Com en un conte de Pere Calders
La sessió dedicada a les cròniques de la veritat oculta de Calders va resultar un conte de misteri. El Club, que inicialment havia de ser presencial, es va reconvertit en virtual atesa la situació sanitària. A l’hora de la veritat, la connexió va ser accidentada tot i que es va poder recuperar amb uns minuts de retard. Paradoxalment, aquesta incidència va facilitar que la trobada en línia prengués un to fantasmagòric propi dels relats calderians. Els ecos, les imatges congelades, els efectes psicofònics i les cares d’estupor van acompanyar una sessió en què vam poder desgranar símbols i entrellats dels contes del mestre dels contes. El mes que ve comentarem Un esbós del passat, de Virginia Woolf, amb la incertesa de saber si ens reunirem físicament o psíquicament. El llibre de Woolf, si més no, ens transportarà als fantasmes de Dalloway.
Cap comentari
Els comentaris per aquesta entrada estan tancats.