De mulladers i altres
En l’apunt d’avui repassarem un seguit de locucions, força esteses, que són clarament interferències del castellà i que ara que estem amb l’estira-i-arronsa de la negociació política ocupen titulars i piulades.
Si algú vol reblar allò que ja ha dit múltiples vegades acut a l’arxirepetit *per activa i per passiva. En català hauríem de dir que de cap de les maneres, o que ens refermem de totes totes, amb totes les lletres, clar i català, etc.
Si algú vol dir que en tal actuació hi ha punts que cal investigar ha de dir que hi ha gat amagat o que cal treure’n l’aigua clara (no ser trigo limpio).
Si algú es refereix a qui dilata o obstrueix la presa de decisions –filibusterisme!– diu que *mareja la perdiu, quan en català s’ha de dir que embolica la troca, que fa passar amb raons o, segons els casos, que se la sap llarga.
Si algú comenta que d’un tema en sentirem a parlar, diu que n’hi ha per sucar-hi pa, que tothom hi fot cullerada o que té tela per tallar, no pas que *donarà per parlar (dar que hablar).
Si una solució no és la prevista, en cap cas diem que *no és de rebut, sinó que és inacceptable o que no cal ni parlar-ne.
Si algú opina que cal treballar plegats diu que ho hem de fer braç a brac i no pas *colze amb colze (codo con codo).
Per acabar, quan algú fa un tuit encès diem que l’ha escrit a cop calent (a voz de pronto). Hi ha gent que hi té la mà trencada a fer piulades. Seria bo, però, que s’hi fixés una mica més perquè ja sabem el pa que s’hi dóna.
Cap comentari
Els comentaris per aquesta entrada estan tancats.