Arxiu de la categoria ‘Lèxic’

  • Black Friday, Ciber Monday…

     

    L’Observatori de Neologia de la UPF recull els nous termes que s’incorporen al corpus oral i escrit de la llengua

     

    Ja fa un parell d’anys que el Termcat va proposar, tot pressentint que aquestes iniciatives no tindrien aturador, que seria bo tenir-ne una versió catalana i va fer les propostes Divendres Negre i Ciberdilluns. Es tracta de dues iniciatives comercials d’origen anglosaxó que es duen a terme el primer divendres i dilluns després del Dia d’Acció de Gràcies (Thanksgiving Day) festa nacional dels Estats Units des del 1863, que se celebra el quart dijous de novembre. Així doncs, després d’escurar el gall dindi rostit asseguts al voltant de la taula, les famílies nord-americanes surten a correcuita a comprar, si cal obrint-se pas a cops de colze. 

    Si enguany el Halloween (All Hallow Even, que vol dir nit santa, atès que és la vigília de Tots Sants) ha passat sense pena ni glòria, aquest Divendres Negre aprofitant la primera obertura comercial i l’encesa de llums que marca el tret de sortida de la campanya de Nadal ha fet el ple.  

    Nous costums noves paraules; la cultura és global i no és possible estar-ne al marge. L’Observatori de Neologia  documenta les innovacions en el camp de la formació de paraules que recullen els mitjans i les xarxes, amb voluntat de descriure i analitzar els recursos d’actualització del lèxic; difondre periòdicament les noves creacions i contribuir a actualitzat el corpus de la llengua. Després correspon als parlants de fer-se-les seves (més o menys adaptades) i a institucions com el Termcat de buscar-ne la millor proposta en català. Finalment l’IEC, si escau, acceptarà aquella forma o la bandejarà, perquè la creació i adopció de noves paraules és una pràctica publicitària habitual i una flor no fa estiu. 

    En el context actual, amb l’economia de mal borràs i els treballadors veient-les de tots colors, hom es troba en la disjuntiva de mantenir l’esperit auster a què ens ha acostumat la pandèmia o a tirar la casa per la finestra amb l’excusa que, enguany, ho fem per solidaritat.  

    Grateu-vos la butxaca i fireu-vos, que tal dia farà un any! 

    Article complet

  • Què seria la llengua sense foteses?

    “Fa de mal dir però… “ (i descobrim una cosa que només es pot dir a cau d’orella)

    Dit així ja ens adonem que qui diu això sent vergonya, que ens ho diu a contracor. El llenguatge col·loquial diu molt de nosaltres: d’on som, amb qui parlem i de què, amb quina intenció… El llenguatge formal, en canvi, vol impedir els malentesos. Fora subjectivitat, fora matisos i sinònims!

    El col·loquial és la mare del ous, dit així, en col·loquial. Ja en parlàvem fa unes setmanes, però arran de l’article d’Enric Sierra a Vilaweb hi tornem. Per aprendre el col·loquial s’hi ha de viure, sense col·loquial no som res.

    Dormir, parlar? Sabem veure les diferències entre endormiscar-se i clapar? Entre esgargamellar-se i xiuxiuejar? Entre empatollar-se i dir ras i curt? Hauríem de tenir prou repertori i intuïció lingüística per triar entre bramar, xisclar o cridar. O per alternar un esperar per florir-se, un tenir una addicció per no poder-se’n estar, un criticar per deixar com un drap brut, un abandonar per deixar córrer, un estar en xoc per no poder-se’n avenir, un no atrevir-se per no veure-s’hi amb cor, un afalagar per llepar el cul o raspallar. I atesa la interferència del castellà, especialment en aquest registre, que bé aniria si poguéssim substituir un *vejestorio per un xaruc, un *cansino per un llauna o un tocacampanes, un *sonsacar per treure del pap, furgar o burxar, un ser un *vago per ser un dropo, un mandrós o un esquenadret.

    Tenir un bon repertori lèxic i fraseològic, ens fa més rics a l’hora de parlar. Són foteses? No pas, la col·loquialitat ens fa més agradable l’existència i ens assegura el futur de la llengua.

    Article complet

  • Toca revifar-se!

    Per revifar les paraules toca fer-les servir!

     

    El lèxic és la base de la llengua, el maó, la pedra que forneix tot l’edifici. Després hi tenim els sintagmes, les frases, el discurs… la sintaxi! En l’exemple, les obertures a les parets o la inclinació de la teulada, però tots sabem que sense maons, no hi ha casa, així com sense conèixer i cultivar el lèxic no hi ha llengua.

    Si falla el lèxic falla tot i d’aquí la importància de propostes com la de Jordi Badia a Salvem els mots que fa una crida a “rescatar” —és a dir, a usar— mots que no volem perdre. Paraules arraconades perquè n’hi ha d’altres, sovint més generals i per tant, menys precises, que trobem més estàndard i comunament acceptades; és a dir, més semblants al castellà. Això si no utilitzem directament paraules que no són catalanes!

    Feu un exercici: agafeu un dels tòpics actuals —les mesures davant la covid— i penseu com en podem parlar més enllà de l’estrès o “l’agobiu”?

    “Tot això és un desgavell, mareig, trasbals, astorament, desori, bogeria, xivarri, cridòria, confusió, despropòsit, guirigall, batibull, desconcert, can seixanta, mullader, merder, sidral, enrenou…”

    “Aquesta situació m’atribola, m’aclapara, m’atordeix, m’atabala, em preocupa, m’amoïna, m’esvera, m’entristeix, m’esporugueix, m’esgarrifa, em sap greu…”

    No ens *agobiem tant i anem per feina: salvem els mots i les persones!

    Article complet

  • Bones vacances i fins al setembre!

    Article complet

  • Estiueja amb seguretat!

    Article complet

Vull fer un curs!


Entrades recents


Històric


Núvol d’etiquetes


Recursos


Comentaris recents


Blog