“Homless” fins al Club que ve
La trobada amb Pau Vidal va passar amb pena i glòria. Pena per fugaç. L’hora i mitja llarga va fondre’s en un no res. Glòria per intensa. A hores d’ara encara estaríem discutint si naps o cols. Els recursos de Pau Vidal per enfilar temes i cosir idees són de prodigi. Volíem parlar del llibre, Homless, però amb prou feines vam poder esbossar quatre idees d’un parell o tres de contes. Les intervencions i interpel·lacions dels participants van menar-nos a conflictes sociolingüístics difícilment resolubles en el marc incomparable de la gran biblioteca de Sants. Pau Vidal és un home curiós –que té curiositat per les coses- i para atenció a cada comentari, matís i subratllat del públic. Vam haver d’abandonar la tasca quan tot just encetàvem la primera idea. Sempre t’has de quedar amb una mica de gana, diuen les padrines que miren per la nostra salut. Al Club ens hem quedat afamats per tornar a trobar-nos el curs que ve. Bon estiu!
Cap comentari
Els comentaris per aquesta entrada estan tancats.