys dona una mica d’esperança.
Ja ho veieu, dos llibres millor que un.
Enric
05 febr. 18
20:09 #
‘L’alquimista’, de Paulo Coelho
“Quan una persona desitja realment una cosa tot l’univers conspira perquè pugui realitzar el seu somni, n’hi ha prou que es deixi guiar amb l’aprenentatge més difícil que és escoltar el llenguatge dels senyals”
L’Alquimista relata el viatge del jove Santiago, que va deixar les seves ovelles als camps d’Andalusia per endinsar-se en el desert, camí de les Piràmides. A través d’un llenguatge planer, l’autor construeix una realitat sobre l’home, els seus somnis i la vida en el món.
Tothom té somnis oi? Moltes vegades els abandonem per por a sortir de la nostra zona de confort i, això, és un gran error. Llegir l’Alquimista ajuda a adonar-se’n que per poder ser feliços hem d’aprendre a escoltar el nostre cor i dur a terme el que ens està dient deixant de banda la por per tal de trobar el nostre tresor personal i esdevenir feliços amb el que decidim, perquè al cap i a la fi, serà el que nosaltres hem escollit.