Juliol: un poema de Maria-Mercè Marçal
Un poema molt curt i bonic de Maria-Mercè Marçal. Un poema que sembla trescar entre pedres… i que, finalment, com a lectors, ens deixa un gust entre dolç i àcid… ben bé com les mores.
Si volies móres,
les móres dels meus ulls,
a boqueta de juny.
Esgarria’t pels calls,
sota l’aixella un cofí,
si volies móres
a boqueta de nit.
Maria-Mercè Marçal, «Si volies móres…»dins Cau de llunes (1977), Barcelona: Proa, «Óssa Menor», 1982 (2a edició).
Ara tu!
Pots comentar el que vulguis d’aquest poema, però, per si et cal, podem donar alguns suggeriments:
- Creus que aquest poema té algun ressò de la cançó popular?
- Què et sembla aquest joc entre les mores i els ulls?
- Com creus que el jo poètic tracta aquest “tu” que és present al poema?
- Darrerament la nova gramàtica ha tret uns quants accents diacrítics, entre els quals el de móra. El mot, en el poema que hem transcrit, l’hem deixat amb accent perquè hem volgut conservar la versió de Marçal. En aquest cas concret, però, creus que si no dugués accent es prestaria a confusió?
- T’agrada collir mores? A quina època les culls? Penses que el temps en què es cullen és una dada important per interpretar el poema?
Fonts de les imatges:
[Imatge de mores]: blog de Joseph J Pote, Redeemed!, publicació 12/08/2011.
[Imatge de l’ull]: www.cugat.cat/diari. Espai «Cuida’t»: consells de maquillatge per a ull marró.
Propera anotació al blog: 13 d’agost.