Vida sana, llengua sana
Pare Noel corrent.
Com més va, hi ha més runners (corredors), més BMX (bicis de bicicròs) i més de tot. Podríem dir que l’esport és trending topic (tema del moment, tema més piulat).
Anar a córrer (en anglès jogging) s’ha convertit en l’activitat més popular dels nostres dies, després de veure la tele i prendre una cervesa. En podem dir tal com s’ha dit sempre o, si som més esnobs, amb els anglicismes adaptats fer fúting o fer jòguing.
Els professionals de la terminologia s’encarreguen de proposar formes catalanes per designar aquestes “noves realitats”, de vegades amb neologismes (si són realment noves!), tot i que moltes vegades només cal rescatar les formes de sempre, ofegades per la moda i els anglicismes.
Vegem alguns exemples d’això darrer:
Fins ara el personal trainer o el coach era l’entrenador personal, el ciclisme indoor era en pista coberta i les mountain bikes eren bicis tot terreny o bicis de muntanya. Així mateix de fer una travessa o caminar per la muntanya ara també se’n diu fer senderisme o fer tresc (el TERMCAT puntualitza que fer tresc té un component exòtic i aventurer que no té fer una travessa pel Pirineu, però sospitem que els parlants diuen tresc i trekking sense mirar-s’hi).
Val a dir que també cal distingir l’ús d’aquests termes, sovint efímers, en la llengua escrita i en la llengua oral, i depenent de l’edat: la creença que els joves parlen malament ve del temps del romans…
I tornant al nostre tema, sobretot, que la suada d’haver sortit a córrer serveixi d’alguna cosa. A mig esforç atureu-vos a piular un selfie (autoretrat o autofoto) que així ho sabrà tothom!
Cap comentari
Els comentaris per aquesta entrada estan tancats.