L’ha feta bona
😯😧😳
Sorpresa, contrarietat o disgust. Com ho expressem? La comunicació verbal és especialment efectiva per manifestar aquests sentiments, però els sapiens no ens sabem estar sense xerrar. Com ho diem?
Quan algú ha fet un disbarat o ha ficat la pota, ja sigui perquè ha tibat massa la corda o perquè ha enviat a dida/pasturar la persona equivocada, exclamem que l’ha feta/dita grossa. Ara, aviam qui arregla el malentès!
De les persones a qui res els sembla bé, que fan escarafalls i tot s’ho prenen a la valenta diem que en fan un gra massa. N’hi ha que s’empipen com una mona i n’hi ha que fan el ploricó fins a inflar-nos el cap; sense adonar-se’n afegeixen llenya al foc/atien el foc i el millor que podem fer és no donar-los corda ni seguir-los la veta. Però com compartim que ens n’ha passat una de molt grossa? Doncs tot i que ens sàpiga greu, no fent-ne un gran què, perquè tot i que a nosaltres ens sembla molt gros tampoc n’hi deu haver per tirar el barret al foc.
I per parlar del col·lectiu dels que fugen d’estudi i van a la seva? Si no hi estem d’acord, en lloc de les interferències del castellà, *ja li val, *ja s’ho val que acompanyen un cop de cap ─ja t’ho deia jo que d’aquest no te’n refiïs─, hem de fer un déu n’hi do!, expressió polisèmica que tothom entén com vol. I prou discussions, que ja som al cap del carrer!
Cap comentari
Els comentaris per aquesta entrada estan tancats.