“La Moràvia” al Club de lectura del Vapor Vell, alta fidelitat
Julià Guillamon va fabricar amb La Moràvia un artefacte artesanal, sòlid i fet a mà, com les sabates d’abans, que amb mitges soles ja trepitjaven tota la vida. La Moràvia ens transporta a un passat deprimit que apuntava al progrés en forma d’acer inoxidable i polièster i que va morir en la nostàlgia. Barreiros, com Diògenes, amuntega records per recuperar aquella il·lusió d’un futur que havia d’arribar amb les ones hertzianes i l’irradiador del port però que va quedar envasat al buit. Va agradar poc als tertulians del Club de lectura, el llibre de Guillamon. La Moràvia no està de moda.
El Club de lectura en català a la biblioteca Vapor Vell de Sants ha iniciat un nou cicle amb noves propostes i lectures. Cada tercer dimecres de mes, els participants al Club es trobaran per comentar una obra i posar-la en comú. A la sessió de presentació del Club hi han assistit 21 participants disposats a encarar amb il·lusió i interès renovat la nova etapa del Club. En aquesta convocatòria hi ha prevista la lectura de cinc novel·les d’autors catalans contemporanis i un parell de clàssics com Joan Perucho o Stefan Zweig. La primera lectura serà La Moràvia, de Julià Guillamon, una obra original, testimoni d’una època perduda però ben present encara.
La lectura de La ballarina, d’Ogai Mori, ha resultat una descoberta per als assistents al Club de lectura de la biblioteca Vapor Vell de Sants. La ballarina és un petit plaer per als ulls i les mans. La sessió ha esdevingut un gran plaer gràcies a la presència de Marta Morros Serret, traductora de l’obra i gran coneixedora de literatures, llengües i costums ancestrals. Marta Morros ens va il·lustrar sobre el petit món condensat en la seixantena de pàgines de La ballarina i també ens va obrir la ment a una cultura que veiem de lluny com un traç al Pacífic. Al final, el diminut llibre de Mori va ser la gratíssima excusa per compartir amb Marta Morros els entrellats japonesos, orientals, occidentals i universals. D’aquesta sessió n’hem sortit més savis.
Els participants en el Club de lectura en català de la biblioteca Vapor Vell de Sants no es van mostrar entusiasmats però sí encuriosits, i força, per la trama, la narració i els personatges de Nou dits, de David Nel·lo. Tot el llibre supura una mena de letargia que s’encomana fins i tot als lectors. El protagonista arrossega un punt depressiu i repressiu com si ja li faltés un dit de bell començament. És la història d’una d’inacció, d’un fer sense fer a l’estil occidental que vol dir veure-les venir. El paisatge santsenc i les àries amaneixen un relat circular on el narrador empenta l’argument amb la mateixa ànsia que el protagonista. El mes que ve comentarem La ballarina, d’Ogai Mori. Comptarem amb la participació de la traductora de l’obra, Marta Morros, que ens il·luminarà sobre Mori i sobre la literatura japonesa. Una aventura oriental.
La pega o l’avantatge d’haver comentat el llibre de Xavier Duran, L’artista en el laboratori, és que, al final de la xerrada amb l’autor, les preguntes s’havien multiplicat exponencialment. Aquest llibre divulgatiu i enciclopèdic ens descobreix com la ciència i l’art són dues cares que es complementen i que ambdues conformen el desconeixement humà. Xavier Duran ens va instruir en aquesta ciència confusa de l’art on Dalí se’ns revela com un especialista en física quàntica; Leonardo, en un expert estudiós de la cirurgia i Duchamp en un matemàtic del moviment. Art i ciència, tradicionalment antagonistes irreconciliables, són en realitat germans de sang i de pigment. El mes que ve tornarem a la novel·la de la mà de David Nel·lo. Nou dits és una història d’amor lírica, musical i polifònica, conceptes difícils de disseccionar per la física quàntica.
La sessió del Club de lectura del Vapor Vell dedicada a l’Anatomia de les distàncies curtes va resultar força interessant. Diferents caps i barrets però unanimitat en la capacitat de l’autora, Marta Orriols, per condensar en píndoles de lletres una intensitat emocional que esborrona. Els conflictes personals d’Anatomia mostren el nus dels conflictes quotidians dels humans d’ara, amb els excessos i mancances, amb les dèries i obsessions que els fan persona social i solitària. La prosa de l’Orriols és tan punyent com el fons de cada conte. Essència emocional en estat pur que no va desvirtuar gens ni mica la virtualitat de la trobada. El mes que ve comentarem L’artista en el laboratori i comptarem amb la presència virtual de l’autor, Xavier Duran.
El Club de lectura del Vapor Vell ha estat una descoberta per a la majoria dels participants, que si bé coneixien alguna obra de Virginia Woolf, poc sabien de la vida i planys d’aquesta escriptora lúcida i torturada per pensaments clarividents. A Un esbós del passat, Woolf recorda la mare, el pare, els germans i la família més propera, però també recorda flaixos incerts, records inconnexos d’una infantesa marcada per la rigidesa de la societat victoriana. Aquesta obra també és un tractat d’escriptura personal i intransferible. Per què escric i per què escric sobre això? Preguntes que l’autora es fa per conèixer-se a ella mateixa. L’obra de Virginia Woolf és vigent perquè les societats progressen amb molta lentitud per als escriptors avançats al seu temps. El mes de gener continuarem parlant d’emocions amb el llibre Anatomia de les distàncies curtes, de Marta Orriols.
La sessió dedicada a les cròniques de la veritat oculta de Calders va resultar un conte de misteri. El Club, que inicialment havia de ser presencial, es va reconvertit en virtual atesa la situació sanitària. A l’hora de la veritat, la connexió va ser accidentada tot i que es va poder recuperar amb uns minuts de retard. Paradoxalment, aquesta incidència va facilitar que la trobada en línia prengués un to fantasmagòric propi dels relats calderians. Els ecos, les imatges congelades, els efectes psicofònics i les cares d’estupor van acompanyar una sessió en què vam poder desgranar símbols i entrellats dels contes del mestre dels contes. El mes que ve comentarem Un esbós del passat, de Virginia Woolf, amb la incertesa de saber si ens reunirem físicament o psíquicament. El llibre de Woolf, si més no, ens transportarà als fantasmes de Dalloway.
