A tota veu. Acte de commemoració del Dia Internacional de la Llengua Materna
Divendres 25 de febrer, es va celebrar al Centre Cívic Cotxeres de Sants l’acte A tota veu, en commemoració del Dia Internacional de la Llengua Materna. Organitzat per Òmnium Cultural, amb la col·laboració de la Coordinadora d’Associacions per la Llengua Catalana (CAL), el Secretariat d’Entitats de Sants, Hostafrancs i la Bordeta, La Troca i la delegació de Sants-Montjuïc del CNL de Barcelona, va comptar amb la presència de deu parelles interculturals. La persona catalanoparlant recitava el poema, escrit en la llengua de la parella, i la persona no catalanoparlant explicava, en català, per què havia triat el poema i el significat. Així doncs, es van poder escoltar poemes en quítxua, en panjabi, en basc, en àrab, en sicilià o en castellà. L’acte va estar marcat pel record al conflicte entre Ucraïna i Rússia, i pel desig de pau al món de tots els assistents. Un dels moments més emotius va ser quan tot el públic va recitar conjuntament la cançó “Venim del nord, venim del sud”, de Lluís LLach. Jordi Esteban va cloure l’acte amb una frase que fem nostra: La paraula i la terra és el que ens uneix i ens fa viure.
Volem acabar aquesta entrada manifestant novament el nostre desig de pau i d’harmonia entre totes les persones del món a través d’aquests mots de la cançó citada de Lluís Llach:
Venim del nord,
venim del sud,
de terra endins,
de mar enllà,
i no ens mena cap bandera
que no es digui llibertat,
la llibertat de vida plena
que és la llibertat dels meus companys.
I volem ser per caminar
i caminar per poder ser.
El febrer de l’any 2008 es va posar en marxa un servei gratuït i per tothom. Un moment, no hauríem de dir 
El guia de Cementiris de Barcelona, Adrià Terol, ens ha conduït per aquest museu, únic a Europa, i ens ha mostrat la col·lecció de carrosses i cotxes fúnebres de mitjans del segle XIX fins al segle XX. El recorregut dels alumnes de nivell B2 de les Corts ha anat acompanyat d’explicacions i curiositats sobre la dona i la mort, el significat de “les carrosses blanques”, la simbologia mortuòria i les carrosses com a símbol de poder econòmic i social. A la segona part del recorregut hem visitat el cementiri de Montjuïc, la història, els orígens, i el simbolisme dins de la ciutat. També hem visitat alguns dels panteons més destacats del recinte, obres d’art espectaculars encarregades a arquitectes o escultors famosos i com a mostra de poder de les nissagues familiars. L’Adrià ens ha anunciat que per al Dia de la Dona s’està preparant una visita al cementiri de Nou Barris sobre deu dones importants. Aviat es reprendran les visites nocturnes al cementiri, que les fan persones disfressades de morts importants del cementiri i tothom porta una espelma a la mà. En resum, una visita molt interessant que promou el coneixement i la valoració del ritual funerari i de les carrosses, la seva tècnica i simbologia, a la vegada que tracta la mort d’una manera natural, propera i pedagògica.
L’astròleg Jordi Ratés, d’Àgora Quàntica, ens va visitar el 17 de febrer a l’aula de les Corts on fem les Tertúlies. Ens va explicar què és i d’on ve l’estudi de l’astrologia, vam aprendre què representen el signes, la carta astral, l’ascendent, les cases… en una ambient distès i entenedor. Tots els tertulians van poder adreçar-li preguntes, que van servir per practicar la llengua oral a l’aula. En acabat ens va deixar bocabadats quan s’adreçà a una tertuliana, la mirà i li digué: “Tu ets escorpí perquè tens els ulls negres, profunds i brillants, uns ulls que traspassen. Aquests ulls només els poden tenir els escorpins”. I sí, l’alumna era escorpí! Us ho podeu ben creure!
Joan Perucho ens regala amb Els homes invisibles un collaret de perles de gust exquisit, bocatto di cardinale per als participants en el Club de lectura del Vapor Vell. Fins i tot els lectors partidaris de la novel·la més pesant van reconèixer que l’obra de Perucho és un brodat de randes equiparable a qualsevol espessor novel·lesc. La poca tendència a la prosa poètica feia arriscada la lectura i comprensió del text però l’elegància de Perucho supera tots els reptes. L’autor, en el seu cosmos, ens provoca amb pinzellades quotidianes que deriven en pura transcendència. La confirmació més palesa que al pot petit hi ha la bona confitura. El mes que ve, per compensar, comentarem una teranyina dita La teranyina, de Jaume Cabré.
Avui s’ha impartit una nova sessió d’acollida al curs de nivell Inicial de la professora Marta N. que es fa a l’escola Joan Pelegrí. Les sessions d’acollida les organitzen tècnics del SOAPI (Servei d’Orientació i Acompanyament per a Persones Immigrades) per encàrrec de l’Ajuntament i tenen com a objectiu donar a conèixer a la població nouvinguda els serveis i recursos que ofereix la ciutat a les persones que fa poc temps que viuen a Barcelona. Són sessions amb informació rellevant del que ha de conèixer una persona per empadronar-se, per formalitzar les inscripcions a les escoles, les vacunes, transport, etc. però també hi ha espai per resoldre dubtes i preguntes que les persones assistents tinguin.
Ahir, els alumnes de nivell B2 del Quim Navarri van anar a veure l’obra de teatre La volta al món en 80 ties al Casinet d’Hostafrancs. L’obra, programada dins del cicle Barcelona Districte Cultural, va agradar molt, tant als alumnes com al professor. Era una volta per parlar de 80 dones de la història que van ser fonamentals en diversos àmbits (política, música, medicina, arts, etc.) i que han quedat força silenciades. En l’obra es combinava de manera dinàmica lletra, cant, piano i interacció amb el públic. Una obra molt recomanable.
