Mira el vídeo de l’Ovidi Montllor
Hi ha oficis que són bons perquè són de bon viure,
mireu l’ésser fuster.
―serra que serraràs
i els taulons fan a miques,
i de cada suada deu finestres ja han tret.
Gronxada d’encenalls, et munten una taula;
Si ho vols, d’una nouera te’n faran un cobert.
I caminen de pla―
damunt les serradures de color de mantega.
I els manyans : oh, els manyans!
De picar mai no es cansen:
pica que picaràs i s’embruten els dits;
però fan unes reixes i uns balcons
que m’encanten
i els galls de les teulades
que vigilen de nits.
I són homes cepats
com els qui més treballin.
I al dic? Oh, els calafats!
Tot el Port se n’enjoia
car piquen amb ressò
i es diu si neix un peix a cada cop que donen
―un peix cua daurada, blau d’escata pertot.
Penjats de la coberta, tot el vaixell
enronden:
veiéssiu les gavines
com els duen claror.
I encara hi ha un ofici
que és ofici de festa ―el pintor de parets
si no canten abans, no et fan una sanefa,
si la cançó és molt bella deixen el pis més fresc:
un pis que hom veu al sostre
que el feien i cantaven:
tots porten bata llarga
de colors a pleret.
I encara més
Si us deia l’ofici de paleta :
de paleta que en sap
i basteix aixoplucs.
El mateix fan un porxo com
una xemeneia
―si ho volen
sense escales
pugen al capdamunt;
fan també balconades que hom veu la mar de lluny
―els finestrals que esguarden tota la serralada,
i els capitells
i els sòcols
i les voltes de punt.
Van en cos de camisa com gent desenfeinada
Oh, les cases que aixequen d’un tancar i obrir d’ulls!
JOAN SALVAT-PAPASSEÏT,
Óssa Menor: fi dels poemes d’avanguarda