1. José Andrés Revilla de los Reyes

    02 nov. 15
    17:20 #

    Si no tinguéssim paraigües,la vida ens aniria molt millor.Els dies de pluja no caldria sortejar-los com si fóssim els punys d’un pes pesat en el fragor del combat.Podríem caminar
    feliços per la vorera vorejant els tolls i de tant en tant mirar-nos la gent i el cel esperant la claror del Sol.

  2. Dolors Perelló Olivella

    06 nov. 15
    0:05 #

    Pel que fa a la meva imatge el meu cap seria un tou de rínxols, com el cap d’un angelet. Això sí, sempre quedaria el recurs d’una bona bossa de plàstic! Ah! I no es podria acomplir la maledicció que em va etzibar una vegada una gitana. No la sabeu? Qualsevol dia us la contaré, n’hi ha per a llogar-hi cadires!

  3. Víctor Camprubí Telo

    08 nov. 15
    17:34 #

    Plou altre cop. Amb resignació, preparo amb cura els diaris vells amb què em taparé de cap camí cap a la feina. Resignació. Aquesta és la paraula. Penso en l’objecte amagat al fons de l’armari: un simple bastó, una mica de tela impermeable i un xic de enginy. Però no. El primer dia que vaig gosar sortir al carrer amb ell va semblar cosa de broma. Estava preparat per les burles. No per les amenaces a la meva família. El lobby dels fabricants de caputxes és implacable.

  4. Mª Carme Valls

    09 nov. 15
    11:13 #

    L’estri, desprestigiat i incòmode, ens dóna personalitat i dóna vida als dies grisos de pluja. Sense ell, en comptes de gaudir dels diferents colors, formes, mides i missatges, als carrers ens toparíem amb una munió trista de vianants guarnits amb plàstics, diaris, bosses i altres andròmines ben poc encisadores. Tot plegat lleig, molt lleig! És clar que sempre podríem deixar que l’aigua fresca i neta que cau del cel ens amarés i ens purifiqués.

  5. Sandra Miguel Comas

    12 nov. 15
    20:49 #

    Aigua fresca. Alguna llàgrima que es fon. Records d’infantesa en un somriure. Llibertat blava i suau. Sensació de fluïdesa. Acaronar la felicitat de divertir-se amb la senzillesa d’un tou ple de pluja. De que tenir por?

  6. Antoni Rojo Buxonat

    15 nov. 15
    18:17 #

    Si no hi existissin els paraigües, els pares dels nens que van a veure la cabalcada de Reis, no podrien posar-los cap per avall per recollir els caramels que llençan al pas de les carroces.
    És una festa per els nens, però fa vergonya, veure als pares com es barallen per agafar quans més caramels millor, que potser després ni es menjan, per això si no existissin els paraigües , potser les cabalcades serian més tranquil·les.

  7. Joan Palet i Casas

    23 nov. 15
    18:44 #

    Quan torna la pluja, els primers dies de tardor, l’aigua fa caure les fulles seques i la gent es mulla i busca aixopluc. Els dies grisos són a tocar, però els més menuts sempre troben una bona sortida per fer gatzara i cantar allò de “Plou i fa sol, les bruixes es pentinen….” I tots som bruixes i bruixots i correm a pentinar els cabells mullats. Algun dia inventaran un aparell que ens estalvií la mullena?

Delegació de Sants-Montjuïc

C. Guitard, 17 – 08014 Barcelona
Tel. 934 912 797 – sants@cpnl.cat –

*COVID-19. Fins a nou avís, l’atenció serà telefònica o per correu electrònic.

Horari matí: de dilluns a divendres, de 9 a 14 h.
Horari tarda: dilluns, de 16 a 20 h


Delegació de les Corts

C. Doctor Ibáñez, 38 – 08014 Barcelona
Tel. 934 119 605 – lescorts@cpnl.cat –

*COVID-19. Fins a nou avís, l’atenció serà telefònica o per correu electrònic.

Horari matí: dimarts i dijous, de 9 a 14 h.
Horari tarda: dilluns, de 16 a 20 h.


Consorcicat









Entrades recents


Arxius


Etiquetes


Xarxes socials


Formap


Eixos comercials de Sants-Montjuïc


Guia de centres educatius