Arxiu per setembre, 2016

  • Força, els hi, l’hi, n’hi!

     

    pronosm feblesEn català les combinacions pronominals ens estan costant que déu n’hi do. Les noves generacions deixen de dir-les o, directament, utilitzen les combinacions castellanes; en part, la culpa és nostra (dels del gremi) perquè ho hem fet força complicat.

    Així hem penalitzat els hi com a combinació col·loquial a favor de formes normatives però artificioses. A la meva filla, la mestra de segon li va ratllar un els hi a favor d’un els transgredint qualsevol sentit comú. Volem forçar els nens a llegir i dir coses que no senten com a naturals? Si no apostem per flexibilitzar l’ús, els lis i els se los seran cada cop més habituals.

    Pensem només en tres exemples de combinacions en què ens trobem el datiu de tercera persona: li-els/los (el perillós li-lis del catanyol!)

    L’hi (singular)  funciona com a reducció de l’hi, la hi i li ho: l’hi dono (el llibre/la bossa/això). Per exemple, dir Allò que em deies, ara li ho comento sona afectat, pedant… Coneixeu algú que de manera natural ho digui?

    N’hi fa de li’n (en la nostra varietat): n’hi dono (llibres/bosses). El pronom en es troba en franc retrocés quan sentim coses com: *Agafa una, *pren, en lloc d’Agafa’n un, pren-ne (de fullets de difusió dels cursos). En aquest cas és la substitució de l’objecte directe indeterminat que necessita els nostres ànims!

    Els hi (plural) funciona en comptes d’els, encara que només substituïm un pronom, el datiu: els hi dono el llibre/la llibreta/això. Darrere el verb trobem exemples com: Dona’ls-hi/vaig dona’ls-hi/he de dona’ls-hi.

    Els hi també funciona com a reducció de els en, els el, els la, els els, els les, els ho; és a dir que independentment que l’objecte directe sigui indeterminat, singular o plural, masculí, femení o neutre quan substituïm tots dos complements adoptem la mateixa forma: Els hi dono llibres/el llibre/els llibres/la bossa/les bosses/això.

    TV3 va fer una bona feina de sistematització en el seu llibre d’estil. L’apartat que tracta de les formes i combinacions col·loquials  és força extens però hi podeu buscar les solucions que us interessen abans de dubtar a l’escriure: Coneixes el nou company de classe? Te’l presento, has de coneixe’l! Us recomanem que hi busqueu les solucions previstes per a cada cas. Funcionen!

    http://esadir.cat/entrades/fitxa/node/pronpersfebl

    També us recomanem les fitxes elaborades pel CNL de Sabadell, que inclouen amb un asterisc davant (que vol dir que no són normatives) les formes col·loquials orals.

    Així que ja ho sabeu, no sigueu tímids i feu-n’hi (de petons al nou company de classe). Un de discret, un parell a cada galta… això ja és cosa vostra!

    Article complet

  • Comencem!

     

     

    motxillaAvui, com els nens que tornen a l’escola, nosaltres tornem al Rubricatus. I portem a la motxilla una construcció que com més va més se sent tot i que no ens acaba de sonar bé.

    Imaginem-nos que hem formulat una queixa a una companyia aèria arran del retards d’aquest estiu i rebem la següent resposta:

    Estimado cliente,

    Gracias por su e-mail que vamos a responder a la mayor brevedad posible.  Su pregunta ha sido registrada con el número…

    Rebut el correu, demanem a l’empresa que se’ns adreci en català atès el principi de disponibilitat lingüística que haurien de tenir totes les empreses a Catalunya i la resposta és la següent:

    Benvolgut client,

    Gràcies pel seu correu electrònic, que respondrem al més aviat possible. Li comuniquem que hem registrat la seva pregunta amb el número…

    Felicitem l’equip de comunicació per haver fugit de la literalitat i haver resolt la perífrasi vamos a responder amb un temps de futur: respondrem.

    Més exemples:

    (Un entrenador abans del partit) Hoy vamos a ganar, que cal traduir com:  Avui, guanyarem!

    (Un portaveu) Vamos a iniciar un plan piloto. Iniciarem un pla pilot/iniciem un pla pilot/estem a punt d’iniciar un pla pilot.

    O d’altres en català:

    (Una presentadora) En uns moments *anem a començar l’acte: Tot seguit/Ara mateix començarem l’acte. *Anem a passar la connexió a… /Passem la connexió a…

    La construcció anar a + infinitiu (perífrasi d’imminència) és correcta en sentit propi, és a dir quan anar vol dir moure’s d’un lloc a un altre, dirigir-se a: Berta, me’n vaig a comprar. Et quedes sola (cop de porta i te’n vas). Berta, vaig a seure que n’hi ha per estona (i t’adreces al banc de l’andana mentre esperes que arribi el metro).

    La perífrasi d’imminència també es pot expressar amb estar per: Berta, on és la mare? Ha anat a comprar, però està per arribar. I en alguns casos per un imperatiu: Vegem quin temps farà demà, i no pas: *Anem a veure quin temps farà demà.

    Quan hi surt una marca de temps, esmentem el verb directament en present o futur: *Avui anem a parlar/us vaig a parlar de les perífrasis, que ha de ser: Avui parlarem/us parlaré de les perífrasis.

    Així doncs, contràriament al seu ús habitual en passat, sobretot per explicar la simultaneïtat de dues accions, anava a sortir quan va sonar el telèfon, hem d’evitar-la per expressar una acció futura.

    I ara sí, comencem el curs!

    Article complet

Vull fer un curs!


Entrades recents


Històric


Núvol d’etiquetes


Recursos


Comentaris recents


Blog