Qui és Felícia Fuster?
Felícia Fuster (1921-2012) va ser una poeta, pintora i traductora catalana, nascuda al barri de la Barceloneta i exiliada a París des de l’any 1951, on va morir. És autora d’Una cançó per a ningú i trenta diàlegs inútils (1984; finalista premi Carles Riba), Aquelles cordes del vent (1987) i I encara (1987), entre d’altres. La seva obra està influenciada per la filosofia oriental, sobretot la japonesa.
L’any 1987 va obtenir el Premi Vicent Andrés Estellés. La seva obra ha estat traduïda a llengües com l’anglès i el francès.
Aquest any se celebra el centenari del seu naixement i per aquest motiu us mostrem alguns dels seus versos:
INVOCARÉ L’ASFALT DE L’OMBRA
Invocaré l’asfalt de l’ombra, les dents que com les pedres es podreixen, els nombres cabalístics de la pell vençuda, els morts ressuscitats i sense crani, els déus perduts i grocs, la meva sang que res detura i més… perquè retrobis la llum estesa de la tarda, l’espai secret on estrelles novícies i blanques es despullen, les abelles del vent, la mel dels núvols… i així aprenguis —quasi sol— a existir amb ferros a les ungles.
Una cançó per a ningú i trenta diàlegs inútils (1984)
PARLARÉ
No vull plorar. Parlaré dels herois gairebé inútils, que inèdits i esfumats aixequen cada matí, com un gran pes, la vida. Parlaré de com s’espolsen el cor, de com se l’esbandeixen i l’eixuguen a corre-cuita, amb el retall de cel encara nou que esquinça la finestra.
Aquelles cordes del vent (1987)
