De Panikkar a Panikkar. Capítol 2. Entre les religions i el seu temps
Recorregut vital per la vida i obra d’un savi
2. Entre les religions i el seu temps
Raimon Panikkar va fer un recorregut existencial i intel·lectual llarg, ric i inhabitual, amb múltiples dimensions. Hi van confluir l’origen hindú-cristià i la formació acadèmica, intel·lectual, interdisciplinar, intercultural i interreligiosa. Panikkar va assumir al llarg de la vida una quàdruple identitat: el cristianisme en el qual va néixer i fou educat, l’hinduisme que formava també part del seu origen, però que va anar descobrint a poc a poc (“havia de deixar que emergís en mi”) i el budisme, que es va desenvolupar de manera natural, com a “resultat del treball interior”, i finalment la identitat secular com a resultat del seu contacte amb el món modern: “Voldria ser fidel a la intuïció budista, no apartar-me de l’experiència cristiana i no desconnectar-me del món cultural contemporani… Per què aixecar muralles? El fet d’ una tradició humana i religiosa no significa menysprear les altres. La síntesi de totes elles és improbable i tal volta ni tan sols és possible, però això no vol pas dir que la darrera alternativa radiqui o en l’exclusivisme o en l’eclecticisme” .
La quàdruple identitat de Panikkar neix d’una personalitat fecundada per les quatre tradicions esmentades, fins al punt que no podem comprendre la seva personalitat sense conèixer el que suposa el seu profund diàleg interior: “Un diàleg intern dins del propi jo, un trobament en el profund de la religiositat pròpia i personal del jo, quan aquest topa amb una altra experiència religiosa en aquest nivell íntim… Un diàleg intrarreligiós que haig de començar jo mateix, preguntant-me sobre la relativitat de les meves creences, acceptant el repte d’una conversió i el risc de capgirar els meus enfocaments tradicionals”.
De vegades s’ha acusat Panikkar de sincretista. Però per al filòsof el sincretisme significa la mort de la riquesa implícita en la varietat d’experiències religioses, que Panikkar reconeix com una riquesa fonamental de les diferents cultures humanes. Per altra banda, malgrat la seva obertura a la diversitat de l’univers religiós, Panikkar va reconèixer que no se sentia formant part de totes les tradicions; encara que les respectava i estudiava, no formaven part de la seva identitat: “Jo puc dir que soc cristià, hindú i budista… però no puc dir que sóc per exemple musulmà o parsi”.
Paraules de Panikkar
– Si un vol saber-ho tot, perd la innocència. Beneïts siguin els agnòstics, els que saben que no saben.
– Si som iguals davant de la mort, és que també som exactament iguals davant la vida. Per això tota vida té un valor infinit, que no es pot mesurar.
– La vida es viu, i l’únic que hem de fer per viure-la és treure’ns obstacles. El primer obstacle és la por. La por a la mort és la disfressa de la por a la vida.
Cap comentari
Els comentaris per aquesta entrada estan tancats.