CLASSE 26 DE FEBRER: Celebració del Dia de la llengua materna i aprenem a escriure amb connectors.

Avui hem celebrat el dia de la llengua materna del 2019 (21 de febrer) per donar visibilitat a les llengües que parla l’alumnat dels cursos de català. Hem après. o recordat. algunes de les moltes expressions que tenim en català amb el verb fer, n’hem comentat el significat i després quina expressió hi ha equivalent en la vostra llengua materna. Tot seguit, hem jugat a endevinar l’origen d’alguns mots catalans, si van venir del basc, castellà, llengües d’Amèrica, germànic, anglès, francès, italià o àrab.

Després, hem treballat l‘expressió escrita i l’ús dels connectors, molt importants perquè ajuden a estructurar el text i a fer-lo més comprensible. Heu mirat un vídeo i després heu escrit la història d’un dels personatges en relació al protagonista, i l’heu explicada utilitzant un connector per a cada acció de la història. Per al proper dia (o per al cap de setmana i me l’envieu per c/e), intenteu entregar el text que heu elaborat avui a classe passat en net. 

Per acabar, us he donat un grup de verbs a cadascú. Per deures, mireu quines particularitats tenen els verbs que us han tocat: per exemple, canvis ortogràfics d’e per a, o determineu quines formes que presenten certa dificultat (algun participi o gerundi, subjuntiu verbs velars o imperatiu…). El proper dia, tots els que prepareu el mateix grup de verbs us reunireu un moment per comentar a quines conclusions heu arribat. 

CLASSE 14 DE FEBRER: ortografia b/v, verbs i elaboració de receptes

Avui hem continuat veient la teoria de l’ortografia de la b i la v i hem vist mots que dintre de la mateixa família s’escriuen de forma diferent, per exemple: calb amb b, però calvície amb v, saber/savi, mòbil/moviment…(vegeu quadre de la pàg. 48). I a continuació, hem vist una altre llista de mots, en aquest cas que s’escriuen al contrari del castellà, com per exemple: bena, biga, rebentar, cavall, llavi, prova…Hem fet els exercicis 7, 8 i 10. Per deures, feu el 9 i l’11, de la pàg. 50.

Després hem treballat més verbs (estar -vosaltres-, fer i poder -ells-).

Tot seguit hem vist el lèxic de la unitat 7 del llibre de Teide (pàg. 101) o ex. 18 de la fotocòpia que us vaig donar l’altre dia.

Finalment, heu començat a elaborar un menú i la redacció de tres receptes que acabareu d’escriure el proper dia.

Un film (novel·la) o De foc i de sang (contes), de Víctor Català (Caterina Albert)

Sinopsi Un film (3.000 metres):

Nonat Ventura, fill bord abandonat a l’Hospici, en surt amb l’ambició de reparar el greuge que li ha fet el Destí. Com que les vies legals duen totes al cul-de-sac de la pobresa, decideix abandonar Girona i l’ofici de serraller per convertir-se en un lladre —però no pas un lladre qualsevol, sinó el més famós i refinat de Barcelona, el més admirat de tothom, el Senyoret. A través de la seva vida, és la gran ciutat convulsa i tota la seva fauna que Víctor Català fa espurnejar davant dels nostres ulls, passejant per totes les cantonades i entrant a totes les porteries com el califa de les Mil i una nits. Al seu pas atrapem les converses del proxeneta amb la puta, de la muller amb el marit, del solter amb el coixí, de l’assassí amb la víctima…Un film (3.000 metres) és una obra única. La fascinació pels baixos fons que ha produït a França un Balzac o un Hugo, a Catalunya produeix aquesta novel·la contemporània del cine mut. És tota l’energia viva de la belle époque i tota la gràcia salada de Caterina Albert que sonen en aquestes pàgines, veritable tresor enterrat de la literatura catalana. Desenterra’l, lector: la crítica la condemnava per anacrònica i és una meravella que està fora del temps.

Article sobre Un film: http://www.llegirencasdincendi.cat/2015/04/un-film-3000-metres-nomes-una-pel%C2%B7licula/

Sinopsi De foc i de sang:

Aquesta antologia ofereix un recorregut de cap a cap de l’obra de Víctor Català i plasma l’extraordinària varietat del seu univers, des de Drames rurals fins a Jubileu. Encapçalats pel monòleg La infanticida, els nou contes d’aquest volum tenen la força, la veritat humana i la virtuositat de les obres mestres. Amb un postfaci de Lluïsa Julià.

Article sobre De foc i de sang: https://blocs.mesvilaweb.cat/enbapa59/?p=269200

APRENDRE A PARLAR AMB LES PLANTES, de Marta Orriols

Sinopsi:

La Paula té quaranta anys, és neonatòloga i està viva. Quan una revelació i una pèrdua sobtada la porten a submergir-se en ella mateixa, emprèn un camí que l’endinsarà en la ràbia, la por, el desig i la reconstrucció personal, i que li despertarà l’instint de supervivència. Desorientada, s’haurà d’enfrontar fins i tot a ella mateixa per reorganitzar una geografia emocional que sent extingida. 

Aprendre a parlar amb les plantes és una novel·la delicada escrita des del punt de vista d’una dona que haurà de reconciliar-se amb un món que ja no reconeix. La narrativa de Marta Orriols, emotiva, intensa i reflexiva, ens convida a quedar-nos amb el que és essencial. Un llibre íntim que teixeix un relat proper capaç d’enfrontar-se al dolor més punyent amb una maduresa estilística molt poc habitual.  

Entrevista a l’autora.  

Cafè amb lletres: 23 de maig. Biblioteca Central de Cerdanyola, 19.30 h.

PER TENIR CASA CAL GUANYAR LA GUERRA, de Joan Margarit

La infantesa, adolescència i primera joventut d’algú que busca la veritat sense treva.

Sinopsi:

Joan Margarit, que ha complert 80 anys aquest mes de maig, fa unes memòries d’infantesa
que tenen una profunditat il·luminadora. El poeta no espigola agendes o àlbums familiars, no
es deixa amanyagar gaire per la nostàlgia, ni el preocupa gens quedar bé, sinó que es capbussa
de ple en els records que li han quedat clavats i tracta d’entendre per què són allà i de quina
manera tenen a veure amb la construcció de la seva vida i de la seva poesia.

Joan Margarit escriu per entendre la vida, no només la seva. Un bon poeta fa d’una anècdota
personal un símbol universal. La intenció d’aquestes pàgines és descobrir el valor de la vida en
una infantesa i adolescència que no sempre van ser amable. A la coberta, el lector veurà el nen
Margarit en un balcó de Girona; també va viure a Sanaüja, a Rubí, a Figueres, a Barcelona, a
Santa Coloma de Gramenet i finalment a la lluminosa ciutat de Santa Cruz de Tenerife, d’on
anava i tornava en uns lents i solitaris vaixells de càrrega que han impregnat per sempre més
els seus poemes.

Llegeix-ne un FRAGMENT.

Cafè amb lletres: 14 de març. Biblioteca Central de Cerdanyola, 19.30 h.

PERMAGEL, d’Eva Baltasar

Sinopsi:

Permagel és aquella part de la terra que no es desglaça mai i és la membrana que revesteix l’heroïna d’aquest llibre. Una manera de preservar la part tovíssima que hi ha dins d’una persona en formació. El món exterior amenaça, cal atrevir-se a sortir de la cel·la familiar. Després, reunir forces: no fer res més que follar i llegir. Trobar un lloc on la mentida no sigui necessària, on el glaç s’esquerdi. I començar.

Entrevista a l’autora del Premi llibreter 2018: https://www.youtube.com/watch?v=dxbQhFRTc2g

Cafè amb lletres: 21 de febrer. Biblioteca Central de Cerdanyola, 19.30 h.

EL PIRATA DE CALA MORISCA, de David Martí

Sinopsi:

Les aventures d’un jove pescador de Sitges  enamorat del mar.

Any 1779. A l’Amat Vidal, un jove pescador de Sitges enamorat del mar, li canvia la vida el descobriment d’un gran secret familiar i l’entrega a traïció de la seva estimada Vinyet a Lord Templeton, un noble anglès, per saldar un gran deute familiar. Empès per la fortuna i el destí, acabarà enrolat en un vaixell pirata, on viurà aventures extraordinàries més enllà de l’oceà Atlàntic i descobrirà l’autèntic valor de l’amistat, el coratge, la fortuna i l’amor verdader que el va marcar per sempre en un bell indret de la seva infància: cala Morisca.

«La primera vegada que l’Amat va agafar el timó de la Hurricane
es va sentir el rei del món. La goleta navegava com una fletxa
cap a Cuba, i el noi cridava i reia sense parar en notar tot aquell vent
a la cara, que el feia sentir més viu que mai. El pescador per uns instants
es va arribar a creure que la goleta era un animal viu que, a les
seves mans, volava per damunt del mar en direcció a noves aventures».

Llegeix-ne un FRAGMENT

Cafè amb lletres: 24 de gener. Biblioteca Central de Cerdanyola, 19.30 h.

CLASSE 12 DE FEBRER: verbs, ortografia b/v, expressió oral i repàs quantitatius.

Hem començat la classe treballant diferents formes verbals. Per deures, feu la conjugació de les formes verbals que estem treballant del verb estar.

A continuació hem estudiat les normes bàsiques d’escriptura de la b i la v (vegeu-ne la teoria a la pàg. 46). Hem fet a classe els exercicis 1, 2 i 4. Per deures feu els exercicis 3, 5 i 6.

Finalment, per grups heu parlat sobre el menjar (exercici 1, pàg. 92 de Teide), heu repàssat els quantitatius (ex. 2, pàg. 93 o fotocòpia que he donat) i heu aparellat ingredients i unitats de mesura (ex. 3, pàg. 93). El proper dia continuarem analitzant una recepta i elaborant un menú complet.

CLASSE 7 DE FEBRER: quantitats, r/rr i verbs

Avui hem continuat parlant de com expressem i com escrivim les quantitats. Hem fet els exercicis 5, de la pàg. 143, i 6, de la pàg. 144.

A continuació, hem vist els sons de les erres i l’escriptura de les paraules que comencen amb r quan porten un prefix al davant (teoria a la pàg. 86), i hem fet tots els exercicis de la unitat 16.

Tot seguit, hem fet un exercici per treballar les formes verbals més usuals i l’ortografia (els canvis a l’arrel e/a dels verbs treure, jeure i néixer; els canvis a l’arrel o/u dels verbs collir, cosir, tossir, escopir i tossir; els verbs velars, que fan el subjuntiu en g; el verb córrer, que velaritza a l’imperfet de subjuntiu, etc.).

Finalment, quedava una mica de temps i hem fet un petit dictat per repassar l’accentuació i la dièresi.

CLASSE 5 DE FEBRER: gerundis, antònims, lèxic i numerals

Avui hem acabat l’exercici 17 de la pàg. 86 de Teide sobre els gerundis irregulars i després els hem continuat treballant amb l’exercici 18 de la mateixa pàgina.

A continuació, hem vist els antònims. A partir d’una sèrie de paraules havíeu d’extreure la norma per formar els antònims. Hem vist que davant d’ena escrivim n: necessari-innecessari, davant d’ema escrivim m: material-immaterial, davant d’ela escrivim l·l: legal-il·legal, i davant r escrivim r: real-irreal. Després, heu fet l’exercici 20 del llibre de Teide, pàg. 87.

Tot seguit hem vist les diferències de significat d’uns quants parells de mots (lèxic) amb l’exercici 24, de la pàg. 89 de Teide (o fotocòpia que us vaig donar la setmana passada).

Finalment, hem vist la regla d’escriptura dels numerals (D-U-C), i hem començat a fer per practicar-la l’exercici 3, de la pàg. 143. Per deures, acabeu aquest exercici i feu-ne també el 3.