Arxiu per Novembre, 2012

  • A la caça dels errors lingüístics!

    Escrit per el 28 de Novembre del 2012 a les 17:22 a: Errors lingüístics

    Quins errors hi ha en aquesta pintada?

    Article complet

  • El meu itinerari és…

    Escrit per el 27 de Novembre del 2012 a les 16:28 a: General

    Després de veure diferents tipus de sortides o viatges (exercici 1) i vocabulari específic sobre el tema, ja podeu dissenyar un itinerari que considereu interessant (exercici 2 del llibre). Haureu de posar-li un nom, comentar els indrets que es poden visitar i si el recomaneu a un tipus de públic concret. Heu d’escriure sobre un lloc que conegueu perquè potser algú us en demanarà més informació.

    Article complet

  • Jo de petita volia ser moltes coses…i tu?

    Escrit per el 25 de Novembre del 2012 a les 13:30 a: General

    De petita volia ser investigadora privada. M’imaginava que descobria pistes i feia investigacions. Amb els amics de l’escola, sempre ens inventàvem casos per resoldre. Em sembla que ens agradava tant per culpa de les sèries de detectius i policies que feien a la televisió.

    Més tard volia ser arquitecta. Em passava el dia dibuixant plànols de cases. Però quan vaig descobrir que el dibuix tècnic em costava força, vaig pensar que no tindria gaire futur en aquest gremi.

    Quan s’acostava el moment de triar una carrera, vaig decidir-me per una de lletres. Sempre m’havia agradat molt llegir i aprendre llengües. Però el que va ser difícil va ser dir-ho a casa. Quin disgust! Els meus pares volien que estudiés hostaleria per continuar el negoci familiar. Però com que m’havia passat uns quants anys treballant-hi, sabia que no volia fer aquella feina tota la vida.

    Ara faig de professora de català. Aquesta feina és molt més completa del que us pugueu arribar a imaginar. A part d’ensenyar a parlar i a escriure, també has de tractar amb el públic (com a l’hostaleria), has de planificar i dissenyar classes (com un arquitecte) i has d’investigar els dubtes que et sorgeixen (com un detectiu). Què més puc demanar si he aconseguit fer tot el que m’agradava de petita?

    Article complet

  • De petita volia ser investigadora científica… I tu?

    Escrit per el 15 de Novembre del 2012 a les 18:59 a: General

    Sí, sí! De petita vaig llegir la biografia de Madame Curie i em va fascinar. Volia ser investigadora i descobrir alguna cosa important per a la humanitat, en concret alguna cura contra el càncer. En parlava molt amb una amiga meva, la Cristina, i ella sí que ha acabat sent investigadora de veritat, tot un cervellet!  Però les meves aspiracions ben aviat van canviar. Després de treballar de joveneta com a auxiliar de guarderia, monitora de menjador i professora particular, vaig decidir tirar pel món de les lletres. Encara recordo la cara del meu pare quan li vaig dir que volia estudiar filologia. “Filo què?” va dir” catalana?”. No ho havia sentit mai! Ell volia que em posés a treballar, venia d’una família de fàbrica i taller (eren adobers), no pas que em posés a estudiar coses que sonaven tan malament! Però com que sóc molt tossuda vaig acabar estudiant filologia  catalana i ja fa vint anys que treballo fent classes.

    Un  secret, m’encanta la meva feina!

    Article complet

  • QUALSEVOL TEMPS PASSAT…

    Escrit per el 15 de Novembre del 2012 a les 13:51 a: General

    Com acabaríeu el conte Qualsevol temps passat, del llibre Mil Cretins de Quim Monzó?
    Aquest conte ens va bé per practicar el temps verbal que hem après aquesta setmana, l’imperfet d’indicatiu, i per repassar els presents, perquè compara com era abans i com és ara la comunicació familiar. Us poso aquí el principi del conte i vosaltres escriviu-ne el final.

    QUALSEVOL TEMPS PASSAT

    La Marta ha enyorat sempre la seva infància, aquella infància en què, malgrat tenir televisió, a l’hora de sopar, el pare, la mare i els nou germans s’asseien al voltant de la taula i a ningú no se li acudia demanar que engeguessin la tele. Perquè, a l’hora de sopar, els uns i els altres s’explicaven què havien fet durant el dia.
    —Avui, a classe hem estudiat els primats— deia la Marta.
    —Ah—s’interessava el pare.
    —¿Vols més enciam?—preguntava la mare.
    Quan la Marta va tenir un fill, els primats ja no s’estudiaven: es treballaven els primats, el quars, les estalactites i el món vegetal.
    —Avui hem treballat el grèvol —li deia el fill.
    La Marta hauria volgut que el seu fill creixés en aquell mateix ambient de sana alegria fraternal. Però, per comença, la Marta havia tingut només un fill i, amb només un fill, no hi pot haver gaire vida fraternal, ni sana ni no. A més, el televisor ja havia deixat de ser un proscrit i cada cop guanyava més terreny.
    Durant un temps va intentar combatre’l, però aviat va llençar la tovallola i, a taula, tota la família —ella, el seu marit i el nen—cedien el cap de la taula al televisor. Llavors la Marta ho criticava:
    —No és bo que la televisió presideixi les nostres vides. No ens comuniquem. ¿Tan poques coses tenim a dir-nos?
    El marit pensava d’una altra manera:
    —Però és que ara fan les notícies.
    Sempre era el mateix: de seguida que s’asseien al voltant, el marit engegava el televisor. I el nen de seguida va aprendre la lliçó paterna i —si bé al principi també argumentava: “És per veure les notícies” —ben aviat ja no li va fer falta escudar-se en la coartada informativa i, per comptes de les notícies, van començar a ser les curses de fórmula I, uns dibuixos animats pretesament corrosius, o programes amb famosos que s’insultaven asseguts fent rotllana. La comunicació familiar havia començat la davallada per un pendent del qual no havia de tornar mai més. Bon punt acabaven de menjar,tots tres saltaven al tresillo i allà s’incomunicaven a base de mirar concursos, coreografies o acudits plans. Ella hauria preferit una partida de dòmino, que facilita una mínima conversa, un suau intercanvi d’idees, però feia temps que havia acceptat que era una batalla perduda i que no podia anar contra el curs del temps.
    Però ara, des de fa uns quants mesos —un any, potser dos o més—, la Marta ha començat a enyorar fins i tot aquests temps, quan ella, el seu marit i el nen, passaven la nit davant del televisor. Perquè —no s’ho hauria imaginat mai— ara es comuniquen fins i tot menys.

    Què creus que ha passat? Acaba tu el conte.
    >Aquest és el final del Quim Monzó:
    Des que va entrar el primer ordinador a casa, tot ha canviat. Primer va haver-hi només un ordinador, però ara ja n’hi ha dos. Un el fa servir el seu marit. L’altre, el seu fill. Ella no vol ordinador. El correu electrònic el rep a la feina i l’envia des d’allà mateix i, si és a casa i necessita enviar alguna cosa urgent, doncs entra a l’ordinador del marit o al del fill. Però ara passa que, de seguida que s’acaba el sopar, el fill recull els plats i els du a la cuina, el marit omple el rentaplats i l’engega, i, tot seguit, tots dos es tanquen, l’un al despatx i l’altre a la seva habitació, amb els ordinadors respectius, i ella es queda sola al sofà, davant del televisor, enyorant els temps en què, almenys, aquesta pantalla feia que estiguessin una estona plegats.

    Article complet

  • Al mar – Manel

    Escrit per el 06 de Novembre del 2012 a les 13:11 a: General

    Tu i jo hem sopat en bons restaurants,
    tu i jo hem ballat a la llum d’un fanal,
    tu i jo volàvem en un Ford Fiesta groc,
    tu i jo hem cantat a la vora del foc,
    tu i jo hem buscat coses similars,
    tu i jo hem tingut el cap ple de pardals,
    tu i jo dalt de la nòria,
    tu i jo i la nostra història,
    però tu i jo no ens hem banyat mai al mar, al mar, al mar.

    Plantem les tovalloles, convido a un gelat,
    juguem amb alegria, esquivem passejants.
    A l’horitzó es divisen les veles
    d’uns nens que fan optimist a la cala del costat.
    Dormo una estona, a la que bufa la mar,
    així estirada se’t veu espectacular
    llarga i blanqueta a la sorra llegint
    intrigues de final inesperat.
    És abusiva tanta calor.
    T’incorpores i et poses bé el banyador,
    amb el peu calcules com està l’aigua
    i tot esta llest per tal que entrem al mar.

    Així doncs si un dia véns i passes per aquí,
    i sí malgrat la feina trobem un matí,
    no em perdonaria mai, no podria assumir,
    no agafar-te amb la moto i que no féssim camí,
    molt lluny d’aquí, a l’altra banda del món,
    hi ha un xiringuito amb quatre pins al fons,
    tu i jo asseguts a la barra d’un bar,
    sona bona música i som davant del mar.

    Article complet

Categories

Històric

Enllaços

Darrers comentaris

  • Ferran: Molt bones rutes! La primera imatge es de bararnquisme com el que vaig fer a https://raftingcatalunya.es...
  • Judit Borrell: Vaig tard….no havia llegit encara aquest meravellós llibre, i sí, crec que és una obra mestra....
  • Andrés: Excel·lent resumen!!. Molt útil i profitós per a els que no hem portu anar a classe avui. Moltes gràcies Jordi
  • Andrés: Moltes gràcies Jordi. Hem fet un trimestre molt intens i engrescador. Bones Festes!!
  • pfreixa: “fes-te” El pronom EN aquí no cal.

Núvol d'etiquetes

Anem de viatge? C2 cançons comprensió lectora Comprensió oral Cornisa cantàbrica El camí dels bons homes i les bones dones El camí de Sant Jaume El pulmó de Collserola El Ripollès i la Vall de Núria Expressió escrita Haikus Intermedi 2011-2012 Intermedi matí 2014-2015 Intermedi vespre; Intermedi vespre; expressió escrita La Garrotxa Notícies Sortida amb els companys de classe SS 2010-2011 Suficiència 2011-2012 Suficiència 2011-2012; Comprensió oral Tot un personatge!