Nou dits
Si tornessis a escriure Nou dits, en Gabriel menjaria pernil?
Aquesta pregunta que encapçala l’entrada, formulada per Maria José Resta, va servir per cloure la trobada amb l’autor David Nel·lo que va acollir la sala d’actes del Centre Cívic Navas inaugurat el passat mes de desembre.
Alumnes de nivell Intermedi de la delegació de Sant Andreu van parlar amb l’autor de Nou dits, novel·la guanyadora del premi Fiter i Rosell l’any 2000, de les principals qüestions a les quals s’enfontra qualsevol escriptor que es disposi a escriure un text de ficció: l’organització del text, la tria del tema, la disciplina de la feina, l’ofici d’escriure, la inspiració, etc.
A la pregunta: quin percentatge d’autobiografia hi ha en la novel·la?, Nel·lo va reconèixer que en Gabriel tenia alguns trets propis, però va deixar molt clar que, un cop comences, la ficció agafa entitat pròpia i segueix la seva lògica, “t’has de poder allunyar de tu mateix”. El text és el text, aquesta és la qüestió essencial, hi ha d’haver interpretació per part del lector si no, no escrius ficció, escrius un altre tipus de text.
Per rebatre el tema de l’aparent poca passió del protagonista, Ester Arias, va llegir un fragment de la pàgina 61 on en Gabriel la fa pal·lesa a través d’una emoció continguda en la descripció d’uns ascens. David Nel·lo va emfatitzar que no li agrada la pompositat i que busca la naturalitat i una pretesa espontaneïtat en el llenguatge.
Pel que fa a la incomoditat que provoca el final poc conclús de la novel·la, en David va dir que “era marca de la casa” i que volia deixar la porta oberta a la interpretació del lector. Per això va valorar molt positivament la intervenció d’Anna Ros, que li va preguntar si la llarga descripció inicial de la reparació d’una bicicleta, es podia considerar una metàfora de la vida d’en Gabriel.
La trobada va acabar amb un intercanvi d’opinions individuals entre alumnes i escriptor perquè tenien ganes de llegir altres novel·les de l’autor.
