De l’època del rubricatus
Veni, vidi, vici és una locució llatina empleada per Juli Cèsar, l’any 47 aC, davant el senat romà per explicar el triomf contra el rei del Pont, Farnaces, en només cinc dies. Amb aquesta frase Juli Cèsar volia fer valdre la seva destresa militar alhora que mostrar cert desdeny envers el senat patrici que representava el grup més poderós de la república romana. Veni, vidi i vici (hi vaig anar, vaig veure, vaig vèncer) són la 1a persona del pretèrit perfet dels verbs llatins venire, videre i vincere.
Actualment, la frase s’utilitza per representar la rapidesa amb la qual s’ha fet alguna cosa amb èxit, així que la podríem traduir com arribar i moldre o bufar i fer ampolles.
La presència de llatinismes en les llengües modernes impregna múltiples àmbits no només formals sinó també col·loquials.
Vegem-ne alguns de molt comuns: referèndum, que és la votació directa del poble; quòrum, que és el nombre mínim d’electors perquè una resolució sigui vàlida; fòrum, que és la plaça pública on es fan els debats; súmmum, que és el màxim grau al qual es pot arribar; ultimàtum, que és la data final d’un termini, quid, que és el punt essencial d’alguna qüestió; accèssit, que designa el premi anterior al guanyador; el desideràtum, que és la situació òptima; in fraganti, que vol dir pescat en el moment de fer una acció reprensible; dèficit, allò que falta; superàvit, allò que sobra; rara avis, dit d’algú poc comú; lapsus, error a l’hora de parlar o escriure…
Aquests llatinismes que formen part del lèxic català s’escriuen en rodona i adaptats a les regles ortogràfiques i d’accentuació del català. Tot i això d’algunes formes en mantenim la doble escriptura, com ara: curriculum vitae o currículum, statu quo o estatus. Els llatinismes d’ús més restringit, propis d’àmbits especialitzats, com ara el jurídic, se solen escriure en cursiva: habeas corpus, que és el procediment judicial per garantir els drets de la persona detinguda; ex aequo, que vol dir en igualtat de mèrits, en situació d’empat; sine qua non, aplicat a una condició imprescindible per a fer alguna cosa; sine die, que vol dir sense data; ad hoc, fet a posta per a un propòsit…
I ja per acabar un llatinòrum ben tradicional: Avis murris porten els nuvis a Gràcia amb òmnibus gratis.
Cap comentari
Els comentaris per aquesta entrada estan tancats.