COMUNICAT OFICIAL C2 CASTELLDEFELS
Volem informar-vos dels temes tractats a la darrera sessió:
1. Revisió de l’acta de la Maria
2. Confecció definitiva de la introducció de l’exposició Incerta glòria
3. Joc “Tu destestes”
4. Vídeo i poesia de Rosa Fabregat
Castelldefels, 28 de febrer de 2019
Extreta d’https://pixabay.com/en/animal-world-nature-animal-cute-3162196/, autoria de mordilla
Com sempre, quan comencem la classe, el Jaume va preguntar un per un als alumnes amb allò que es van quedar de la classe anterior. El primer d’ells va dir que s’havia quedat amb els pronoms febles i, com de costum, la resta d’alumnes van repetir el que havia dit el primer.
A continuació, vam corregir el resum d’un company basat en la classe anterior. Entre tots vam escollir un títol per a aquest resum. Tot seguit, vam continuar fent exercicis sobre els pronoms i es van resoldre alguns dubtes que teníem. Aquests exercicis van ser una mica complicats ja que havíem de substituir alhora dos pronoms de l’oració. Tot i així, amb l’ajuda del professor, els vam acabar resolent.
Després, com altres dies, va arribar l’hora del joc. Avui consistia en formar tres fileres i cada grup tenia la missió de passar un paper utilitzant només una canya de plàstic. Molt divertit! Gràcies a aquest tipus de jocs venir a classe és molt més entretingut. Per acabar, ens vam reunir amb els nostres grups per tal de fer un recompte de quilòmetres i posar un nou destí a la tercera escala del nostre viatge. S’acosta el tram final de curs…
Tenim una nova postal.
Extreta d’ https://morguefile.com/photos/morguefile/1/URL/pop, autoria de dhester
En la sessió d’avui comencem per corregir dues actes. En la primera acta decidim el títol Apostrofa el WhatsApp i en l’altra, Companys, vigilem amb les majúscules. Alguns companys són molt acurats amb les correccions.
Avui el Jaume ens torna a donar un exercici per continuar repassant els pronoms relatius. En la sessió anterior vam fer els exercicis i vam tenir força dubtes. D’aquesta manera ho acabem de consolidar i en continuem resolent.
El joc d’avui és Actuar una mentida. Tots els alumnes ens posem en cercle i dempeus. En Jaume comença el joc. Diu una acció i en gesticula una de diferent. Llavors, la persona del seu costat ha de gesticular l’acció que ha dit el company i dir-ne una altra, i així successivament.
Comentem alguns aspectes que tindrà l’examen escrit. Els exercicis seran d’omplir els buits i hem de triar una de les diferents possibilitats que ens dona l’enunciat. Per anar fent via, podem veure per internet els:
http://www.cpnl.cat/cursos-catala/manuals.html.
Podem trobar també per internet diferents pàgines web per poder preparar amb èxit l’examen C2: http://llengua.gencat.cat/ca/serveis/acreditacio_coneixements/certificats_de_catala/certificats_estructura_i_descripcio_proves/certificat_de_nivell_superior_de_catala_d/
En Jaume també ens comenta que podem fer dictats en línia: http://llengua.gencat.cat/ca/serveis/aprendre_catala/recursos-per-al-professorat/dictats-en-linia/
Aquesta setmana es commemora el 150é aniversari del naixement de Pompeu Fabra. En Jaume ens reparteix trossos d’un escrit seu i entre tots construïm el text. Un cop tenim el text, fem un dictat. Cadascú llegeix en veu alta el seu tros de paper i després continua l’ alumne següent.
Extreta d’ https://ca.wikipedia.org/wiki/Pompeu_Fabra_i_Poch
Per començar la classe, en Jaume ens comenta que avui és un dia especial, l’aniversari de Pompeu Fabra. La veritat és que no n’hem fet cap més comentari.
En aquest moment que he de fer l’acta, vull fer-li un petit homenatge amb un resum de la seva vida. Va néixer a Barcelona l’any 1868. Avui ,20 de febrer, celebrem els 150 anys del seu naixement, i què millor que recordar que va ser el pare del procés de normalització de la llengua catalana.
Aquells anys no van ser gens fàcils, sobretot, en la dictadura de Primo de Rivera, que va ser destituït de la seva càtedra en 1934. També va ser empresonat junt al Govern en “Els Fets d’Octubre”; va publicar una nova sèrie de 23 articles que apareixen en el setmanari “La Humanitat” durant l’exili en els anys 1945 i 1947. Morí a Prada de Conflent, França, en 1948.
Per finalitzar aquesta petita història o relat voldria quedar-me amb una frase de Pompeu Fabra i Poch, en què diu:
Cal no abandonar mai ni la tasca ni l’esperança.
Continuant l’acta, en Jaume ens va formar en dos grups. Ens va passar uns exercicis referents als pronoms relatius perquè els féssim de manera individual i els corregíssim després en grup. A l’hora d’intercanviar opinions, no coincidíem amb les respostes i en Jaume a la pissarra ens va fer algunes correccions dels embolics que hi havia entre nosaltres.
En Jaume va començar a fer un esquema a la pissarra i va explicar la diferència de l’àton que amb els tònics què i qui per una part, i per l’altra, els compostos el qual, la qual, els quals i les quals. Va finalitzar amb l’adverbial on, i el neutre cosa que, la qual cosa. Recordeu que en aquest cas l’antecedent es pot substituir pel pronom això.
Abans d’acabar la classe per abaixar la tensió en Jaume agafa uns quants cabdells de llana i forma cinc illots, cada un amb el nom: Àton, Tònics, Compostos, Adverbial i Neutre. De cop l’illot Adverbial queda inundat i els habitants passen com poden a habitar l’illot Neutre d’on els seus habitant amb tota generositat deixen espais als nous inquilins. No passa molt de temps perquè l’illot Compostos quedi també inundat d’aigua. Els que resten es reparteixen als únics illots que queden l’Àton i Tònics, fins que un dels illots queda cobert per l’aigua i tothom ha de passar a l’únic illot que queda.
I d’aquesta manera, donem la classe per finalitzada.
#Paradís 4.0
Extreta d’https://morguefile.com/photos/morguefile/, autoria de dorne
Com sempre, vam començar la sessió comentant què ens havíem quedat de l’última classe. Després arribava el clàssic d’escollir quina correcció de l’acta era millor, si la d’en Jaume o les fetes per nosaltres. Com de costum, van guanyar les proposades pel Jaume. Un cop escollides les millors opcions, vam votar el nom de la sessió, que va ser 2018 els homes es fan petons.
Mentre en Jaume intentava explicar el que faríem a continuació, alguns membres de la classe estàvem parlant entre nosaltres i fent comentaris, cosa que el Jaume va acabar dient a un/a membre del grup: “Ja fa temps que estem junts i ara ho puc dir… ET TINC MANIA” .
Ja centrada la nostra atenció, vam repassar els continguts dels pronoms amb un exercici on s’havien de corregir les oracions mal escrites, utilitzant els pronoms. Al principi, ho vam fer individualment i,un cop fet, ens vam agrupar en dos grups per posar-ho en comú, cosa que va provocar alguna discussió.
Ara arribava l’hora del joc. En aquesta ocasió, consistia que els alumnes estàvem en rotllana i el Jaume per darrera tocava una part del cos a un de nosaltres, qui havia de tocar al del seu costat esquerre amb aquella part del cos. Fins que va arribar el moment en què s’havia de tocar amb el cul, i en lloc de fer-ho amb la part del cos, algú ho va fer amb la mà. Això va provocar les rialles del grup.
Per acabar, ens vam ajuntar amb els grups del viatge, Paradís 4.0, per tal d’escollir el títol de la xerrada que haurem de fer. Aquesta xerrada tindrà finalment el nom de TEDxParadís40.
Extreta d’https://morguefile.com/photos/morguefile/1/flourishing/pop, autoria de krosseel
Hola companys,
L’últim dia de classe ens vam posar asseguts en cercle, com és habitual. Això dona més proximitat entre els integrants del grup i d’altra banda també evita l’aparició de converses paral·leles.
La primera activitat que vam fer va ser corregir un text que havia escrit un company. Això va ser en grup i ens van sorgir dubtes a l’hora d’afegir signes de puntuació o deixar-ho tal qual. Aquesta incertesa va desaparèixer al següent dia quan el vam corregir.
A meitat de la sessió, vam fer una dinàmica de grup. Ens vam posar dempeus per posar-nos en parelles, un davant l’altre. Havíem de fixar-nos en tot el cos del company per després girar-nos durant un breu espai de temps i en tornar a posar-nos de cara havíem de saber els canvis que havia fet. Alguns canviàvem de posició, altres s’arremangaven els pantalons o la camisa. Aquest exercici va servir per enllaçar amb la segona part de la classe.
La segona part consistia en agafar pintura i fer un dibuix artístic en un tros de cartró de color, això servirà per decorar l’espai que utilitzarem per fer una exposició oral. El nostre grup va optar per fer una imatge senzilla i elegant sense gaires floritures.
Marxant una pizza TED!!!
Finalment, vam estar pensant com organitzaríem l’estructura de l’exposició. Un cop donat el títol del treball al Jaume, vam començar a preparar-lo. Vam estar pensant en les opcions de suport per a la presentació a classe. També teníem clar que hauríem de quedar algun dia per practicar i veure com queda finalment.
Fins al proper dia!
Extreta d’https://morguefile.com/photos/morguefile/4/keyboard/pop, autoria d’alvimann
El primer que vam fer va ser revisar les actes del dia anterior. Un cop revisades, vam pensar un títol per a aquella acta. I per cert, no va guanyar el nostre: “Companys, vigileu amb la marea!”, què hi farem. Després vam fer dos grups, el grup 1 i el grup 2, per fer els exercicis de majúscules i minúscules. A cada grup hi havia una de les persones que havia treballat aquest tema, és a dir, un especialista. I amb aquest exercici em vaig adonar que no és gens fàcil el tema de les majúscules i minúscules.
Només arribar a classe, cadascú va asseure’s al seu lloc. Quan va arribar en Jaume, va dividir l’aula en dos grups per tal que cada un pogués corregir una acta. Primer, ho vam fer per parelles. Després, vam fer la posada en comú sobre les modificacions que s’havien realitzat. Llavors, van sorgir una sèrie de dubtes lingüístics, que en Jaume va aclarir amb explicacions a la pissarra, com va ser el cas del verb adonar-se.
Un cop finalitzades les correccions, cada parella va haver de pensar un títol corresponent per a cada acta. En Jaume els va anotar a la pissarra i vam votar per decidir, entre tots, quins eren els escollits. Els títols guanyadors van ser: Llums, càmera i acció i l’altre, Ens pica el kiwi, que va provocar unes quantes rialles.
A continuació, vam treballar l’ús dels possessius. Individualment, vam corregir uns exercicis i, posteriorment, ho vam comparar amb el company del costat. Finalment, en petits grups, vam debatre sobre quines crèiem que eren les respostes òptimes de la tasca. En Jaume ens va comunicar quines eren les definitives.
L’última part de la sessió, la vam dedicar a fer un joc força divertit. No hi érem tots, perquè una part de la classe havia hagut de marxar per arribar a temps a la feina. Tot i així, ens vam asseure formant un cercle i en Jaume va començar dient: “Me’n vaig de viatge i me’n porto un petó”, que el va fer a la persona que hi havia a la seva dreta. Tot seguit, ella havia de repetir el mateix a la persona que tenia al costat i afegir-hi més informació. A mesura que el joc avançava, els companys havien d’anar recordant tot el que s’havia dit i fet. Vam riure molt i la frase estrella que va sorgir durant el joc va ser: “Som al 2018”, per tal de restar importància que dos homes es facin un petó a la galta.
https://commons.wikimedia.org/wiki/File:Sunset_Boulevard_Ready_For_My_Close-up.png
La sessió del 23 de gener es va desenvolupar amb normalitat, tot i que vam acabar abans del previst. En primer lloc, vam dividir la classe en dos grups per revisar dues actes diferents. També vam formar parelles per, com fem habitualment, consensuar una proposta de correcció que posteriorment lliurem al professor.
No vam poder acabar amb tot el que volíem tractar perquè la filmació dels vídeos ens va ocupar gran part del temps. Així, després de revisar les actes, ens vam aplegar segons els continguts que havíem de tractar, distribuint-nos per les diverses estances del Centre Cívic.
Abans d’enregistrar, havíem d’enllestir els conceptes que volíem tractar atès que la limitació de temps era un dels entrebancs més importants: molts conceptes en pocs segons de gravació. Per tant, molts de nosaltres vam passar gran part del temps intentant posar-nos d’acord en el que volíem presentar. Tot seguit, amb molta creativitat, vam poder filmar tots els vídeos abans de marxar a dinar!
Extreta d’ https://morguefile.com/photos/morguefile/4/kiwi/pop, autoria nacu
S’inicia la classe preguntant-nos el Jaume amb què ens vàrem quedar de la classe anterior- personalment, amb la forma correcta d’escriure la pararula kiwi.
Seguidament, va venir un joc, en què com sempre ens posàvem dempeus i en rotllana. Cada persona havia de dir el seu nom, seguit d’una part del cos que li fes mal però assenyalant-se’n una altra . I espereu: que això no acaba aquí! T’havies de quedar amb el que deia la persona de la teva esquerra i repetir-ho però aquest cop assenyalant la zona correcta. Aquest joc va provocar moltes rialles. Va ser molt divertit.
Tornem a seure. Toca decidir quina correcció del darrer dia ens sembla més ben estructurada i corregida per nosaltres mateixos. Però, això sí, en grup com és ja costum. M´adono que a en Jaume li agrada el treball cooperatiu i això és agradable per a mi.
Hi va haver temps de parlar del fet que les paraules compostes porten guionet com pica-pica, de com accentuar la paraula desprès ( si és participi), o després ( si és de temps), de distès( si sona com anglès, pagès…). De paraules, en van sortir vàries per resoldre ortogràficament.
Al final , la classe a mi se m´ha fet curta, però molt divertida. M´agrada aprendre així, sense semblar robots copiant o corregint un llibre.
Gràcies, classe i gràcies, Jaume!
