Tertúlies. T’animes a parlar en català?
Les Tertúlies són grups on els participants poden parlar de forma informal i col·loquial, en un ambient distès, sobre temes diversos d’actualitat: les dietes, l’habitatge, les classes virtuals, el confinament… La temàtica de la conversa ve motivada sempre per un vídeo breu publicat a les xarxes socials, fet per influenciadors o youtubers que generen continguts en català i que contribueixen, així, a crear espais d’ús del català també en aquests entorns digitals. De moment, les Tertúlies van adreçades a alumnes dels cursos de català del CPNL i es faran en modalitat presencial i virtual.
El projecte de cultura en xarxa BarnaSants comptarà en la 27a edició amb més de 70 estrenes, 10 produccions pròpies i un centenar de concerts per tots els Països Catalans. Entre els músics programats, s’hi troben noms referencials de la cançó d’autor, com Marina Rossell, Quimi Portet, Pau Riba i l’Orquestra Fireluche, Xarim Aresté i Albert Pla, i també algunes noves veus com les de les artistes emergents Mar Grimalt i Maria Hein. El festival s’inaugurarà el 22 de gener al teatre Joventut de l’Hospitalet amb una producció pròpia en homenatge al grup berguedà Brams, que es reunirà de nou als escenaris, coincidint amb el 30è aniversari del primer disc del grup. La col·laboració entre el CNL de Barcelona i Barnasants es reprendrà tan aviat com sigui possible per tornar a oferir entrades a l’alumnat i als participants del Voluntariat lingüístic. Mentrestant, però, el CNL de Barcelona s’adhereix al projecte cultural de Barnasants i dóna suport a totes les iniciatives culturals que té projectades.
Diuen que els experimentes s’han de fer amb gasosa. Julià de Jòdar s’arrisca a fer-los amb pega dolça i després passa el que passa. Els vulnerables és una novel·la deconstruïda i esferificada que s’ha de muntar a peces com un exincastillos o un Frankenstein nostrat. Els participants en el Club de lectura més agosarats han furgat en el trencaclosques de Jòdar i n’han tret petroli de principis del segle XX. D’altres, més cartesians, s’han estimat més saltar-se pedaços de la novel·la i burxar en el rovell de l’ou passat per aigua. La conclusió ha estat inconclusa, amb serrells i laberints, com la mateixa novel·la que ens ha tocat recompondre. Passat Nadal –toquem ferro- comentarem Obaga, d’Albert Villaró.
Julià Guillamon va fabricar amb La Moràvia un artefacte artesanal, sòlid i fet a mà, com les sabates d’abans, que amb mitges soles ja trepitjaven tota la vida. La Moràvia ens transporta a un passat deprimit que apuntava al progrés en forma d’acer inoxidable i polièster i que va morir en la nostàlgia. Barreiros, com Diògenes, amuntega records per recuperar aquella il·lusió d’un futur que havia d’arribar amb les ones hertzianes i l’irradiador del port però que va quedar envasat al buit. Va agradar poc als tertulians del Club de lectura, el llibre de Guillamon. La Moràvia no està de moda.
