Arxiu de la categoria ‘Lèxic’

  • Si apadrinem no ens caldran *espònsors

    L’Assemblea General de les Nacions Unides, l’any 1992, va aprovar que el 22 de març seria el Dia Mundial de l’Aigua. L’aigua dels rius i mars està amenaçada per la sobreexplotació dels recursos hídrics i la pèrdua de diversitat fluvial i marina, l’augment dels períodes de sequera ocasiona guerres i migracions; la pol·lució i l’escalfament global estan provocant la pèrdua d’hàbitats i la mort dels esculls coral·lins. L’actual model econòmic ens vol assedegats de consum, però no sap que l’aigua no té preu.

    Al nostre país l’aigua és vida —lo riu és vida— i no hi ha refranyer que no reculli un tou de frases sobre aquest element.

    Per exemple, treure’n l’aigua clara, quan volem desllorigar un malentès; estar amb l’aigua al coll si ens cal fer mans i mànigues per sortir-nos-en a fi de mes; tirar aigua a mar, quan ens adonem que fem coses ben inútils; ofegar-se en un got d’aigua, que es diu d’algú que no se’n surt davant un problema aparentment senzill, no trobar aigua al mar, quan no veiem una cosa molt evident; portar aigua al seu molí, quan algú mira per a si mateix; ser la gota que fa vessar el got, quan un petit fet posa en evidència un malestar que es mantenia latent, etc.

    I per acabar us recomanem un 30 Minuts sobre la degradació del litoral de la Costa Brava per interessos especulatius, i us convidem a participar diumenge vinent al matí en el Dia Mundial de l’Aigua a l’Hospitalet amb els Padrins del Riu, tot fent una caminada per la llera del Llobregat ─el nostre Rubricatus!─ amb activitats i tallers per conèixer l’estat del bosc de ribera, la flora i fauna que acull, les infraestructures i les masies que encara conservem al municipi.

    Quant al títol, *espònsor i *esponsoritzar no són formes admeses al DIEC, tot i que alguns diccionaris les recullin. Entre nosaltres, promoure, educar, acompanyar, protegir, estimar, sempre ha estat la feina dels padrins, i continua sent imprescindible per més *espònsors que hi hagi a les samarretes.

    Article complet

  • Fa temps que t’espero

    Les situacions comunicatives es resolen d’una manera determinada en cada llengua. Als catalans, a l’amor de la nostra vida no ens fa res haver-lo d’esperar i esperar…

    Perdona?, m’estàs dient que…?  Per expressar incredulitat en català no utilitzem aquesta forma (el sorry anglès) sinó, com dius?, què vols dir?, vols dir que…? de la mateixa manera que obrim uns ulls com unes taronges si algun simpàtic ens pregunta quin és el teu nom en lloc de com et dius.

    L’amor de la teva vida, no fa de mal esperar!

    Interferències n’hi ha en totes les llengües, el problema és si parlem de Goliats com ara el castellà i l’anglès. Genuí, preferible, adequat segons els registres, canvi endogen, canvi exogen, calc? Com que la GIEC no ens ho posa fàcil, nosaltres ens limitarem a fer-vos memòria d’algunes expressions “nostrades” perquè les digueu.

    Ni pensaments!, au, va! ni parlar-ne, de cap manera, això rai, és clar, i doncs?, i què ho fa, això? sens dubte ─enlloc d’òbviament, tan de moda ara que paradoxalment no hi ha res obvi─ , servidor-ora ─en una cua quan en preguntar per la tanda som els últims.

    I què en fem de la construcció portar + temps que diu tothom? A la nova gramàtica essencial del l’IEC, la GEIEC, que us afegim com a enllaç a la banda dreta del Rubricatus es llegeix en lletra menuda la següent observació (adaptat):

    “Hi ha una construcció temporal relativament recent que equival semànticament a l’oració impersonal amb el verb fer, que és la construcció més genuïna i preferible[…]El meu fill porta tres dies {engripat / de mala lluna / sense dormir} confrontat a fa tres dies que el meu fill {està engripat / està de mala lluna / no dorm}. També s’usa aquesta construcció amb un gerundi de verb d’acció: Portava molts anys treballant de dependenta, per dir fa molts anys que treballa de dependenta.”

    Així doncs, la GEIEC ens diu que és preferible emprar el verb fer i no pas el verb portar a l’hora de construir aquesta mena d’oracions temporals.

    Article complet

  • Eixavuirem eixavuiros

    El millor remei contra els peus freds

    Avui toca apunt sobre el temps, atès que aquests dies de gener, setmana dels barbuts amunt o avall ─setmana dels barbuts, setmana d’esternuts─,  solen ser els més freds de l’any. Evidentment no és temps de xàfecs, calamarses ni tempestes sobtades, més propis de l’estiu, però de maltempsada en tenim tot l’any!

    Posem la ràdio per veure què en diuen?

    “Collserola enllà tindrem un temps emplujat amb aiguaneu i calabruix; si us agraden les tofes de neu, esteu de sort perquè al vespre les volves o flocs arribaran als 10 centímetres de gruix! A la nit gebrarà però no es preveu neu forta ni que facin falta màquines llevaneu. Es formaran caramells o rajolins de glaç gelat de les fonts, així que vigileu les canonades d’aigua.”

    I després d’un anunci en què ens recomanen estufes de pèl·lets, que són tan eficients, continuen…

    “A Montserrat hi ha possibilitat de rufades o tempestes de vent i pluja o neu. No us feu els valents, no arribarem a la virulència del torb que aixeca la neu i fa gairebé impossible de veure-s’hi, però eviteu sortir. Res més, ja veieu que aquests dies cal cofar-se gorra i tapaboques, tot i que d’eixavuiros no us en salvarà ningú.”

    Quant a vosaltres, si ja heu començat a refredar-vos, a fer atxems o atxims, i la candela  us penja del nas, vigileu de no encomanar tota la família. Feu bondat, un cop sopats, millor bona nit i tapa’t, i res de *sonar-vos, moqueu-vos en tot cas, i poc que s’enceten els narius.

    I per acabar, sabeu d’on és el locutor, que prefereix eixavuirar que no pas esternudar?

    Article complet

  • Orgue de gats

    Qui no té feina el gat pentina, oi?

    Certament, el pelatge suau dels gats i el ritual de neteja constant fan que aquesta tasca sigui totalment innecessària.

    La Darwin mirant de fit a fit

    El gat (Felis catus) és un dels animals de companyia més estimats i ha generat un vocabulari i fraseologia propis. Les mixetes fan miols o miolen, també fan meus o marrameus. Malgrat la fama d’anar a la seva, els agraden les moixaines i la companyia. Davant d’un perill bufen i s’estarrufen tot dreçant la cua i arquejant el llom per semblar més voluminosos. En canvi, quan estan satisfets, fan uns roncs rítmics i tranquils.

    De frases fetes sobre els gats, és a dir sobre els humans  ─perquè de sempre la literatura ha atribuït als animals característiques humanes─ en tenim un gavadal. Vegem-ne unes quantes: anomenem gat vell la persona de molta experiència que difícilment podem enganyar; quan ens referim a una trobada sense importància diem que eren quatre gats; quan ens truquem sense trobar-nos diem que sembla que juguem al gat i la rata i si estem com gat i gos vol dir que nos ens avenim gens ni mica. Si algun afer fa pudor de socarrim vol dir que hi ha gat amagat, i quan ja n’hem passat de tots colors diem que gat escaldat amb aigua tèbia en té prou/de l’aigua freda fuig.

    I per acabar, una frase tant de peus a terra com la que obre l’apunt d’avui: Què sap el gat de fer culleres (si no ha estat mai cullerer, si en sa vida n’ha vist fer?) per indicar que no hem de pontificar de coses que no sabem, que el fill de gata rates caça i no n’hem d’esperar res més.

    Si en voleu saber més no dubteu a entrar a Rodamots.

    Article complet

  • Per triar i remenar

    Taller d’ikebana

    Em dieu un clàssic del setembre? És clar, arriba l’hora dels fullets amb les propostes trimestrals d’activitats per al nou any. Normalment la inscripció la podem fer adreçant-nos al taulell d’informació o en línia. També podem trobar informació als taulers d’avisos o, sobretot ara, als webs. Per cert, nosaltres hi tenim penjada la informació d’aquest trimestre.

    Un centre cívic qualsevol; vejam què hi podem trobar? Els entrellats per cuinar esmorzars-dinars sorprenents (brunch) o batuts de fruita (smoothies), cursets de haikus (poemes d’origen japonès), de manga (historietes japoneses), d’ikebana (decoració floral), de txikung, taitxí i tota mena de iogues per treballar el moviment i l’equilibri, de muntatge d’àlbums (scrapbooking), d’atenció plena o entrenament/assessorament/orientació emocional i laboral (mindfulness, training, coaching), de ganxet (crochet), d’escratx (tècnica que utilitzen els discjòqueis), de tast de vins o de qualsevol ball llatí de moda.

    I què fa que alguns termes els agafem tal com raja i altres els traduïm o adaptem? Si remeten a nocions que no pertanyen a la nostra cultura i que no sabríem com dir en català perquè mai n’hem tingut la necessitat, solem prendre’ls i, si cal, els incorporem al diccionari amb les adaptacions ortogràfiques necessàries. Però la majoria de neologismes ─especialment en l’àmbit del lleure i el consum, tan subjecte a la moda─ solen ser flors d’estiu i no cal inventar la sopa d’all. Us recomanem, doncs no deixar-vos impressionar pels neologismes anglesos i rumiar com en diem d’això mateix en català. I en cas que no us en sortiu recordeu que tenim un centre de terminologia, encarregat de fixar el tractament dels manlleus.

    Per acabar us recordem que els nivells intermedi entre l’avançat i l’inicial és el nivell mitjà, no pas el *nivell mig.

    Benvinguts, doncs, al poti-poti de cursos del primer trimestre!

     

    Article complet

postimage

Coneixes algú que vulgui aprendre català?

Entrades recents


Comentaris recents


Històric


Etiquetes


Meta