L’obra d’Isabel-Clara Simó,
La sarbatana, ha obert una caixa de Pandora al Club de lectura del Vapor Vell. Les crítiques inicials a una obra aparentment insubstancial s’han anat embolicant fins a convertir-se en una teranyina psicològica indesxifrable. Tot i que alguns participants consideren que
La sarbatana és una obra menor de l’enyorada autora d’Alcoi, altres participants li han tret un suc insondable tant des del punt de vista formal com argumental. Cada personatge ha passat per l’adreçador dels lectors i cap personatges no ha resultat ser tan innocent com semblava. Potser no és una de les millors obres d’Isabel-Clara Simó i potser, volgudament, va voler fer una caricatura esperpèntica per atabalar-nos amb qüestions inversemblants i poc creïbles, però l’obra té molta més profunditat del que apunta en un principi. Això se sap quan hi ha lectors entossudits a treure aigua clara de les pedres o del mar. Els del Club de lectura del Vapor Vell saben llegir entre onades.
Cap comentari
Els comentaris per aquesta entrada estan tancats.