Aquest és el resultat al repte de crear un programa radiofònic que recollís tot el que havien après. El grup es va organitzar en quatre equips, segons els blocs temàtics que van acordar. Esperem que us agradi.
Núm. Expedient: 01
Subdirecció Operativa de la Policia
Ref: #c2cast19
RELACIÓ DE FETS:
18.00 h: Ja és l’hora i els agents entrem a la central per rebre les noves instruccions del general.
18.03 h: Com ja és costum , el general ens pregunta amb què ens vàrem quedar de la passada sessió. És curiós: hi ha agents que recorden els possessius, però d’altres recorden molta pluja i vent. Resulta que vam rebre un atac d’una tal Glòria i algun enemic va interceptar el missatge de retirada.
18.11 h: És l’hora de dormir i escollir els pròxims agents X, Y i Z. Aquest cop no tenia cap dubte que jo seria l’agent escollit per fer el temut informe de la sessió. Així va ser! La mà del general va tocar la meva espatlla i el meu nivell d’estrès va anar augmentant. El nivell dels agents X ha estat molt alt fins ara. Espero estar a l’alçada.
18.16 h: Seguint les instruccions del general, fem una fila per ordre de proximitat a la central. Els agents que viuen més a prop es col·loquen al davant de la fila i així successivament fins l’agent que ve de més lluny. Tenim agents de quasi tot el territori : Castelldefels, Gavà, Viladecans, Sant Andreu de la Barca, Sant Feliu….
18.20 h: El general ens separa per parelles i comencem la revisió de l’informe de la passada sessió. Cada cop som més ràpids per l’alt nivell dels agents, però alhora som més exigents amb les correccions per les lliçons apreses.
18.48 h: “S’acosta el final!” exclama el general. Tot seguit, es crea un silenci tibant per part dels agents. De seguida ens tranquil·litza i explica que estem a la recta final, però que anem bé tant de temps com de temari. Queda practicar una mica de gramàtica, la ressenya bibliogràfica i l’últim projecte. El nivell d’estrès va augmentant.
18.53 h: Comencem el primer exercici del dia : substantivació. El general deia que era fàcil… Al principi ens ha costat una mica però al final l’hem fet correcte.
19.07 h: Moment del joc! Seguint les instruccions del general, ens posem drets i formem un cercle al centre de la classe. Avui hem de seguir les instruccions d’un tal Guifré. Hem de fer tot el que aquest senyor digui, però no podem seguir les instruccions si són anònimes. Al final, després d’una concentració màxima, hem perdut en apartar la mirada al general.
19.14 h: Segon exercici de la tarda: falsos sinònims. Ha estat un exercici més fàcil que l’anterior. Hem après mots nous. Mai hauríem pensat que peregrí era una cosa o persona estranya. La majoria pensàvem que era una persona que es dirigia a Santiago de Compostel·la a peu.
19.35 h: Per acabar la sessió, començarem la introducció de la ressenya que hem d’acabar la setmana que ve. Entre tots diem característiques de Teresa Pàmies i el general les apunta a la pissarra amb els “carioca”. Amb aquestes característiques hem de fer la introducció de la ressenya. Hem de presentar Teresa Pàmies a qui no la conegui.
19.45 h: Amb parelles i algun trio – està vist que tenim un problema amb això aquest curs- ens llegim les nostres pròpies ressenyes i després ens donem les nostres impressions i correccions. Ho fem bastant bé tot!
CONCLUSIÓ :
Recta final del curs. Nivell d’estrès augmentat. Trobem a faltar la Rosalía i sempre tenim un record pel joc de Macedònia. Estem al final d’aquest viatge i tots els refugiats volem aconseguir la llibertat. Serà difícil, però ho aconseguirem. Mentrestant, caldrà vigilar de prop al general. Mai se sap qui pot ser un infiltrat. No entenc per què porta berenar a altres refugiats del nivell #e3cast19, fent experiències gastronòmiques. Amb la gana que hem passat als camps de concentració, no ha portat res. El vigilaré de prop, a ell i els seus mitjons.
Agent X
Praga, 23 de gener 2020
Núm. Expedient: 01
Subdirecció Operativa de la Policia
Ref: #c2cast19
RELACIÓ DELS FETS
18.00 h: Entra el general per la porta. Es queda observant els refugiats i ordena que ens posem a dormir. Tots obeïm i tanquem els ulls. Es realitza el canvi d’agents infiltrats: X, Y i Z. Es comença amb l’agent X, s’escolten uns passos i finalment em toca l’espatlla esquerra. Ara sí, soc el nou agent X. Continuo dormint fins al canvi d’agents. El general ens ordena despertar.
18.05 h: El general ens comunica que li falten informes d’alguns agents X. A més, li falta algun bolero i algunes fotografies dels agents Y i Z. La veritat, no se’l veu gaire enfadat! Encara que ja veurem si pren alguna mesura. Malgrat que no sembla enfadat, ja ens va avisar que estava el grup separat: uns a Paris i d’altres a Praga. Hem de vigilar!
18.10 h: El general ens posa per grups. Comencem el repàs de l’informe de l’agent X. Un cop iniciat, entren per la porta dos refugiats. El general els ordena posar-se amb un dels grups. Els refugiats desobeeixen les ordres i es posen un a cada grup. Es corregeix l’informe. Aquesta vegada, estava gairebé tot correcte!
18.30 h: El general ens pregunta si sabem què és una ressenya. Els refugiats, amb cara de sorpresa, contesten que no. Reparteix uns fulls amb un text. Ens mirem entre nosaltres perquè aquest text és estrany. Ens ordena intentar separar el text, ja que està tot junt. Veient les cares dels refugiats, ens demana atenció. Agafa retoladors i comença a dibuixar a la pissarra. Què està fent? Ha dibuixat quatre requadres amb unes ratlles a l’interior. Ens dona l’explicació dels diferents tipus de paràgraf. Ara sí, separem el text correctament.
19.00 h: Sorgeix el tema de la lectura de Testament a Praga. Comença una tertúlia sobre el llibre que dura una bona estona. Al general li sembla bé, ja que comença a intervenir. Sorgeixen diverses opinions sobre el llibre. El general agafa un paper i un bolígraf, hi comença a fer anotacions. Cada cop que algun refugiat opina, ell anota. Què deu estar tramant?
19.30 h: El general ens diu de fer un joc. Feia estona que l’hauríem d’haver fet, però ha sortit improvisadament la tertúlia del llibre llegit. Ens ordena posar-nos dempeus. Fem un cercle i ens ajuntem. Ens diu que és el joc dels colors. Ens mirem els refugiats sense saber què és! El general diu que dirà un color i hem de tocar alguna cosa d’aquell color. Comencem dient diversos colors, també algunes formes geomètriques. Després d’algunes rialles, acabem el joc i tornem a seure. Ha estat divertit.
19.45 h: El general ens ordena anotar en un paper; què ens ha agradat i què no ens ha agradat del llibre Testament a Praga. Hi ha refugiats que s’han llegit altres llibres de Teresa Pàmies, els demana el mateix. Cada refugiat explica la seva opinió. Hi ha opinions diverses. La meva és negativa. Espero que el general no prengui represàlies per això!
CONCLUSIONS
A dia d’avui, ja he arribat a Praga. Ja vaig rebre el bitllet del general després d’haver fet la feina pendent. Estem contents d’haver arribat fins aquí i ja queda poc. Malgrat tot, els refugiats estem cansats de viatjar tant. Què ens espera a partir d’ara?
Agent X
Praga, 14 de gener de 2020
C2 22a Sessió
Núm. Expedient: 01
Subdirecció Operativa de la Policia
Ref: #c2cast19
RELACIÓ DELS FETS
Es nota que la capital francesa ha captivat els nostres agents. No hem rebut informes d’un parell de sessions. Malgrat aquestes adversitat, vam detectar la presència del grup investigat a Castelldefels. Van participar en una tertúlia literària, organitzada per la Biblioteca Ramon Fernàndez Jurado. Pensem que l’activitat d’aquest grup és perillosa i hem d’evitar que s’apleguin a Praga. Els permetria dur a terme alguna campanya per desestabilitzar el Règim. El seu líder fins i tot es va atrevir a subornar-los perquè participessin activament en l’acte. La tertúlia va ser conduïda per la comissària de l’Any Teresa Pàmies, Montse Barderi. És escriptora! Ja està tot dit. Va contextualitzar el llibre Testament a Praga dins de la vida i l’obra de l’autora balaguerina. A més, va animar el públic plantejant-li algunes qüestions que es podien trobar en el llibre.
CONCLUSIONS
Pensem que triguem a intervenir. Ha estat una gran badada que se’ls permetés reunir-se en un acte d’aquest tipus. No entenem com es van poder moure amb tanta impunitat i que no se’ls detingués a la frontera a l’entrada o a la sortida. La situació es complica ja que es volen reunir-se a Praga. Ja hem detectat la sortida de la majoria d’elements del grup. Considerem que ens podrien desestabilitzar ja que comptaran amb suport soviètic o afí. Cal que demanen ajut a l’Agència Central d’Intel·ligència.
Núm. Expedient: 01
Subdirecció Operativa de la Policia
Ref: #c2cast19
RELACIÓ DELS FETS
18.00 h: Entrem a l’aula. El comandant ens comença a interrogar amb què ens vam quedar de l’última sessió. Un cop acabat l’interrogatori, ens ordena tornar als nostres barracons a dormir.
18.05 h: De cop i volta, el comandant amb agilitat i destresa surt dels barracons sense dir ni una paraula. Tots els refugiats estem neguitosos, volem saber a on ha marxat. Molts refugiats comencen a investigar i arriben a la conclusió que havia marxat a la base secreta per preparar alguna prova sorpresa.
18.06 h: El comandant torna a l’aula i ens enxampa desperts. D’una forma enèrgica i autoritària ordena que tornem als nostres barracons a dormir. Un cop adormits, realitza els relleus dels agents. Em toca a mi ser el proper agent X. És una sorpresa esgarrifosa.
18.10 h: Comencem a corregir l’informe de la sessió anterior. Per tal de satisfer les exigències d’alguns refugiats, el comandant ens assigna en grups de tres persones. La qualitat dels informes ha augmentat de forma sobtada. També ha augmentat l’exigència dels refugiats a l’hora de corregir.
18.45 h: Fem un repàs dels connectors. Ens fa treballar sobre l’ús de: si no o sinó. Els refugiats estem intranquils per la dificultat que ha suposat l’exercici que ha repartit el comandant. Però gràcies a la seva explicació clara i entenedora hem fet l’exercici sense errar.
19.00 h: És el moment més esperat del dia. Ens comuniquen que faríem una macedònia, estem molt contents i il·lusionats. El comandant va fer una rotllana amb les cadires i ens va assignar a cada grup de 3 persones una fruita, podíem ser: kiwis, pomes, plàtans, peres, etc. Quan la persona que era al mig de la rotllana digués la fruita, totes les persones que la tenien s’havien d’aixecar i canviar de cadira. Faltava una cadira; per tant, el més lent en aconseguir una cadira es quedava dempeus. Molts refugiats es van jugar la pell per aconseguir una cadira. Va ser molt emocionant.
19.10 h: Amb el mapa d’idees sobre l’article de Teresa Pàmies, hem de redactar un article d’opinió sobre el text que ens havia tocat. El comandant posa les següents condicions: l’extensió de la crítica ha de ser com a mínim de 300 paraules i l’hem d’acabar abans de les 19.45 hores. En aquest moment, tots els refugiats comencem a treballar immediatament per poder assolir els objectius.
19.45 h: El comandant ens posa per parelles. Hem de corregir i millorar l’article d’opinió que havem escrit.
20.00 h: Finalitza la correcció del text. Per compensar l’esforç i la dedicació d’haver fet els deures, el professor reparteix el nostre tresor, els pàmies.
CONCLUSIONS
A mesura que passen els dies, les proves es tornen cada vegada més exigents i dificultoses. Hem de sortir de Mèxic com sigui. Per sort, comptem amb la nostra arma secreta, el comandant. Amb la seva ajuda i la dels diferents integrants del grup de refugiats, estem segurs que podrem aconseguir el nostre objectiu: recuperar la nostra identitat i aconseguir “els papers” que tant necessitem.
Agent X
Veracruz (Mèxic), 26 de novembre de 2019
Núm. Expedient: 01
Subdirecció Operativa de la Policia
Ref: #c2cast19
RELACIÓ DE FETS
18.00 h: Iniciem una nova sessió. Com és d’esperar, el nostre professor ens demana què recordem de l’última sessió. Avui no som gaires. Alguns dels que són presents no van poder assistir a la darrera classe.
18.05 h: Com ja és de costum, ens adorm en un obrir i tancar d’ulls. Ell es pensa que estem adormits, però ja no ens enganya. Per sort o per desgràcia, noto aquell copet a l’espatlla que tothom espera algun dia —buff, ja m’ha tocat. Soc l’agent X.
18.10 h: Tot seguit ens fa la presentació de la nova sessió i ens anuncia que ja som a Mèxic. Per fi, deixem aquells barracons infernals per arribar a la terra promesa. Tots els companys escullen un lloc diferent per a residir-hi. De nou, el professor ens fa agafar un full d’una bossa que resulta ser un article de la nostra Teresa Pàmies. El llegim i expliquem el que ens vol transmetre.
18.30 h: Ara toca fer grups per temes. El professor separa els grups segons les temàtiques dels diferents articles (política, vellesa i cultura). Tornem a posar-ho en comú per temes. Ens comenta que expliquem com defensa i com argumenta l’autora els diferents articles. No tothom aconsegueix entendre’ls, ja que n’hi ha de complexos. El professor ens planteja un nou repte. Per sortir de Mèxic haurem d’escriure un article d’opinió sobre la temàtica que ens ha tocat. Els companys es sorprenen i queden bloquejats fins que el Castigador ens diu que no ho fem ara.
18.50 h: És l’hora del joc. El professor per descol·locar-nos ens proposa un joc, A i B. Ens posem tots de peu. Escollim a dues persones que seran A i l’altra, B. A la veu de “A” ens aproparem a la persona escollida com a A. A la veu de “B” ens aproparem a l’altre persona B. -Quin desgavell!. Tots estem al mateix lloc i quan canviem cap a l’altra persona no ens movem gaire. Ha estat divertit.
19.00 h: Comencem amb la recerca de la coma. Repassem l’ús de la coma amb exercicis. Els corregim en grup i resolem els dubtes que sorgeixen.
19.20 h: “Tots cap a Immigració”, ens ordena el professor. Segellem el visat i fem una nova fotografia per al passaport. El professor ens porta pintallavis i postissos per fer-nos les fotografies. Si ens maquillem ens donarà més pàmies que si ens posem un postís —ostres, quina gràcia, ha aparegut El Joker! És un moment molt divertit ja que hi ha companys que són companyes en la seva nova identitat. Ja us ho podeu imaginar! Les fantàstiques companyes ajuden a maquillar-nos per aconseguir uns meravellosos pàmies.
19.40 h: El professor ens mostra el resultat de l’enquesta anònima de l’últim dia. Què ens agrada i què no de les classes. Hi ha companys que estan molt contents amb el sistema que està realitzant el professor. D’altres demanen més exercicis i més deures. El professor aclareix els dubtes que surten i explica l’ús dels pàmies. Són una part de la nota final. També ens recorda que el mapamundi s’ha de realitzar i posar el que fem a cada sessió.
CONCLUSIONS
Comencem una nova etapa a Mèxic. Tot i la dura travessa per l’oceà, estem il·lusionats per seguir endavant cap al nostre objectiu. Cada vegada hi ha més obstacles que cal superar. Quines noves aventures ens plantejarà el nostre professor?
Agent X
Mèxic DC
……………., 7 de novembre de 2019
A la recerca de la coma perduda
Núm. Expedient: 01
Subdirecció Operativa de la Policia
Ref.: #c2cast19
RELACIÓ DELS FETS
18.OO h: Comença la sessió. Entrem tots a la sala i un tècnic està ordenant les cadires meticulosament –el que no sap és que no trigarem a desendreçar-les. És una sessió amb molt poca afluència de refugiats; segons sembla, han decidit celebrar la castanyada encoberta. Som només 14 refugiats. El professor ens pregunta què ens ha semblat la sessió anterior.
18.05 h: El professor ens fa tancar els ulls i posar-nos a dormir. Comença a demanar per l’agent X i després per l’agent Y. De sobte, noto com algú em toca l’esquena, així que aixeco el cap. M’ha tocat! Avui seré jo l’agent X! La veritat que m’ho imaginava: amb tan pocs refugiats tenia moltes probabilitats de ser l’escollit.
18.10 h: El professor ens agrupa en quatre grups. Reparteix fragments de la sessió anterior de l’agent X perquè els corregim, mentre escoltem el bolero Si tu me dices ven.
18.30 h: Ens planteja una pregunta: Com hem de llegir en veu alta? Per respondre aquesta pregunta ens ensenya dos vídeos de Youtube:
– Eines de lectura en veu alta: aspectes fonamentals https://www.youtube.com/watch?v=qVpUA4j-QJY
– Eines de lectura en veu alta: l’organització del text https://www.youtube.com/watch?v=w6YsFUXrBZA
Després de mirar els dos vídeos, aprofitant els grups que ja estan formats, el professor ens convida a plantejar-nos quins serien els conceptes que hauríem de valorar d’una lectura en veu alta. Després d’una posada en comú, decidim que són ritme, entonació, commoure/convèncer i èmfasi.
18.50 h: Escoltem un fragment d’una crònica radiofònica de Teresa Pàmies, concretament del minut nou al quinze:
https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/dies-de-radio/els-boleros-de-teresa-pamies/audio/1040844/
19.00 h: Ara ens toca a nosaltres puntuar la crònica que hem escoltat.
19.10 h: Arriba l’hora de jugar! Avui jugarem a un joc anomenat EL COCOTER, tracta de representar per grups una paraula imitant la forma de les lletres. Cada grup intenta fer-ho el millor possible, fins i tot hi ha grups que són capaços de representar en persona la “ç”!
19.20 h: Tornem a treballar amb la nostra crònica radiofònica. Aquesta vegada haurem de revisar-la individualment per afegir al final la cançó que vam escollir.
19.30 h: Sorpresa! Ara haurem de llegir la crònica en veu alta i mentrestant un altre company ens gravarà per poder avaluar-nos com vam fer amb la crònica de Teresa Pàmies que havíem escoltat abans.
19.50 h: Finalitzem la classe d’avui i el professor ens encomana deures pel cap de setmana. Haurem de descobrir: on es troba Seta? Què és? A quants quilòmetres es troba el nostre camp de refugiats de Seta? Per què ens trobarem a Seta?
A més, ens convida a enviar per correu electrònic la nostra crònica radiofònica que hem gravat avui a la classe.
19.55 h: Reclamem les pàmies que hem guanyat a la classe anterior, ja que necessitem aquests diners per poder sortir alguna vegada del camp de refugiats.
20.00 h: Finalitza la classe amb la cançó que sembla que formarà part de la nostra banda sonora del curs: Milionària de Rosalía.
CONCLUSIONS
Cada vegada ens trobem més a prop d’aconseguir la nostra llibertat. Haurem de continuar treballant de valent per guanyar pàmies i poder sortir d’aquest camp. El que no sap el professor és que farem tot el que sigui possible per tal de sortir sans i estalvis d’aquesta aventura.
Agent X
Regió de Llenguadoc-Rosselló
………………., 31 d’octubre de 2019
Núm. Expedient: 01
Subdirecció Operativa de la Policia
Ref: #c2cast19
RELACIÓ DE FETS
18.00: Vam entrar tots a la sala de reunions, que estava a les fosques fins que un tècnic va encendre els llums. Després va arribar el director del camp, àlies El Professor, i ens va demanar posar-nos en fila índia del més gran al més jove. Vam trigar força, però finalment ho vam aconseguir.
18.05: El Professor ens va enviar de tornada als barracons, aquesta vegada dividits per edat. Ens va hipnotitzar i fer dormir, suposadament per investigar els agents secrets infiltrats. Vaig resistir adormir-me amb totes les meves forces, però de sobte vaig rebre un cop a l’esquena i vaig caure com morta a terra, igual que la resta.
18.15: El Professor ens va despertar i vam repassar meticulosament l’informe de la 4ª Sessió. Vam aprendre, per exemple, que l’ús de cadascú i cadascun és equivalent a algú i algun i que desprès és el participi de desprendre mentre que després és l‘adverbi de temps.
19.00: Vam fer un exercici d’habilitats d’engany i instigació subversiva expulsant temporalment el més gran de la sala. Llavors, havia d’identificar el líder secret del grup, qui iniciava contínuament gestos antiautoritaris imitat tot seguit per la resta. Tanmateix, la capacitat d’enginy de l’instigador i la destresa del grup per encobrir-lo van ser tan elevades que el vell no va ser pas capaç d’atrapar-lo sense pistes d’El Professor.
Queda clar que el jove J. és un element molt intel·ligent i perillós. El vigilaré de prop.
19.10: Ens vam dividir en grups de dos o tres i vam estudiar els usos correctes de Twitter i de com obrir-te un compte. Ara, hi havia una persona molt contenta de participar en el seu trio, fins i tot sospitosament contenta. També la vigilaré més de prop.
D’altra banda, queda clar que no es tractava només de l’ús responsable de les xarxes socials, sinó d’una eina per a la comunicació clandestina. Això no obstant, he aconseguit infiltrar-m’hi.
19.45: Vam parlar de les cròniques radiofòniques de Teresa Pàmies i El Professor va encarregar a cadascú de nosaltres triar un tema per fer-ne una. L’assumpte més popular va ser el canvi climàtic, que evidentment no és més que un altre eufemisme per amagar les seves intencions revolucionàries.
Curiosament, la persona anteriorment mencionada amb tanta il·lusió pel trio va escollir el tema de les malalties mentals. Algú a la Central ha mirat si en té, d’antecedents?
CONCLUSIONS
Es tracta d’un grup molt hàbil i enginyós. Tan sols és una qüestió de temps fins que ens atrapin com a agents infiltrats.
A més, malgrat tots els nostres esforços, cada dia apareixen més pàmies al camp i la gent parla cada vegada més d’organitzar una fugida.
Així mateix, encara més alarmant és el fet que hi ha còpies dels nostres informes secrets circulant pel camp i El Professor fins i tot els publica al seu blog!
Necessitem urgentment reforços o l’alçament pot ser imminent!
Agent X
Regió del Llenguadoc-Rosselló
……………., 17 d’octubre de 2019
07112016_11 consells de Twitter
Núm. expedient: 01
Subdirecció Operativa de la Policia
Ref.:#c2cast19
RELACIÓ DE FETS
18.05: Comença la sessió. Corregim entre tots un nou informe de l’agent X a la pantalla digital amb l’assessorament del professor.
18.15: Ens fa posar amb el cap cot i els ulls tancats per triar els nous agents secrets.Hi ha una persona que aprofita per fer una becaineta.
18.33: Apareix el professor amb un rotllo de paper d’embalar i unes quantes tisores. Començarem un joc. Ens puja l’estrès i l’expectació és màxima. Primer, hem de retallar un tros de paper per a cadascú. Cal que ens descalcem un peu i a tota l’aula se sent una suau odeur de pieds, però ràpidament ens l’emboliquem amb el paper i ens encabim altre cop el peu dins el calçat. Al 95% dels implicats se’ns trenca el paper dins la sabata. No sabem per què, però ens quedem tots amb el peu comprimit durant tota la sessió. El dolor augmenta i alguns presenten símptomes de gangrena. La situació és difícil, però sabem que hem de resistir. Ens arrosseguem amb les cadires, com un cargol amb la closca al damunt, per tal de formar un gran cercle. Hem de fer una acció i triar algú perquè la continuï fent. Canviem d’acció en anar a seleccionar l’altra persona. Deixem tots plegats el sentit del ridícul aparcat una estona. Hi ha gent saltant a peu coix, nedant en l’espai, de genolls per terra, fent la pipa, gesticulant…
19.00: Fem grups de 4 o 5 persones (ja ens estem habituant a fer el cargol). Recordem que Teresa Pàmies va aprendre el francès i moltes cançons durant el seu empresonament a La Roquette (París). Ens reparteix un full amb espais en blanc per emplenar. Anem a treballar els QUÈ i els QUE, tot escoltant la cançó Hi ha algú que em va dir, de Joan Dausà, versió d’una cançó francesa de Carla Bruni. Després ho posem tot en comú amb els companys del nostre grup. Així contrastem dubtes. Ho acabem comentant entre tota la classe i el professor ens dona la fórmula per tal de saber-los col·locar bé.
19.37: Hem d’escollir si enviem el QUÈ i el QUE a Bordeus o a Marsella. Per raons diferents, però, tots els enviem al mateix lloc: el QUÈ a Bordeus i el QUE a Marsella.
19.42: Abans de tornar als barracons, ens hem de treure el paper embolicat i observar com ha quedat amb la forma del peu. És una autèntica obra d’art. Ja tot té sentit! Això serà a partir d’ara el nostre mapa durant l’exili, on hi haurem de marcar el nostre periple. Caldrà mantenir viva la memòria històrica i hem de deixar un document gràfic de tot el que ens tocarà viure.
CONCLUSIONS
Tot i que ens sentim perduts i lluny de casa, no ens manca el coratge. Fa fred, tenim fam i estem plens de polls i sarna. Cada cop estan més buscats els pàmies. Sabem que ens caldran per poder sortir-nos-en.
…………………., 15 d’octubre de 2019
Agent X
Regió del Llenguadoc-Rosselló
