Ballem?
Suposo que tots ja deveu saber que els dies 8, 15 i 22 de febrer el CNL farem un taller de swing a la Biblioteca Tecla Sala.
Swing, swing, suing?, com ho hem d’escriure?
Aquest gènere musical vingut dels Estats Units era nou entre nosaltres, no teníem cap altre mot per designar-lo i la pronúncia i la grafia eren prou adaptables al català. Per això, ras i curt, va passar a engruixir el vocabulari de la llengua catalana (val a dir que no es va recollir al DIEC fins a l’edició del 2007!).
Els manlleus són paraules procedents d’altres llengües, i no fruit de l’evolució històrica de la llengua d’acollida, que han passat a utilitzar-se de manera habitual perquè hi feien falta (és a dir, que el mot designava un nova realitat per a la qual no hi havia significant). La convenció general més estesa és escriure en rodona els manlleus adaptats i marcar en cursiva els no adaptats.
Així doncs, escriurem en cursiva les paraules i expressions que no hagin estat adaptades ─és a dir que mantenen l’ortografia original─, com ara skater, al dente, botellón o mojito, amb el benentès que no hi hagi un altre mot català que tingui el mateix valor. Així sempre preferirem llibre electrònic a e-book, assetjament escolar a bullying, entrenament a coaching o sala d’exposicions a showroom.
Ara bé, els manlleus no adaptats que s’escriuen amb una forma ben fixada internacionalment i àmpliament difosos s’escriuen en rodona. A més, és bo no farcir gaire els textos de cursives, sobretot si parlem de termes que no solen aparèixer fora del seu àmbit especialitzat (el nom dels estils musicals en una escola de ball, per exemple). Per tant, prescindirem de la cursiva, entre altres casos, si:
- s’escriuen amb una forma molt fixada internacionalment i ja han passat a formar part de la llengua general: pizza, web, whisky, kiwi, taekwondo…
- són noms d’estils, ritmes, temps i instruments musicals, i també de moviments socials: blues, country, heavy, hip-hop, jazz, reggae, cantabile, kora; hippy, okupa, punk, etc.
Benvinguts al swing!
