Certamen Literari Francesc Candel 2022
El Districte de Sants-Montjuïc convoca aquest any 2022, la XXVIII edició del Certamen Literari Francesc Candel, que organitza anualment amb la col·laboració de les tres Biblioteques del Districte: Biblioteca Francesc Candel, Biblioteca Francesc Boix i Biblioteca Vapor Vell. Els treballs s’han de fer arribar del 8 de març al 8 d’abril.
El certamen, que va néixer amb el propòsit d’homenatjar la figura de Francesc Candel a través d’incentivar la participació en activitats culturals, consta de tres modalitats:
- relat curt (juvenil i adult),
- poesia i
- reportatge periodístic
Amb la sessió de llenguatge no sexista celebrada el 17 de març a la biblioteca Montserrat Abelló es tanca el cicle de sessions celebrades pel CNL de Barcelona per commemorar el Dia de la dona 2022. L’objectiu d’aquestes sessions ha estat divulgar els recursos més habituals per evitar un ús sexista de la llengua, fortament arrelats a la nostra societat en què la dona ha estat invisibilitzada socialment. Una setantena de persones han assistit a aquestes sessions, que, a partir del 8 de març, s’han celebrat en diferents centres i entitats de la ciutat.
Joan Perucho ens regala amb Els homes invisibles un collaret de perles de gust exquisit, bocatto di cardinale per als participants en el Club de lectura del Vapor Vell. Fins i tot els lectors partidaris de la novel·la més pesant van reconèixer que l’obra de Perucho és un brodat de randes equiparable a qualsevol espessor novel·lesc. La poca tendència a la prosa poètica feia arriscada la lectura i comprensió del text però l’elegància de Perucho supera tots els reptes. L’autor, en el seu cosmos, ens provoca amb pinzellades quotidianes que deriven en pura transcendència. La confirmació més palesa que al pot petit hi ha la bona confitura. El mes que ve, per compensar, comentarem una teranyina dita La teranyina, de Jaume Cabré.
Amb Obaga d’Albert Villaró, els participants en el Club de lectura del Vapor Vell ens hem desintoxicat de la intel·lectualitat que regalimaven les anteriors obres. S’agraeix. Val a dir, però, que Obaga parla de tòxics potents com el tràfic d’armes i estupefaents. Tot i a així, l’humor, l’agilitat, l’espontaneïtat i la ruralitat de l’obra respira aires dels Pirineus. Villaró és un mestre del ritme i ho demostra en cada pàgina d’aquest llibre, recomanable a totes hores i en qualsevol època de l’any, com la simpatia. És cert que al final l’argument es precipita i cau en picat per resoldre el conflicte. També és veritat, però, que el conflicte era irresoluble i més val un cop de falç a temps que esgarrapar i esgarrapar amb la punta de l’ungla. Un bon llibre per començar l’any. Continuarem amb Els homes invisibles, de Joan Perucho, que, lluny de la falç, dibuixa brodats, randes i filigranes. El mes que ve en parlarem.
Quinze contes sobre uns personatges incapaços de superar experiències doloroses, personatges contradictoris immersos en situacions conflictives que els superen i els ofeguen. Les protagonistes mostren emocions contradictòries i sovint tràgiques de fets que, vistos amb ulls de dona, dibuixen un paisatge poc visible per a una societat que es regeix pels cànons masculins. Als contes de Clara Soley hi ha tota l’escala de colors i de matisos perquè l’autora observa la realitat amb ulls felins i femenins. El vestit d’Emilie Flöge i altres contes és una obra farcida de drames, com la vida d’Emilie, dissenyadora austríaca, amant de Gustav Klimt, amb qui compartia estius i dissenys de moda. Durant la seva relació, Klimt fou pare d’almenys catorze infants amb altres dones. L’amor tot s’ho val. Potser per això el llibre ha agradat molt i molt poc alhora a les participants al Club de lectura.
La pega o l’avantatge d’haver comentat el llibre de Xavier Duran, L’artista en el laboratori, és que, al final de la xerrada amb l’autor, les preguntes s’havien multiplicat exponencialment. Aquest llibre divulgatiu i enciclopèdic ens descobreix com la ciència i l’art són dues cares que es complementen i que ambdues conformen el desconeixement humà. Xavier Duran ens va instruir en aquesta ciència confusa de l’art on Dalí se’ns revela com un especialista en física quàntica; Leonardo, en un expert estudiós de la cirurgia i Duchamp en un matemàtic del moviment. Art i ciència, tradicionalment antagonistes irreconciliables, són en realitat germans de sang i de pigment. El mes que ve tornarem a la novel·la de la mà de David Nel·lo. Nou dits és una història d’amor lírica, musical i polifònica, conceptes difícils de disseccionar per la física quàntica.
La sessió del Club de lectura del Vapor Vell dedicada a l’Anatomia de les distàncies curtes va resultar força interessant. Diferents caps i barrets però unanimitat en la capacitat de l’autora, Marta Orriols, per condensar en píndoles de lletres una intensitat emocional que esborrona. Els conflictes personals d’Anatomia mostren el nus dels conflictes quotidians dels humans d’ara, amb els excessos i mancances, amb les dèries i obsessions que els fan persona social i solitària. La prosa de l’Orriols és tan punyent com el fons de cada conte. Essència emocional en estat pur que no va desvirtuar gens ni mica la virtualitat de la trobada. El mes que ve comentarem L’artista en el laboratori i comptarem amb la presència virtual de l’autor, Xavier Duran.
El Club de lectura del Vapor Vell ha estat una descoberta per a la majoria dels participants, que si bé coneixien alguna obra de Virginia Woolf, poc sabien de la vida i planys d’aquesta escriptora lúcida i torturada per pensaments clarividents. A Un esbós del passat, Woolf recorda la mare, el pare, els germans i la família més propera, però també recorda flaixos incerts, records inconnexos d’una infantesa marcada per la rigidesa de la societat victoriana. Aquesta obra també és un tractat d’escriptura personal i intransferible. Per què escric i per què escric sobre això? Preguntes que l’autora es fa per conèixer-se a ella mateixa. L’obra de Virginia Woolf és vigent perquè les societats progressen amb molta lentitud per als escriptors avançats al seu temps. El mes de gener continuarem parlant d’emocions amb el llibre Anatomia de les distàncies curtes, de Marta Orriols.
La sessió dedicada a les cròniques de la veritat oculta de Calders va resultar un conte de misteri. El Club, que inicialment havia de ser presencial, es va reconvertit en virtual atesa la situació sanitària. A l’hora de la veritat, la connexió va ser accidentada tot i que es va poder recuperar amb uns minuts de retard. Paradoxalment, aquesta incidència va facilitar que la trobada en línia prengués un to fantasmagòric propi dels relats calderians. Els ecos, les imatges congelades, els efectes psicofònics i les cares d’estupor van acompanyar una sessió en què vam poder desgranar símbols i entrellats dels contes del mestre dels contes. El mes que ve comentarem Un esbós del passat, de Virginia Woolf, amb la incertesa de saber si ens reunirem físicament o psíquicament. El llibre de Woolf, si més no, ens transportarà als fantasmes de Dalloway.
