El dia 14 de maig, amb la col·laboració d’Òmnium Sants-Montjuïc, es va organitzar una passejada històrica pel barri del Poble-sec. El passeig va començar a la plaça del Sortidor i guiats per l’historiador Josep Guzmán -membre del CERHISEC -, es va poder rememorar el passat d’aquest barri i entendre com devia ser la vida dels seus habitants a través de les botigues que s’hi havien instal·lat: bacallaneries, adrogueries, queviures, espardenyeries – i més tard, sabateries -, tintoreries, farmàcies, tavernes, perruqueries i barberies han anat apareixent en la nostra imaginació, ja que no hi ha cap fotografia que ens mostri com eren aquestes botigues fa cent anys. Una quarantena d’assistents, entre ells dos grups d’alumnes hondurenys que estan aprenent la nostra llengua, van valorar molt positivament la sortida ja que van poder veure el barri amb una altra mirada i interactuar en català fora de l’aula. La passejada va acabar davant de la casa on va néixer Joan Manuel Serrat, que té una cançó dedicada al seu carrer (carrer Poeta Cabanyes).
El meu carrer (J.M. Serrat)
El meu carrer és fosc i tort, té gust de port i nom de poeta. Estret i brut, fa olor de gent i té els balcons plens de roba estesa. El meu carrer no val dos rals: són cent portals trencats a trossos i una font on van a abeurar infants i gats, coloms i gossos. És un racó on mai no entra el sol, un carrer qualsevol. El meu carrer té cinc fanals perquè els xavals llancin pedrades. Hi ha una pensió i tres forns de pa, i un bar a cada cantonada. El meu carrera és gent d’arreu que penca i beu, que sua i menja, i es lleven amb el primer sol, i van al futbol cada diumenge, o a fer esparral al volantí, o a fer un dòmino amb vi. El meu carrer és un infant que va berenant pa amb oli i sucre, i juga a daus i a ‘cavall fort’, mig bo, mig bord escolà i cuca. El meu carrer del barri baix viu al calaix de les baldufes, amb patacons, i l’àlbum ‘Nestlè’ i els trossos d’una vella estufa. I a poc a poc se’m fa malbé el meu carrer.
Article complet
Cloenda de luxe al Club de lectura del Vapor Vell de Sants. Por d’Stefan Zweig és un llibre lleuger de pàgines i superlatiu en profunditat, que ha donat per analitzar fil per randa cadascuna de les emocions que transmet del cap a l’estómac. Por és la història d’una dominació que, malgrat que l’escenari no sigui l’actual, és perfectament aplicable a les pors d’avui en dia, nostres i dels nostres semblants. Zweig és un mestre del relat que sap teixir una obra fosca, intrigant i enigmàtica per transportar-nos a la complexitat de l’ésser humà davant d’escenaris inquietants que alteren la nostra fragilitat. Una obra mestra d’un gran mestre del relat curt i la reflexió profunda. 
