Connectats a Sants-Montjuïc i a les Corts

La qualitat la tenim a casa

Sembla que amb els anys els petits comerços, de caire més familiar es van perdent per apostar per les grans empreses que importen productes d’altres països, però al nostre estimat barri de Sants podem trobar encara comerços familiars capdavanters que só2n admirats per tot aquell que hi ha entrat alguna vegada.

Per començar els negocis que a continuació llegireu treballen amb una professionalitat exquisida, a l’atenció de les necessitats dels clients del s XXI. Tots ells han hagut de transformar i evolucionar amb el negoci per tal de seguir prosperant. Casa Vives (1895) va començar sent un forn i en l’actualitat, ofereix també, pastisseria, xocolata i degustació; la pastisseria “Kessler” (1950) avui dia ha obert una nova línia de negoci com a skaperoom vinculat a la temàtica de la cafeteria; la ferreteria “Porxas” (1899) va iniciar-se com a ferreteria i hi podem acabar trobant articles de tot tipus per a la llar; “Totart” (1934) era un negoci conegut per vendre, també, productes de la llar però avui dia estan especialitzats en l’emmarcació de quadres que responen a una identitat personal; i per últim, la floristeria Lloveras (1936) que va arrencar com a negoci planter i en l’actualitat està més centrat en la part de floristeria i plantes.

Tots ells coincideixen que la realitat dels nostres dies, i les exigències de la clientela no són les mateixes que fa anys. Per un banda suposa un repte seguir lluitant pel negoci perquè han d’estar al dia amb tot, és així que Totart, Casa Vives i Kessler es troben ja en les xarxes socials com una manera més d’estendre la seva influència més enllà dels carrers de Sants.

En resum, tots aquests negocis lluiten per tenir un lloc al món envaït pels grans monstres tecnològics que actuen de manera global, som nosaltres els que donem valor al seu esforç i dedicació. Personalment, penso que és satisfactori comptar amb negocis familiars, encara avui, als nostres carrers.

I TU, COMPRES AMB HISTÒRIA?

Sabíeu que Sants és ple d’història industrial?
Vet aquí cinc comerços familiars que sobreviuen diferenciant-se a través dels coneixements adquirits al llarg de generacions.
Començarem visitant dues pastisseries “Casa Vives” i “Kessler”. La primera fundada el 1895 i actualment dirigida per Rosa Vives són la quarta generació. Van començar com a forners i ara s’han especialitzat amb pastisseria i xocolata. La segona fundada el 1950 i dirigida per Joan Galimany, són la tercera generació i s’han especialitat amb nata i crema pastissera. Tot dos mestres pastissers que han aconseguit sobreviure al mercat emergent de franquícies low-cost.
Seguim amb mestres florals “Floristeria Lloveras”. Fundada el 1936, van començar el negoci com a planter. Ens explica en Josep quan passava el tramvia per Carretera de Sants i anècdotes de clients com un noi que li va encarregar 350 roses per regalar a la xicota.
Passem per la “Ferreteria Porxas”. En Llorenç és la 4a generació. D’orígens Olotins, es van instal·lar a una masia que anteriorment havia estat parc de bombers i sala de ball. Avui dia, l’espai n’és l’actual magatzem. Han sobreviscut al llarg de tots aquests anys subministrant material a les antigues fabriques de la zona i actualment guanyant-se renom al barri.
Per acabar visitem “Totart”, un negoci de poc més de 30 anys i dirigit per la Marian Domènech. Especialitzats amb tot tipus d’emmarcats ens explica que avui dia el producte estrella és l’emmarcat de samarretes signades. Tot i que ara mateix es troba sola conduint el negoci intenta sobreviure a través de les xarxes socials i diferenciant-se creant tot tipus d’aparadors temàtics que captin l’atenció del visitant.
Permeteu-me una petita reflexió:- no estaria bé mantenir aquests negocis i amb ells part de la història del barri? Doncs entre tots ho podem fer. T’hi apuntes?

UN PASSEIG PER LES BOTIGUES DE SANTS

Un històric de comerços al bell mig de Sants que donen un servei acurat i plural dels seus productes.
Per començar i deleitar els més exigents paladars estàn les pastisseries: Can Vives i la Kessler. Totes dues empreses familiars, vinculades en el barri. La primera des de l’any 1895 que començà com forn de pa, i de llavors ençà en el seu obrador s’elabora, a més, els coneguts torrons i xocolata Vives. El gènere que s’hi fa es pot degustar allà mateix. Molt semblant és la Pastisseria Kessler, nascuda a l’any 1950 de la mà de la família Galimany que a hores d’ara, amb una visió expansiva i aperturista als nous reptes de la societat actual, han obert fins i tot un “Escape Room” amb temàtica pastissera.
Per continuar amb la Floristeria Lloveras, un negoci des de 1936 que venia planters, on aleshores era habitual hortà en indrets propers. És clar, no existia l’actual massificació immobiliaria! Tanmateix, el barri va anar creixent i omplir-se de nous veïns, decaient la venda dels planters i augmentant el actiu floral. Al principi… Només es compraven flors per a casaments, naixements i defuncions. Aquesta altra línia comercial va anar a més fins arribar a popularitzar-se.
Els orígens de TOT ART al 1934 va ser d’un establiment elèctric, propietat dels Srs. Grau, que van anant afegint apareills de ràdio, televisors, petit electodomèstic, marcs, i aquests últims d’uns anys ençà han estat la seva veritable activitat empresarial; Sent grans professionals de l’emmarcació.
Per altra banda està la família Porxas que emigrà l’any 1898 d’ Olot, per instal·lar-se a Sants. Quan arribaren, el barri era ple de fàbriques tèxtils, i obriren la Ferreteria Porxas. L’edifici havia estat una masia, una central de bombers, un saló de ball i, aleshores, una ferreteria que abastaria les fàbriques del seu entorn. En el discórrer del temps, els tèxtils van tancar i l’empresa Porxas va anant incorporant altres mercaderies més adients a les necesitats del moment.
Així doncs, s’ha de ressaltar la saviesa d’aquests petits empresaris que al lllarg dels anys han sabut mantenir els seus negocis oberts i adaptar-se a l’evolució social dels temps.

Barcelona, 31 de març de 2019 ANGELINES GIRONÉS SANZ C2

RUTA PER 5 BOTIGUES EMBLEMÀTIQUES DEL CARRER DE SANTS

El carrer de Sants és un dels principals eixos comercials de Barcelona i en aquest escrit us proposo fer una ruta per 5 de les seves botigues més emblemàtiques i, així, poder gaudir del comerç urbà i de proximitat.
Per començar anirem a la pastisseria Casa Vives del carrer de Sants, 74. Es va fundar l’any 1895 i, a hores d’ara, és la quarta generació qui porta l’empresa familiar. Van néixer com a forners i el pa segueix sent la seva ànima. A més a més, s’han especialitzat en la pastisseria de gran qualitat i també són molt coneguts per la seva xocolata. Des de fa 10 anys han incorporat la degustació. Seguidament, creuarem al carrer de Sants, 53 on trobareu la pastisseria Kessler Galimany que va ser fundada l’any 1950. Les seves especialitats són els tortells de nata i la pastisseria de crema. A banda, la tercera generació s’ha reinventat obrint una cafeteria al carrer Cros, 3 i un Escape Room d’un obrador al carrer Cros, 4.
En tercer lloc, visitarem la ferreteria Porxas que té més de 119 anys d’història i està situada al carrer de Sants, 70. En els seus inicis subministraven productes per les fàbriques tèxtils i ara són especialistes en subministraments industrials, ferreteria i menatge. La seva peculiaritat és que la botiga va ser construïda davant d’una masia que ara és el seu magatzem.
En quart lloc, anirem a la floristeria Lloveras situada al carrer de Sants, 5. Aquesta floristeria familiar va néixer l’any 1936. La seva especialitat és l’orquídia rosa i com a novetat heu de saber que aquest any vendran les roses per Sant Jordi de l’únic productor català que queda.
I, en darrer lloc, us proposo la botiga de marcs Totart del carrer de Sants, 3. Es va fundar l’any 1988 i s’han especialitzat en emmarcar samarretes de futbol, ciclisme, bàsquet, bolillo, coberts de plata, entre d’altres. No et pots perdre els seus aparadors temàtics.
Per concloure, us animo a visitar aquestes botigues emblemàtics ja que aporten valor patrimonial, identitat cultural i singularitat i que cal preservar perquè forment part de la vida i la història de Barcelona.

Sants és Andorra

Aquesta era l’expressió que antigament feien servir els barcelonins quan sortien de la ciutat per anar de compres al poble de Santa Maria de Sants, el qual va quedar annexionat a Barcelona al 1897.

Tot va començar amb la instal·lació a partir de la segona meitat del S. XIX de diferents fàbriques, que van venir acompanyades de centenars de treballadors. Aquest fet va comportar l’obertura de moltes botigues, però no totes de moda, ja que al 1899 un olotí va obrir la Ferreteria Porxas per abastir d’eines i recanvis a totes aquestes industries de Sants. L’actual propietari, en Llorenç Porxas de la tercera generació, ens explica que el negoci es va acabar ampliant també a objectes de la llar.

La botiga Totart té una història totalment oposada a l’anterior; segons ens explica la seva propietària va obrir al 1988 com una botiga per la llar on feien forces llistes de noces, però a mitjans dels anys 90, en baixar la demanda, es van dedicar i especialitzar en emmarcaments a mida i composicions de quadres. Una altra botiga que també ha notat la disminució dels casaments és la floristeria Lloveras, que porta instal·lada a l’eix comercial des del 1936 i que actualment és coneguda per la selecció d’orquídies que s’hi pot trobar.

La Casa Vives (1845) i la Kessler Galimany (1950), són les dues pastisseries rivals del barri. La primera va obrir com a forn i actualment s’ha especialitzat en productes de xocolata. La segona és coneguda per la seva nata i per vendre els millors xuixos del barri.

Ara que som més moderns i internacionals diem que carrer de Sants és el carrer comercial més llarg d’Europa, però no hem d’oblidar que és un carrer amb història com la que ha escrit la ferreteria Porxas o la pastisseria Casa Vives fundades fa dos segles i d’altres instal·lades a l’últim segle com Totart, la pastisseria Kessler Galimany i la floristeria Lloveras.

Núria P. Mondéjar

Tot voltant per les botigues de sempre al carrer de Sants

L’antiga carretera de Sants ha canviat molt al llarg del temps i cada vegada més s’hi poden trobar les mateixes franquícies de qualsevol zona comercial del món. Però tot Sants està ocupat per les multinacionals? Tot no, encara hi ha establiments que es resisteixen a la uniformització dels nostres carrers. Us convidem a fer una ruta per algunes botigues històriques que cal conèixer.

La pastisseria Casa Vives (al número 74) es va fundar el 1895 pels besavis dels actuals propietaris. Actualment tenen dues botigues i disposen de servei de degustació. Hi treballen 6 persones i ofereixen assortits de pastissos, caves i vins.

Una altra pastisseria és la Kessler (al número 53), inaugurada fa 50 anys pels avis del Joan, que en fa 25 que hi treballa. Actualment l’ajuden els seus 2 fills i disposen de dues botigues. Els seus productes estrella són la nata i els xuixos de crema.

La Ferreteria Porxas (al número 70) la va obrir el 1899 l’avi del Llorenç, l’actual propietari actualment ajudat pels seus fills. L’edifici era una antiga masia i, antigament, subministraven material a diverses indústries del barri. Dels inicis, conserven les caixes de fusta d’embalatge, amb les que han fet prestatgeries.

La Floristeria Lloveras (al número 5) la va obrir el 1936 el rebesavi del Josep, l’actual propietari, i el 1952 es va traslladar al local actual. Hi treballen tres persones i disposen d’un terrat amb reg automàtic per poder conservar bé les flors. La seva especialitat són les orquídies i les roses. Compren les flors al mercat de Vilassar de Mar i, una part, a Mercabarna.

La darrera visita és a Totart (al número 3), obert el 1988. Fan i restauren marcs per a quadres. A la botiga només hi treballa la Marian i no disposen de taller propi. Els seus clients són particulars, empreses i museus. El lema del negoci és: “Fes visual i bonic allò que tens a casa”.

I fins aquí aquesta petita mostra del comerç de proximitat. Així que ja ho sabeu, si voleu que el barri prosperi, compreu als professionals de prop de casa¡

BOTIGUES EMBLEMÀTIQUES DE SANTS

És un privilegi poder comptar amb comerços del barri de Sants, que per el seu encant especial i el seu passat ens ajuden a reviure la historia, per tal de donar-los a conèixer. Es tracta de les pastisseries Casa Vives i Kessler, la floristeria Lloveras, la botiga de marcs Totart i la ferreteria Porxos, comerços molt especialitzats en els seus productes i han estat capaços d’adaptar-se als canvis al llarg dels anys.

D’una banda, les pastisseries pateixen la competència intrusiva de grans empreses industrials, les quals fabriquen en grans quantitats a uns preus molt baixos però d’una qualitat molt inferior als productes artesans de les pastisseries tradicionals.

D’altra banda, aquestes cinc botigues tenen en comú la seva especialització i coneixement dels seus productes. Per exemple, la pastisseria Casa Vives, fundada l’any 1895, està especialitza en xocolata, a Kessler s’elabora una nata i uns xuixos de crema inigualables, la floristeria Lloveres està especialitza en orquídies i roses, a la casa de marcs Totart, fundada l’any 1988 dissenyen composicions a mida per a cada client i tenen el lema: “fes bonic allò que tens a casa”. A la ferreteria Porxos, fundada l’any 1899 són especialistes en coses per a la llar.

Pel que fa a la capacitat d’adaptació, a part de la bona qualitat dels productes, aquestes botigues s’han modernitzat i han diversificat els seus serveis en funció de la necessitat dels seus clients. Per exemple, la pastisseria Kessler participa en fires i ofereix menjar a vegans. El Senyor Llorenç de la ferreteria Porxos ens explica que la botiga és va construir en una masia de camp, que es va transformar en un ball i un caserna de bombers abans d’esdevenir una ferreteria, on es va subministrar a les fàbriques de Can Batlló, La Espanya Industrial i Vapor Vell.

És una gran sort poder comprar en aquests establiments que formen part de la història de la nostra ciutat i que els distingeix la millor qualitat dels seus productes.

Mª del Mar López

Botigues emblemàtiques i singulars de Sants lluiten per la supervivència
Sants és un barri on els botiguers sempre han tingut un paper cabdal. Ho demostra la importància de la seva principal artèria comercial: la carretera de Sants és un dels eixos de comerç més importants de la ciutat i una de més llargues d’Europa. Tot i això hi ha preocupació en el gremi i en el veïnat perquè en pocs anys els socis d’aquest sector a Sants s’han reduït en més de la meitat. De prop de 300 i escaig ara no arriben a 200, els antics.
Malgrat aquesta dada, i d’altres factors que han obert el debat de la supervivència del comerç tradicional i els seus efectes, encara hi ha botigues que mantenen la persiana decididament oberta, sense les quals el paisatge urbà seria un altre, i que han fet palès la necessitat que es reconegui el valor real que tenen per la seva singularitat en un moment on tot tendeix a fer-se uniforme i despersonalitzar-se.
Exemple d’aquesta singularitat són la Casa Vives (1985), la Pastisseria Kessler (1959), la floristeria LLoveras (1994), la marqueteria Totart (1988) i la ferreteria Porxas (1900). Totes ubicades al carrer de Sants, tenen en comú que pertanyen a la tercera o quarta generació de la família que continua amb el negoci, tenen anys i fins i tot, alguna, un segle d’història. Botigues que han sobreviscut amb el prestigi dels seus serveis, però que també han sabut adaptar-se als nous temps.
Les seves històries s’han convertit en un actiu i en el tret diferencial més important que els ha permès mantenir-se i fer-se un forat enmig d’una competència ferotge amb supermercats i transnacionals que sovint rebenta els petits. No obstant això, davant seu també continuen estant reptes com atreure clients i generacions joves o incorporar les noves tecnologies en les seves estructures de vendes i ofertes. Tot i que gairebé totes han fet passes cap aquest horitzó, obrint pàgines webs per fer-se visibles a Internet o utilitzant activament les xarxes socials per promocionar els seus productes.
Sobre la continuïtat d’aquests establiments, algunes famílies tenen la següent generació incorporada a la feina i amb la decisió de fer-se’n càrrec, com és la ferreteria Porxes. D’altres, en canvi, afronten un futur incert, doncs la generació que es retira no troba relleu, és el cas de la Casa Vives. Això sumat als no pocs entrebancs que encara hauran d’assumir perquè els canvis en el consum no s’han estabilitzat. En definitiva, si podrem continuar gaudint de la singularitat d’aquestes centenàries botigues, és una pregunta que encara es manté en l’aire.

Yohany Limpias Ayala