De Panikkar a Panikkar. Capítol 5. Panikkar, un i molts alhora
Recorregut vital per la vida i obra d’un savi.
5. Panikkar, un i molts alhora
En mes d’una ocasió s’ha parlat de diversos Panikkar. Un Panikkar conservador i catòlic i un altre Panikkar en què conflueixen el cristianisme, l’hinduisme, el budisme i la secularitat. Tot plegat, una barreja de filosofia i teologia ben particular. El savi aclareix: “No podem identificar-nos amb les nostres idees. La idees tenen importància, però una importància relativa. Qui no sap superar la dicotomia entre l’ésser i el pensar, entre el que hom és i el que hom pensa, es fa esclau del seu pensament i en darrer terme perd el sentit cristià de l’existència”.
Hi ha una evolució en Panikkar des d’una concepció tradicionalment catòlica i un pensament neotomista fins a l’amplíssim plantejament universal que el duu a un diàleg no només interreligiós sinó intrareligiós. Aquest segon Panikkar és el que més ha escrit i més s’ha difós. Però no podríem separar el jove Panikkar i el Panikkar madur. Més aviat, l’itinerari vital i intel·lectual panikkarià se’ns manifesta com “una única existència, calidoscòpica i progressivament accelerada”, segons el Dr. Miquel Siguan.
Si comparem els primers escrits de Raimon Panikkar amb els posteriors hi ha una evolució evident dins d’aquesta unitat en la recerca de la síntesi, harmonia i plenitud. I això respon a una experiència humana comuna: viure és un procés dinàmic. Si aquest procés és negat o paralitzat, potser perquè ens sembla que ja hem arribat a la veritat absoluta, correm perill de caure en un fonamentalisme intolerant.
Malgrat els profunds canvis en la seva vida i de les influències en l’evolució del seu pensament, hi ha una continuïtat, un fil conductor constant des dels primers escrits: la pretensió de responsabilitzar-se per l’home, d’abraçar-ho tot i dur-ho fins a la seva última arrel, fins a la seva plenitud, en una constant recerca de l’harmonia. El mateix Panikkar insisteix en aquesta continuïtat del seu pensament: “La meva gran aspiració era i és abastar, o més aviat esdevenir (viure), la realitat en tota la seva plenitud”.
Paraules de Panikkar
La saviesa consisteix a reconèixer la singularitat d’un instant, és a dir, que cada moment és únic i irrepetible. Qui no viu en la sorpresa i el miracle de cada dia, no viu. La finalitat de la vida és caminar.
Cap comentari
Els comentaris per aquesta entrada estan tancats.