Arxiu per Novembre, 2010

  • Zarautz, entre la muntanya i el mar

    Escrit per el 30 de Novembre del 2010 a les 14:32 a: General

    Zarautz

    Sortim a primera hora direcció Zarautz, famosa població del nord de la península,concretament a Euskadi,a uns deu kilòmetres de Sant Sebastià.

    Zarautz és famosa per la seva varietat gastronòmica,així com per les seves onades,tan importants per a l’esport rei de la comunitat,el surf. A Zarautz s’hi fan cada any diversos campionats d’aquesta modalitat.
    Però abans d’arribar-hi podem fer alguna aturada pels pobles que ens anirem trobant.
    Pamplona, famosa pels San Fermines, és un d’aquests llocs d’aturada obligatòria.
    Ens reservem temps lliure per recórrer el casc antic d’Iruña,(Pamplona en euskera) on destaquen les seves places porticades, Plaça Consistorial i Plaça del Castell, i també
    la seva catedral, els carrers Estafeta i San Nicolás, on hi ha els millors bars de “tapeo” de la ciutat.. Seguirem la ruta fins arribar a Zarauz, població típica de la costa basca.
    Farem nit a l’hostal Txikipolit situat ben al centre d’aquesta població,i del qual destaquen els seus plats tipics de la gastronomia basca,així com el preu que ens fan.
    Durant la tarda podem aprofitar per visitar el poble, els seus monuments, la seva meravellosa platja o deixar-nos caure pel restaurant del famós cuiner Karlos Arguiñano. Els mès agosarats podran fer l’intent de pujar damunt d’una taula de surf. Només cal llogarla a la botiga del centre del passeig maritim, Pukas, on també ens deixaran el neoprè. No cal dir que la temperatura de l’aigua a la costa nord no és la mateixa que al mediterrani.
    Per acabar auquesta tarda ens donarem un premi als diferents bars o tasques del centre de Zarautz, on tastarem els pinxos que fan amb milers de sabors cantàbrics i, com no, tot això regat amb un bon xacolí.
    L’endemà ens llevem d’hora, per poder aprofitar el matí i visitar la ciutat de Sant Sebastià,que es troba a uns deu kilòmetres de Zarautz.
    Sant Sebastià

    A Sant Sebastià o Donostia, com la coneixen els bascos, podem visitar la Platja de la Concha, Monte Igueldo, des d’on es podrà gaudir d’una meravellosa vista de la

    Badia i la ciutat, plena d’edificis luxosos, senyorials, ponts i de bonics passeigs ajardinats.
    En destaquem el barri pesquer, davant mateix del Kursaal, espai on es celebra el festival internacional de cinema. Aquest barri és famós pels seus restaurants i tasques on es donen cita els ciutadants de Donosti, aquí podrem gaudir d’una gran varietat de pinxos com també de botigues per comprar algun record de la ciutat.
    Sant Sebastià

    Portem dos dies al País Basc, i com que no tenim gaire més temps aprofitem l’ultima hora del dia per sortir cap a Astúries, segon punt d’aquest viatge de dos dies al País Basc.

    Toni Barbero

    Article complet

  • Poblats ibèrics

    Escrit per el 24 de Novembre del 2010 a les 7:59 a: General

    Poblat de Ca n’Olivé

    Moltes vegades tenim a prop de casa les restes de poblats ibèrics d’altres èpoques, com és el cas de Ca n’Olivé, un poblat ibèric que es troba a Cerdanyola i que va ser ocupat des del segle VI aC fins al segle I aC.

    És un poblat de grans dimensions que està situat a la Serra de Collserola, des d’on es domina tota la plana del Vallès, el que feia que fos un lloc de gran importància estratègica per poder defensar-se dels atacs enemics. S’hi conserven restes de construccions de les diferents fases del món ibèric, i s’han localitzat catorze cambres, cinc sitges i un abocador de brossa.

     

    La seva existència es va descobrir l’any 1919 però no es va comneçar a estudiar fins als anys 50, encara que es va aturar fins que l’any 1987 es va crear el Col·lectiu de Recerques Arqueològiques de Cerdanyola, el CRAC, que va donar l’empenta definitiva per al seu estudi, i que prepara jornades, cursos i conferències sobre el tema.
    Actualment es pot visitar tots els diumenges de les 11 al es 14 h, i l’entrades és gratuïta. I per gaudir més de la visita us recomanem les visites guiades, i també teatralitzades. A més sempre hi ha activitats infantils i familiars.

     

    Poblat de Puig Castellar

     

    Com que la visita és sols per un dia, no us farà falta buscar allotjament per la zona, si no és que voleu visitar l’altre poblat ibèric, Puig Castellar, que es troba a Santa Coloma de Gramenet, al cim d’un turó del parc de la serralada de Marina, i el Museu Torre Balldovina, on podeu veure una gran quantitat dels objectes trobats a les excavacions.
    I per menjar no us preocupeu, ja que hi ha molts restaurants de menjar casolà on degustar des del pa amb tomàquet amb bons embotits fins a plats més elaborats amb productes de la terra.
    Gaudiu aprenent com vivien els nostres avantpassats.

    Montse Villar i Santacreu

    Article complet

  • La Fageda d’en Jordà

    Escrit per el 23 de Novembre del 2010 a les 9:13 a: General

    La regió volcànica de la Garrotxa és el paisatge volcànic més important i un dels més interessant d’Europa.

    De la trentena de volcans que té, els dos més coneguts són el Croscat i el Santa Margarita.

    SANTA MARGARIDA
    Un trenet ecològic ens permet fer una visita pels cons volcànics i gaudir de la grandària del Croscat i veure el cràter obert en forma de ferradura i la forma regular del Santa Margarita amb la seva peculiaritat: una ermita romànica dins, al fons del seu cràter.

    CROSCAT

    El paisatge de la Fageda ha inspirat a molts artistes, com Joan Maragall:
     LA FAGEDA D’EN JORDÀ
    Saps on és la fageda d’en Jorda?
    Si vas pels vols d’Olot, amunt del pla,
    trobaràs un indret verd i profund 
    com mai cap més n’hagis trobat al món:
    un verd com d’aigua endins, profund i clar,
    el verd de la fageda d’en Jordà.
    El caminant, quan entra en aquest lloc,
    comença a caminar-hi a poc a poc;
    compta els seus passos en la gran quietud:
    s’atura, i no sent res, i està perdut.
    Li agafa un dolç oblit de tot lo món
    en el silenci d’aquel lloc profund
    i no pensa en sortir,o hi pensa en va:
    és pres de la fageda d’en Jordà,
    presoner del silenci i la verdor.
    Oh companyia! Oh deslliurant presó!
    Joan Maragall (1860-1911)
    Aquest viatge no només us ompliria els sentits sinó també
    l’esperit.
    Juani Torio

    Article complet

  • La Fageda d’en Jordà

    Escrit per el 21 de Novembre del 2010 a les 12:37 a: General

    Ara que estem a la tardor, i abans que arribi el fred de debò, és el moment idoni per a gaudir de la natura. La proposta que us faig és fer una excursió a la Fageda d’en Jordà, a la comarca de la Garrotxa.
    La Fageda d’en Jordà és un bosc espès de alts faigs i és una reserva natural del Parc de la Zona Volcànica de la Garrotxa. La frondositat dels arbres, la humitat i els colors de les fulles donen al bosc un ambient molt especial en aquesta època de l’any.
    Arribar-hi és molt fàcil. Al quilòmetre quatre de la carretera GI-524 d’Olot a Santa Pau es troba l’àrea de Can Serra, lloc d’entrada a la Fageda, on està situat l’aparcament i l’oficina d’informació.
    La Fageda disposa de diferents recorreguts senyalitzats i així podeu fer des d’una tranquil·la i curta passejada pel bosc fins a caminades més aventureres si voleu visitar els volcans propers (Croscat, Santa Margarida, Roca Negra…), o la població de Santa Pau amb el seu nucli antic medieval.
    Per dinar tant podeu portar-vos uns entrepans a la motxilla com anar a qualsevol dels restaurants de la zona com Can Xel o Els Ossos.
    Estic segur que podeu passar un bon dia, i sobretot no us oblideu la màquina fotogràfica!
    Miquel Ortega

    Article complet

  • La Garrotxa

    Escrit per el 21 de Novembre del 2010 a les 12:11 a: General

    SANTA PAU

     
    Us ha agradat el passeig que us ha proposat el meu company Miquel? Meravellós, sense dubte.

    Ara toca agafar forces, és per això què us oferim fer un bon àpat al Poble de Santa Pau. No és per casualitat que hem escollit aquest poble. Santa Pau és famosa pels seus fesols, no podem marxar de la zona sense tastar-los, com tampoc hi poden faltar els embotits, la mel, les farinetes de fajol i els iogurts de la Fageda.
    Hem pensat que un bon lloc per fer el dinar seria el restaurant Cal Sastre. Aquest restaurant està situat al bell mig del nucli antic, a la Placeta dels Balls, sota els porxos i davant del Castell. Un espai idoni per a un dinar idoni.

    Un cop dinats farem una bona passejada per tal de fer baixar el menjar. Caminarem pels carrers estrets i irregulars, entre les muralles, plens de cases adossades típiques d’una vila medieval com és Santa Pau.
    Ens aproparem al castell dels barons de Santa Pau, construcció datada de mitjans del segle XIII  i situada  sobre un turó als peus de la serra de Finestres.
    Acte seguit faríem un cop d’ull a l’església de Santa Maria, d’estil gòtic amb un imponent campanar, construïda a mitjans del segle XIII.

    Per últim acabaríem aquesta part de l’itinerari a la Plaça Major o Firal dels Bous (Firal dels Bous ve del fet que antigament era el lloc on se celebraven els mercats i fires de la vila), una plaça porxada d’arcs irregulars disposada a l’entorn del castell.

    És des d’aquest punt que partiríem cap a l’última part del nostre recorregut i que us explicarà la meva companya Juani.

    Carmen Suárez

    Article complet

  • El Ripollès i la vall de Núria

    Escrit per el 21 de Novembre del 2010 a les 8:30 a: General

    RIBES DE FRESER

     

    Continuem viatjant pel Ripollès i fem una aturada al poble de Ribes de Freser.

     
    Ribes de Freser és el centre de la Vall de Ribes, antigament anomenada Vall Petrariense. Aquest poble amb forma de V i protegit per grans muntanyes, és un lloc privilegiat per a l’estiueig i per al turisme de muntanya.
    L’aigua està present en qualsevol racó, així mateix, Ribes té moltes fonts d’aigua natural.
    Coneixeu l’aigua de Ribes?  És produeix en aquesta zona.




    L’oferta natural és el paisatge atractiu, la bellesa dels  seus voltants, els dolls d’aigua mineral i la proximitat a les grans estacions d’esquí. És molt apropiat per fer excursions i passejades i veure panoràmiques inesperades i imatges fins avui inèdites, com ara l’arquitectura rural, la presència pagesa: els corrals, les saleres i les cabanes de pastors.

    Si passegeu pels seus camins us podeu  trobar diversitat de faunes, la cabra salvatge, el falcó, l’àguila daurada, les ovelles, les vaques i els nombrosos ramats de bens.  
     
     

    També si us agrada l’arquitectura, esteu de sort  perquè aquest  poble  és l’estampa de diferents èpoques arquitectòniques, podeu començar per visitar des d’importants conjunts monumental fins a petites esglésies que es barregen entre castells medievals i edificis modernistes.
    Amb tanta passejada segur que teniu gana!, aprofiteu  doncs,  per reposar forces i gaudir  de la riquesa gastronòmica que us ofereix aquest poble , ja que és  molt rica en productes artesans com la mel, els làctics, les daines, el mató, els embotits i la carn típica de la zona.


    Jo us recomano tant per allotjar-vos com per  menjar que aneu a l’hotel Sant Antoni, és molt cèntric i gaudireu d’una estada molt agradable, un àpat tradicional i molt abundant, segur que no passareu gana.


    Per acabar  només em queda recomanar-vos que no oblideu d’anar a  les rodalies per conèixer, per exemple el Coll de Jou, l’Ermita de Sant Antoni, Bruguera, Ventolà, Queralbs i altres pobles que ofereixen un paisatge incomparable i inoblidable.
    Bon viatge.


    Marisol Luzón Perez



    Article complet

  • Camí de Sant Jaume

    Escrit per el 20 de Novembre del 2010 a les 12:45 a: General

    Encara que es faci el Camí de Sant Jaume en cotxe, convé fer els últims cent quilòmetres a peu per endinsar-se a la seva simbologia, emprar els albergs per gaudir de la relació amb els altres caminants, gent que arriba dels indrets més llunyans del món sense que ningú entengui què els ha portat fins a allà, gent que camina sense repòs i sense donar explicacions i que fa aquest viatge per les solituds i cap a l’interior de si mateix.
        

    Serà una experiència molt gratificant creuar Galicia amb la seva infinitat de menuts llogarrets, traspassant rouredes, boscos d’eucaliptus i castanyedes, on podem visitar pobles d’allò més interessants turísticament com Sarria, Barbadelo, Portomarín, Palas de Rey i Melide, per arribar finalment a Santiago de Compostel·la una de les ciutats més atractives d’Europa per gaudir de la seva meravellosa catedral romànica.

    Aconseguir fer-lo a peu és un esforç físic que es veu altament recompensat pels sentiments i els records que s’acumulan al llarg del Camí i que acaba deixant petja, més o menys profunda, en els seus protagonistes encara que l’hagin fet com un repte, aventura esportiva o una manera alternativa de fer turisme.



                                                     

    Alfons Collado

    Article complet

  • Ripoll

    Escrit per el 19 de Novembre del 2010 a la 1:29 a: General

    Si no disposeu de gaire temps i el que voleu és fer una petita escapada, jo us proposo que us apropeu a la comarca del Ripollès.
    Aquesta comarca és ideal per gaudir dels plaers de la muntanya, on podem trobar uns pobles de llarga tradició i patrimoni, valls amb boscos frondosos, rierols i natura extraordinària, cims de gran bellesa, unes comunicacions excel·lents i unes rutes amb moltes possibilitats.
    Avui us presentaré la ciutat de Ripoll, per fer aquesta “sortida” no cal matinar massa, ja que la distància que ens separa és aproximadament d’uns 100 km. I estimem que per la traçada de l’itinerari la podrem fer en 1h 30′  més o menys.
    Què trobarem a Ripoll?
    Per la gent que no hagi visitat la ciutat mai, els podríem dir que té un passat històric molt interessant, ja que és un punt notable de la Catalunya medieval i romànica. Hi podem trobar una gran quantitat de punts d’interès, el més important és el seu monestir, el qual l’escriptor Jacint Verdaguer anomenava, “la bíblia de pedra”, ja que la seva portalada conté diferents escènes bíbliques.
    Visitarem tambè l’Scriptorium, exposició permanent sobre la còpia i producció dels manuscrits del monestir.
    Foto de  04 OgassaLa Farga Palau és museu que permet conèixer i visitar l’única Farga de Catalunya que segueix en funcionament i que va tenir un paper molt important en l’indústria del ferro, i no oblidem que si volem ampliar aquest coneixement podrem voltar per aquesta zona en diferents rutes a peu o en bici per poder descobrir la ruta del ferro i el carbó, una bona excusa si més no, per poder aprofitar el tast dels bons embotits d’aquesta zona.
    Nosaltres, per amanir aquest dia, anirem a gaudir d’un bon àpat (imprescindible d’una bona sortida) a la Fonda Xesc d’en Gombrèn (guardonada amb una estrella Michelin). Allà ens ofereixen avui cuina de temporada;
    • “Peus de porc amb botifarra negra i espardenyes”
    • “Arròs de la fonda amb carxofes trompetes i sepiones”
    •  I de postres “Xocolata amb regalèssia i gela d’eucaliptus”
    Buff!!! Amb aquest dinar haurem de fer una mica de cames, ens hem fet l’ànim, doncs, de rodar per aquesta meravellosa vila del segle XVII, amb una de les visites guiades, organitzada per la Oficina de Turisme i de la mà del fra Benet, monjo almoiner del monestir.
    Aprofitem la nostra passejada tambè, per aturar-nos i regalar-nos un dolç típic de Ripoll…..què us semblen unes carícies per al vostre paladar? Això no vol dir que us fem pessigolles a la gola no….., sinó que els dolços típics d’aquí s’anomenen així “Carícies”, i consisteixen en unes neules farcides d’ametlles, avellanes i sucre fetes a la pastisseria de més renom a Ripoll, la Pastisseria Junyent.
    Feu-nos cas, tasteu-les, no us en penedireu!!

     
    Eva Mª  López

    Article complet

  • Qui eren els càtars?

    Escrit per el 18 de Novembre del 2010 a les 9:08 a: General

    Des del segle X al segle XIV es va expandir per tot el sud de França una creença religiosa herètica, anomenada Catarisme.

    El càtars o Bons homes, eren homes i dones de rígida moral, que rebutjaven tota la riquesa, que no creien en l’Antic Testament i que repudiaven l’Església católica i el sistema feudal del nobles del moment.
     
     
    Per tot això, els bons homes i bones dones foren considerats heretges per part de l’església  catòlica, la qual , amb l’ajut del rei de França i de la noblesa francesa, inicià la seva persecució i extermini.

     

     
     

    Amb la presecució i extermini del càtars, després de la desfeta a Montsegur, els càtars que van quedar, van empendre una migració cap a terres catalanes, travessant els Pirineus per anar a refugiar-se a casa de nobles catalans que els acolliren.

    El Camí dels bons homes és un itinerari turístic entre el Santuarí  de Queralt a Berga (Catalunya) i el castell de Montsegur (Arièja, França) que ofereix la possibilitat de recórrer les rutes de migració que van utilitzar el Càtars  durant el segles XIII i XIV quan fugien de la croada i la Inquisició.

     

    El Camí dels bons homes s’ha convertit actualment en un sender de gran recorregut ( GR-107), que es pot recórrer a peu, a cavall i en la majoria de trams en bicicleta de muntanya. Si fem aquest recorregut seguirem les petjades del catarisme a Catalunya i fins a França, travessant els Pirineus.


    Existeix  una variant que des de Gósol arriba fins al santuari del Miracle i segueix majoritàriament el GR 7, També el podem descobrir en cotxe el pobles on varen viure el Bons Homes i les Bones Dones tot visitant les comarques del Berguedà, la Cerdanya, l’Alt Urgell, el Solsonès i el departament francès de l’Arièja.


    La descripció de la ruta la fem des de Queralt fins a Montsegur, però el recorregut que van fer els Càtars va començar a Montsegur fins a Queralt.

    Article complet

  • L’ofici de trementinaire

    Escrit per el 18 de Novembre del 2010 a les 9:07 a: General

    Sóc la Pilar de Diego i us vull parlar de les trementinaires, que formen part de la ruta del Camí dels bons homes i les bones dones i a la vegada formen part de la ruta dels oficis.

    El Museu de les trementinaires es troba situat a la població de Tuixent, a la Comarca de l’Alt Urgell.

    L’ofici de trementinaire se situa a mitjans del segle XIX. La coneixença de les plantes, les seves virtuts medicinals i els processos d’elaboració de remeis ancestrals adquirits per trasmissió oral, van ser, entre altres factors, el que les va motivar a exercir aquest nou ofici. El seu nom el deuen a la trementina, el remei que més popularitat els va donar.
    La Trementina.- El procès original d’elaboració de la trementina comença amb l’extració de la resina del pi roig. La composició que se’n coneix és la d’una trementina reelaborada a partit de les matèries primeres comprades a les drogueries -pega-grega- i a les farmàcies, l’essència de trementina.

    Les trementinaires marxaven un o dos cops l’any i podien ser fora des d’uns dies fins a quatre mesos, seguint sempre la mateixa ruta, venent a les masies.
    Alguns remeis de les trementinaires.-  OLI D’AVET- les seves apliccions per guarir malalties pulmonars, dels ronyons, l’uretra i per les llagues d’estómac.
    També es pot visitar El Jardí Botánic de les Trementinaires.- Allà podreu veure i conèixer in situ les principals característiques i usos de les plantes que feien servir.
    Els dies 29 i 30 de maig celebren la Festa de les Trementinaires.

    Article complet

Categories

Històric

Enllaços

Darrers comentaris

  • Ferran: Molt bones rutes! La primera imatge es de bararnquisme com el que vaig fer a https://raftingcatalunya.es...
  • Judit Borrell: Vaig tard….no havia llegit encara aquest meravellós llibre, i sí, crec que és una obra mestra....
  • Andrés: Excel·lent resumen!!. Molt útil i profitós per a els que no hem portu anar a classe avui. Moltes gràcies Jordi
  • Andrés: Moltes gràcies Jordi. Hem fet un trimestre molt intens i engrescador. Bones Festes!!
  • pfreixa: “fes-te” El pronom EN aquí no cal.

Núvol d'etiquetes

Anem de viatge? C2 cançons comprensió lectora Comprensió oral Cornisa cantàbrica El camí dels bons homes i les bones dones El camí de Sant Jaume El pulmó de Collserola El Ripollès i la Vall de Núria Expressió escrita Haikus Intermedi 2011-2012 Intermedi matí 2014-2015 Intermedi vespre; Intermedi vespre; expressió escrita La Garrotxa Notícies Sortida amb els companys de classe SS 2010-2011 Suficiència 2011-2012 Suficiència 2011-2012; Comprensió oral Tot un personatge!