Arxiu de la categoria ‘Lèxic’

  • Toca revifar-se!

    Per revifar les paraules toca fer-les servir!

     

    El lèxic és la base de la llengua, el maó, la pedra que forneix tot l’edifici. Després hi tenim els sintagmes, les frases, el discurs… la sintaxi! En l’exemple, les obertures a les parets o la inclinació de la teulada, però tots sabem que sense maons, no hi ha casa, així com sense conèixer i cultivar el lèxic no hi ha llengua.

    Si falla el lèxic falla tot i d’aquí la importància de propostes com la de Jordi Badia a Salvem els mots que fa una crida a “rescatar” —és a dir, a usar— mots que no volem perdre. Paraules arraconades perquè n’hi ha d’altres, sovint més generals i per tant, menys precises, que trobem més estàndard i comunament acceptades; és a dir, més semblants al castellà. Això si no utilitzem directament paraules que no són catalanes!

    Feu un exercici: agafeu un dels tòpics actuals —les mesures davant la covid— i penseu com en podem parlar més enllà de l’estrès o “l’agobiu”?

    “Tot això és un desgavell, mareig, trasbals, astorament, desori, bogeria, xivarri, cridòria, confusió, despropòsit, guirigall, batibull, desconcert, can seixanta, mullader, merder, sidral, enrenou…”

    “Aquesta situació m’atribola, m’aclapara, m’atordeix, m’atabala, em preocupa, m’amoïna, m’esvera, m’entristeix, m’esporugueix, m’esgarrifa, em sap greu…”

    No ens *agobiem tant i anem per feina: salvem els mots i les persones!

    Article complet

  • Bones vacances i fins al setembre!

    Article complet

  • Estiueja amb seguretat!

    Article complet

  • Tot el que ens cal (per xerrar a la platja)

    Aquesta setmana us proposem un recull de materials per omplir el sarró del vostre català, un bon farcell on càpiguen tots els usos, que després enllaçarem al costat dret d’aquest blog perquè sempre els tingueu a l’abast.

    Penseu en la bossa d’anar a la platja. Com més grossa millor, oi? Que després tothom s’hi anima: que si ulleres, xancletes, tubs i peus d’ànec, xavalla per a un gelat, l’inflable per si hi ha ones…

    El nostre equipatge de parlants també ha de tenir de tot: des de fraseologia popular fins a recursos informàtics i terminologia sobre els anticiclons!

    Tota llengua té registres, és a dir maneres de parlar i escriure adaptades a la situació comunicativa (mitjà oral o escrit, edat i procedència dels interlocutors, context formal o informal, intencionalitat del missatge, etc.), per això tenim cremes factor 50 per adreçar-nos a l’administració i barrets de palla per anar a fer una calada, que és com en diuen a Menorca de fer un bany a la platja (que per arribar a les cales s’hi ha de caminar, i amb aquest sol!).

    Materials doncs per a la mar en calma, per al marejol i per a la maregassa; és a dir, per aprendre’n mentre en fem ús a la feina o ara que volem fer curs (la gramàtica i el diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans, la pàgina de llengua catalana de la Generalitat, el cercador Optimot), per adreçar-nos a l’administració, al jutjat o a una empresa (materials de l’escola d’administració pública i de les universitats), per parlar del món dels avis (reculls de frases fetes) i del món dels fills amb precisió (lèxics especialitzats del TERMCAT), i també perquè el nostre ordinador i mòbil parlin en català (programari, correctors, aplis en català…)

    Com quan anem a la platja, que arrosseguem rasclets i gobelets per a la canalla i ombrel·la i gandula per si n’acabem farts d’estar boca terrosa, així amb la llengua no hem de fer curt; que anant amb banyador mai no saps si parles amb una jutgessa o amb una xef famosa a les xarxes.

    Article complet

  • De Salses a Guardamar i de Fraga a Maó

    Sant Joan és una de les principals festes dels Països Catalans, una manifestació de cultura popular que combina els rituals pagans al voltant del solstici d’estiu amb la data del naixement de Joan Baptista. Any rere any, la Flama del Canigó encén les fogueres de tot el país encara que aquesta revetlla no ho puguem viure a peu de carrer sinó a través de la pantalla. Adaptar-se o morir. Temps de pantalles.

    Parlem del temps?

    No pateixis, hi ha més dies que llangonisses, qui dia passa any empeny; tal dia farà un any; temps a venir tornarem a fer-nos petons per saludar-nos, cops de colze, només de tant en tant (i no pas, *de tant en quant).

    Els dimecres faig voluntariat, però dimecres no, que és Sant Joan (amb article, indica periodicitat; en canvi per parlar de dimecres vinent ho fem sense article); la revetlla cau a començament de setmana (també en plural: a començaments de); farem vacances a mitjan juliol/a mitjans del mes de juliol (en plural, amb preposició i article); l’endemà (que es refereix al dia posterior al dia de què parlem) és dijous i d’avui en vuit, dimarts; a trenc d’alba encara n’hi haurà que no hauran anat a dormir, i jo que a la una (sense apostrofar) ja peso figues!

    Per Sant Joan sembla que el dia s’aturi, perquè els solstici d’estiu és el de la nit més curta de l’any. Que la distància no ens faci perdre el caliu de la festa ni la tradició de la coca, que d’aquesta sí ens en deixen prendre tanta com vulguem

    Article complet

Vull fer un curs!


Entrades recents


Històric


Núvol d’etiquetes


Recursos


Comentaris recents


Blog