Arxiu de la categoria ‘Lèxic’

  • Bones vacances i fins al setembre!

    Article complet

  • Estiueja amb seguretat!

    Article complet

  • Tot el que ens cal (per xerrar a la platja)

    Aquesta setmana us proposem un recull de materials per omplir el sarró del vostre català, un bon farcell on càpiguen tots els usos, que després enllaçarem al costat dret d’aquest blog perquè sempre els tingueu a l’abast.

    Penseu en la bossa d’anar a la platja. Com més grossa millor, oi? Que després tothom s’hi anima: que si ulleres, xancletes, tubs i peus d’ànec, xavalla per a un gelat, l’inflable per si hi ha ones…

    El nostre equipatge de parlants també ha de tenir de tot: des de fraseologia popular fins a recursos informàtics i terminologia sobre els anticiclons!

    Tota llengua té registres, és a dir maneres de parlar i escriure adaptades a la situació comunicativa (mitjà oral o escrit, edat i procedència dels interlocutors, context formal o informal, intencionalitat del missatge, etc.), per això tenim cremes factor 50 per adreçar-nos a l’administració i barrets de palla per anar a fer una calada, que és com en diuen a Menorca de fer un bany a la platja (que per arribar a les cales s’hi ha de caminar, i amb aquest sol!).

    Materials doncs per a la mar en calma, per al marejol i per a la maregassa; és a dir, per aprendre’n mentre en fem ús a la feina o ara que volem fer curs (la gramàtica i el diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans, la pàgina de llengua catalana de la Generalitat, el cercador Optimot), per adreçar-nos a l’administració, al jutjat o a una empresa (materials de l’escola d’administració pública i de les universitats), per parlar del món dels avis (reculls de frases fetes) i del món dels fills amb precisió (lèxics especialitzats del TERMCAT), i també perquè el nostre ordinador i mòbil parlin en català (programari, correctors, aplis en català…)

    Com quan anem a la platja, que arrosseguem rasclets i gobelets per a la canalla i ombrel·la i gandula per si n’acabem farts d’estar boca terrosa, així amb la llengua no hem de fer curt; que anant amb banyador mai no saps si parles amb una jutgessa o amb una xef famosa a les xarxes.

    Article complet

  • De Salses a Guardamar i de Fraga a Maó

    Sant Joan és una de les principals festes dels Països Catalans, una manifestació de cultura popular que combina els rituals pagans al voltant del solstici d’estiu amb la data del naixement de Joan Baptista. Any rere any, la Flama del Canigó encén les fogueres de tot el país encara que aquesta revetlla no ho puguem viure a peu de carrer sinó a través de la pantalla. Adaptar-se o morir. Temps de pantalles.

    Parlem del temps?

    No pateixis, hi ha més dies que llangonisses, qui dia passa any empeny; tal dia farà un any; temps a venir tornarem a fer-nos petons per saludar-nos, cops de colze, només de tant en tant (i no pas, *de tant en quant).

    Els dimecres faig voluntariat, però dimecres no, que és Sant Joan (amb article, indica periodicitat; en canvi per parlar de dimecres vinent ho fem sense article); la revetlla cau a començament de setmana (també en plural: a començaments de); farem vacances a mitjan juliol/a mitjans del mes de juliol (en plural, amb preposició i article); l’endemà (que es refereix al dia posterior al dia de què parlem) és dijous i d’avui en vuit, dimarts; a trenc d’alba encara n’hi haurà que no hauran anat a dormir, i jo que a la una (sense apostrofar) ja peso figues!

    Per Sant Joan sembla que el dia s’aturi, perquè els solstici d’estiu és el de la nit més curta de l’any. Que la distància no ens faci perdre el caliu de la festa ni la tradició de la coca, que d’aquesta sí ens en deixen prendre tanta com vulguem

    Article complet

  • Clicant clicant, surt la feina

     

    Vuit del matí, una fantàstica jornada de teletreball ens espera. Som-hi?

    L’escriptori a casa

    Asseguts davant l’ordinador cliquem a/sobre/damunt obrir, fem clic a guardar, teclegem la contrasenya, desem, guardem, compartim, enllacem, arrosseguem o carreguem un document i… sis hores més tard, donem per feta la feina!

    Així doncs, donar donar poca cosa… El problema és que tendim a dir donar per tot: *donem a obrir, *li donem al botó, *li donem a la icona, etc. I també el famós *no em dona temps, que omple les pàgines de l’apartat de queixes! El temps és nostre, recordeu, no ens el poden donar ni prendre mai. El tenim, així que millor queixem-nos que ens en falta o que no en tenim prou.

    Per tant, allò que en anglès seria click or tap (tocar amb els dits o fer un toc damunt una pantalla tàctil, com ara la del mòbil o la tauleta) és ras i curt en català clicar. Penseu en els vostres tutorials, com ho diuen? Per ajudar-vos, us passem aquest recull de termes informàtics elaborat per Softcatalà amb la supervisió del Termcat.

    Pitjar, prémer o polsar serien altres verbs més generals que indiquen aquest moviment però no són usual en l’àmbit de les TIC: pitgem o empenyem una porta per obrir-la, premem una fruita per treure’n suc (i d’aquí l’espremedora i no pas *l’exprimidor) o polsem el comandament per engegar l’aire condicionat.

    Feina feta, doncs, i com estem? *Desquiciats, *apurats o més aviat atabalats, farts, curts de temps, estressats, inquiets, passant un mal tràngol, trasbalsats o amoïnats, i desitjant que arribi la fase dels cafès presencials a l’oficina?

    Donc això, no us hi feu mala sang que tot arribarà.

    Article complet

Vull fer un curs!


Entrades recents


Històric


Núvol d’etiquetes


Recursos


Comentaris recents


Blog