Aquesta setmana hem continuat presentat-nos ja que tenim companys nous. A més, hem repassat el present d’indicatiu dels verbs de la 1a conjugació (acabats en -ar i -ar-se) i de la 3a conjugació (acabats en –ir).
A més, us vaig proposar un repte que us va permetre aconseguir el 1r segell del passaport del curs. Havíeu d’endevinar el nom de dos personatges femenins presents a Castelldefels a partir de la seva biografia. Interessants, oi? Es tractava de la Neus Català (nom que rep la plaça on hi ha la Biblioteca) i la Pepa Colomer (nom que rep l’aula de català).
Vam comentar que a la Biblioteca hi ha l’exposició “Les dones als camps nazis”, organitzada per l’associació Amical de Ravensbrück. Dilluns ens trobarem a les 17.15 h a la porta de la Biblioteca per veure-la.
I per acabar, si voleu practicar els verbs, aquí teniu:
Avui hem escrit una postal al professor, des del lloc que ens ha tocat. Hem jugat un joc en què un company havia d’endevinar l’adjectiu que havíem pensat. Després, hem mirat la recepta del pastís de formatge amb gingebre i hem ideat una pregunta per plantejar-la als companys. Resulta que som un grup molt mentider. Hem escoltat una cançó i hem pensat per a què podria servir. Hem mirat la píndola sobre Llibre de cavalleries. Finalment, el professor ha repartit els capítols de la I part. Hem d’apuntar les cinc paraules que ens ha sorprès més.
18.00 h: Últim dia de la setmana. Els meus camarades i jo arribem puntuals a l’aula. Ens infiltrem sigil·losos per no ser descoberts pel general. Últimament, el general és molt sever amb tot el grup. Vol que tots arribem al final del viatge en les millors condicions. Som un bon grup i ho aconseguirem tots junts.
18.05 h: Arriba el moment de realitzar de nou el relleu d’agents infiltrats: X, Y i Z. Mai he fet d’agent X i , si soc sincer, el meu objectiu era arribar fins al final amagat com una rata. El general ens ordena anar a dormir i pregunta qui falta per ser agent X. Finalment, surto del meu amagatall i m’ofereixo voluntari. Sorpresa! Hi ha una altra persona que tampoc ho ha estat. El general decideix entre somriures de complicitat. Per fi soc el nou agent infiltrat.
18.15 h: El general ens enumera i ens separa per grups. Realitzem l’habitual correcció del text de l’antic agent X. A cada grup ens lliura una part. La correcció és molt lleu. És clar que amb el pas dels mesos els refugiats estem millorant.
18.45 h: El general ens explica que tot seguit farem un exercici sobre majúscules i minúscules. Sembla un exercici fàcil però els refugiats ens adonem que hi ha moltes i moltes excepcions. El que queda més clar — i sense cap dubte— és que després del punt encara van majúscules.
19.00 h: Hora del joc! El general ens ordena posar-nos dempeus com l’anterior dia. Fem un cercle i ens ajuntem. Ens diu que és el joc dels colors! -Una altra vegada? Això sembla un déjà vu– El general ens comenta que dirà un color i hem de tocar la persona que el vesteix. Comencem pel color blau i tots els refugiats corren cap als pantalons texans d’una companya. Riem tots junts. És molt divertit veure a deu o dotze refugiats tocant les sabates d’un altre.
19.15 h: Acte seguit fem un exercici sobre els possessius. En un principi, la sensació sembla ser contrària envers l’exercici anterior. Potser és una mica més complicat, però els refugiats l’executem amb nota. Cada dia que passa, el grup està aprenent i perfeccionant-se més. Alguns dels refugiats aprenem l’ús i significat de llur/llurs.
CONCLUSIONS
Està sent un viatge llarg i cansat. Hem viatjat per Europa, Amèrica i de nou a Europa. El millor de tot és que el grup segueix sencer. No hem patit cap baixa. El general ens està guiant molt bé i si seguim les seves instruccions aconseguirem l’objectiu.
Hem recordat què vam fer dijous. Tot seguit, hem revisat les postals que vam escriure dijous. Hem continuat la sessió, convertint la passada en una postal. Hem votat la que ens ha agradat més. Hem jugat a elaborar una llista de compra. Hem comentat com ens havia anat la lectura del primer capítol del Llibre de cavalleries de Joan Perucho. Hem observat dos quadres i hem comentat similituds i diferències. En grup hem sabut qui és l’autor i la seva visió de la realitat. Finalment, hem observat atentament unes imatges de fets que van ocórrer el 1956. Havíem de triar les que ens semblaven més relacionades amb la novel·la. Hem rebut la primera missió, però és un missatge força enigmàtic. Ens en sortirem?
Aquesta ens ha semblat la millor, però podria haver estat una d’aquestes.
Avui hem fet un simulacre de prova bastant original. Per conèixer cada un dels exercicis del bloc de gramàtica i lèxic, havíem de tastar cada un dels plats del menú que ens ha ofert el professor. Havíem d’endevinar quina espècia duia el plat. No ens ha donat temps per escriure una postal.
18.00 h: Entra el general per la porta. Es queda observant els refugiats i ordena que ens posem a dormir. Tots obeïm i tanquem els ulls. Es realitza el canvi d’agents infiltrats: X, Y i Z. Es comença amb l’agent X, s’escolten uns passos i finalment em toca l’espatlla esquerra. Ara sí, soc el nou agent X. Continuo dormint fins al canvi d’agents. El general ens ordena despertar.
18.05 h: El general ens comunica que li falten informes d’alguns agents X. A més, li falta algun bolero i algunes fotografies dels agents Y i Z. La veritat, no se’l veu gaire enfadat! Encara que ja veurem si pren alguna mesura. Malgrat que no sembla enfadat, ja ens va avisar que estava el grup separat: uns a Paris i d’altres a Praga. Hem de vigilar!
18.10 h: El general ens posa per grups. Comencem el repàs de l’informe de l’agent X. Un cop iniciat, entren per la porta dos refugiats. El general els ordena posar-se amb un dels grups. Els refugiats desobeeixen les ordres i es posen un a cada grup. Es corregeix l’informe. Aquesta vegada, estava gairebé tot correcte!
18.30 h: El general ens pregunta si sabem què és una ressenya. Els refugiats, amb cara de sorpresa, contesten que no. Reparteix uns fulls amb un text. Ens mirem entre nosaltres perquè aquest text és estrany. Ens ordena intentar separar el text, ja que està tot junt. Veient les cares dels refugiats, ens demana atenció. Agafa retoladors i comença a dibuixar a la pissarra. Què està fent? Ha dibuixat quatre requadres amb unes ratlles a l’interior. Ens dona l’explicació dels diferents tipus de paràgraf. Ara sí, separem el text correctament.
19.00 h: Sorgeix el tema de la lectura de Testament a Praga. Comença una tertúlia sobre el llibre que dura una bona estona. Al general li sembla bé, ja que comença a intervenir. Sorgeixen diverses opinions sobre el llibre. El general agafa un paper i un bolígraf, hi comença a fer anotacions. Cada cop que algun refugiat opina, ell anota. Què deu estar tramant?
19.30 h: El general ens diu de fer un joc. Feia estona que l’hauríem d’haver fet, però ha sortit improvisadament la tertúlia del llibre llegit. Ens ordena posar-nos dempeus. Fem un cercle i ens ajuntem. Ens diu que és el joc dels colors. Ens mirem els refugiats sense saber què és! El general diu que dirà un color i hem de tocar alguna cosa d’aquell color. Comencem dient diversos colors, també algunes formes geomètriques. Després d’algunes rialles, acabem el joc i tornem a seure. Ha estat divertit.
19.45 h: El general ens ordena anotar en un paper; què ens ha agradat i què no ens ha agradat del llibre Testament a Praga. Hi ha refugiats que s’han llegit altres llibres de Teresa Pàmies, els demana el mateix. Cada refugiat explica la seva opinió. Hi ha opinions diverses. La meva és negativa. Espero que el general no prengui represàlies per això!
CONCLUSIONS
A dia d’avui, ja he arribat a Praga. Ja vaig rebre el bitllet del general després d’haver fet la feina pendent. Estem contents d’haver arribat fins aquí i ja queda poc. Malgrat tot, els refugiats estem cansats de viatjar tant. Què ens espera a partir d’ara?
La setmana passada vam començar el curs. Com que hi ha molts companys nous, vam repassar les estructures necessàries per presentar-nos i després vam practicar una mica. Les recordeu?
18.00h: Tornem de les vacances de Nadal. Els refugiats entrem a l’aula esperant l’aparició del general que, a la seva arribada, ens convida a escriure cinc característiques de com som. Fiquem els papers amb la nostra descripció a una bossa. Ara haurem d’agafar un paper cadascun de nosaltres i endevinar qui és el refugiat que estem descrivint. Ens coneixem prou? Sembla que sí!
18.20h: Com ja és costum, ens agrupem per a corregir l’informe de l’última sessió. Cada cop, els informes presenten una millor redacció i la correcció resulta més fàcil.
18.40h: Anem a dormir. S’ha de fer el relleu dels agents X, Y i Z. Cada vegada, és més complicat escollir agent ja que gairebé tots hem estat agents. Pensava passar desapercebuda però no ha estat el cas. Avui jo seré l’agent X.
18.50h: Després del tràngol, el general ens convida a jugar. Avui marxem de viatge i ens haurem d’endur l’acció del company del costat. Que en som, d’efusius! Entre petons, abraçades, cops de mà, estirades d’orella i cabells, entre d’altres, sortim ben carregats.
19.05h: Avui toca treballar les majúscules i les minúscules. Serem capaços de fer-les servir adientment? El general ens presenta un vídeo curt (és molt fan d’aquests vídeos) en què s’explica l’ús correcte. Crec que, als refugiats, no ens ha quedat gaire clar el seu ús. La norma no és 100% aplicable, així que fem el que podem.
19.25h: El general corregeix l’exercici. Puntualitza: “Noms propis i singulars s’escriuen en majúscules. Noms col·lectius i plurals s’escriuen en minúscules”. Per un moment, els dubtes s’apoderen dels refugiats. Fins ara érem molt feliços en la nostra ignorància!
19.45h: El general ens recorda que tornem a viatjar, però aquest cop no sortim tots junts. Alguns de nosaltres, que ja tenim el passatge d’avió, sortim cap a Praga. La resta es queda a París perquè han de revisar l’article d’opinió. Podran reunir-se amb els altres.
CONCLUSIONS
Els refugiats acabem de tornar a París després d’uns dies de descans i encara estem una mica descol·locats. Posem-nos per feina! Hem de tornar a treballar en equip per aconseguir arribar tots junts a Praga. La unió fa la força i, tots els refugiats junts, aconseguirem arribar al final d’aquest viatge sense perdre cap company pel camí.
