Ruta pel Sants industrial
Els alumnes del curs B1 de la professora Betlem han fet avui, últim de de classe, una visita a la seu del Districte amb ruta pels carrers del Sants industrial. I aquest és el resum de la ruta: Mos van fer imaginar l’època en què Sants era extensions de camps de pagesos i com l’aigua que brollava abundant cap als camps, a poc a poc, va ser el combustible que va engegar la transformació: les màquines eixordadores de vapor portaven el món modern a Barcelona. Vam veure la seu del districte, edifici amb molta decoració d’aquell món de pagès que desapareixia i amb mostres del món que anava arribant: l’art, la ciència. També pertanyen a aquest nou món alguns edificis de la mateixa carretera de Sants, de la burgesia, amb les tribunes ornamentades. I alguns noms de carrers, Watt, Muntadas, recorden els artífexs d’aquell canvi. Conduïts per la història, els alumnes es van oblidar per una estona del Sants comercial. Van reconstruir el parc de l’Espanya Industrial en una altra època: els edificis amb màquines de filar o filadores, els magatzems de cotó i de robes apilades i plegades, i van poder veure, darrere algunes parets encara dretes, la vida de treball dur dels obrers, de les obreres i dels nens. Un parc on els alumnes sovint ballen al so de la cúmbia o la salsa i que ara potser veuran amb uns altres ulls.
Unanimitat per primer cop al Club de lectura del Vapor Vell. La teranyina de Jaume Cabré ha estat objecte de tots els elogis imaginables i més. Una història amb cara i ulls, amb ets i uts i, sobretot, amb el mestratge d’un escriptor que domina el tinter. Tanta unanimitat entre els participants del Club ha donat poc joc. Cap discussió, cap discrepància, cap trifulga. Tots ens hem enganxat de quatre grapes a la teranyina de Cabré i hem estat devorats per les seves pàgines. La bona literatura deu ser això. El mes que ve comentarem Quiet amb el seu autor, Màrius Serra, que assistirà a la trobada del Club en una sessió de portes obertes per anunciar l’arribada de Sant Jordi.
Les delegacions de Sants-Montjuïc i les Corts celebren el Dia de la Poesia, 21 de març, amb diverses activitats entre les quals destaquen sengles murals dedicats al poeta Gabriel Ferrater, del qual se celebra l’Any literari. Ferrater va ser un poeta atípic, hermètic que sovint ha estat qualificat de poeta suïcida. El 20 de maig de 1950, al vespre del seu 50è aniversari, el poeta ingereix una generosa dosi de begudes alcohòliques i es pren un bon grapat de somnífers. Tot seguit, s’asseu a la butaca i s’enfunda una bossa de plàstic al cap. La mort va encalçar-lo dolçament. Una setmana després, la seva companya d’aleshores, Marta Pessarrodona, en va trobar el cadàver. Gabriel Ferrater va tastar-ho tot. Són cèlebres els seus encontres amb prostitutes de les quals fugia sense pagar-ne els serveis. També fou significat pel seu desig de dones d’altri, tot i que, en gran part, les seves escomeses foren dictades per la ingesta de l’alcohol. Gabriel Ferrater, insigne poeta i matemàtic, va anunciar la seva mort pocs dies abans d’executar-la. Afirmava que amb 50 anys ja havia fet tot el que havia de fer. I, a més, odiava fer olor de vell.
L’astròleg Jordi Ratés va fer una xerrada virtual, el passat 9 de març, als alumnes del grup Bàsic 1 de Sants-Montjuïc de la professora Alba Arenas. Ratés és un gran coneixedor de temes ocults i de qüestions intrigants que ens deixen perplexos. Ratés és el president de l’entitat Àgora Quàntica dedicada a la divulgació d’aquests temes, tot i que el seu àmbit d’actuació s’estén a la història, societat i cultura en general. Agraïm la col·laboració de Jordi Ratés i de l’entitat que presideix la col·laboració amb la delegació de Sants i les Corts del CNL de Barcelona.
El 8 de març és el dia escollit per les Nacions Unides per commemorar el Dia Internacional de les Dones i representa una oportunitat per celebrar, reflexionar i reivindicar el drets de les dones en totes les esferes de la vida pública i privada. La celebració no es basa en un únic fet, però té el seu origen en les reivindicacions protagonitzades per les dones obreres, des de mitjans del s. XIX, davant de les precàries condicions laborals a què estaven sotmeses a l’època industrial. Actualment aquesta data contribueix a sensibilitzar la població entorn les desigualtats de gènere encara existents, reivindicar canvis més efectius i reconèixer les aportacions de les dones d’arreu del món en els diferents àmbits socials, culturals i econòmics. 
Divendres 25 de febrer, es va celebrar al Centre Cívic Cotxeres de Sants l’acte 
El febrer de l’any 2008 es va posar en marxa un servei gratuït i per tothom. Un moment, no hauríem de dir 
Joan Perucho ens regala amb Els homes invisibles un collaret de perles de gust exquisit, bocatto di cardinale per als participants en el Club de lectura del Vapor Vell. Fins i tot els lectors partidaris de la novel·la més pesant van reconèixer que l’obra de Perucho és un brodat de randes equiparable a qualsevol espessor novel·lesc. La poca tendència a la prosa poètica feia arriscada la lectura i comprensió del text però l’elegància de Perucho supera tots els reptes. L’autor, en el seu cosmos, ens provoca amb pinzellades quotidianes que deriven en pura transcendència. La confirmació més palesa que al pot petit hi ha la bona confitura. El mes que ve, per compensar, comentarem una teranyina dita La teranyina, de Jaume Cabré.
