La biblioteca Vapor Vell de Sants ha programat dimecres 17 de febrer a les 11 h una la tertúlia sobre el llibre L’artista en el laboratori de Xavier Duran, amb la presència virtual de l’autor.
Podeu assistir-hi clicant el dia i l’hora indicada damunt l’enllaç de més avall que us enllaçarà amb la reunió programada. No hi ha codi d’accés, ni número de reunió, només aquest enllaç de l’aplicació de Microsoft Teams Meeting.
Xavier Duran i Escribà (Barcelona, 1959) és llicenciat en Ciències Químiques i doctor en Ciències de la Comunicació. Des del 1999 és director del programa El medi ambient a TV3. Autor d’una trentena de llibres, entre els més recents hi ha Les històries que les paraules amaguen, L’artista en el laboratori, Pinzellades sobre art i ciència i Molècules en acció, Del big bang als materials del futur. Entre altres premis ha guanyat el Joan Fuster, el Josep Vallverdú i el Premi Europeu de Divulgació Científica “Estudi General”.
L’artista en el laboratori
Art i ciència, que per a molta gent poden semblar dues activitats ben separades, han tingut i tenen molts punts en comú. Al llarg de la història, artistes i científics s’han proporcionat mútuament eines de treball, nous materials o motius d’inspiració. En aquesta obra, s’expliquen de manera amena i assequible temes com el descobriment de nous pigments gràcies a l’evolució de la química o les tècniques modernes que permeten conèixer molts detalls sobre obres pictòriques, estudiar estils i detectar fraus o datacions equivocades. A més, s’explora la visió del món que es desprèn de diverses obres a partir de la influència mútua entre l’art, d’una banda, i l’astronomia, la biologia, les matemàtiques o la física, de l’altra.
Art i ciència, una comunicació complicada
Ja han passat uns cinquanta anys des que Charles P. Snow va denunciar que les ciències i les arts havien trencat relacions a través del llibre The Two Cultures. Des d’aleshores existeix la convicció que són una parella que no sap conviure. Com acostuma a passar en conflictes amorosos, la comunicació és complicada. A més, l’entorn tampoc no hi ajuda. Des de l’escola estem obligats a escollir: som de ciències i som de lletres. Un cop feta la tria, les matèries de cadascun dels bàndols amb prou feines no es toquen. El llibre és una excel·lent porta d’entrada cap a la reconciliació i el diàleg entre les dues disciplines.
Article complet