A la tardor, arriben les castanyes!
Normalment, en una frase neutra (sense èmfasi), el subjecte precedeix el verb, emmarcat pels complements de temps i espai necessaris. Per exemple: Al capvespre, les gavines s’acosten als contenidors de la ciutat. Però això no és així en tots els verbs: imagineu-vos que la gent està esverada amb la proliferació de gavines vora els contenidors. Algú mira enlaire i diu amoïnat: Ja vénen les gavines… En aquesta frase, la posició normal del subjecte és darrere el verb. Fixeu-vos que el podem substituir pel pronom en. En vénen centenars!
Altres casos en què el subjecte va rere el verb:
Avui comencen les obres del carrer; en comencen cada dos per tres.
Aquesta tarda s’inaugura una exposició a la Tecla Sala; se n’inaugura una cada mes.
Arriben molts trens; n’arriben de tot arreu.
A última hora, han comparegut alguns periodistes; n’han comparegut alguns.
A l’estiu es cremen molts boscos; se’n cremen de pins, principalment.
Així doncs, el pronom en a banda de la substitució de l’objecte directe indeterminat que li és pròpia ─Vols pa? En vull mig quilo─ i de l’objecte preposicional introduït per la preposició de ─Parlem de tu i de mi/D’acord, parlem-ne─, pot substituir el subjecte amb verbs intransitius (venir, arribar) i en d’altres en què el subjecte s’assembla molt al complement directe (comencen les obres – les obres comencen; es cremen boscos – els boscos es cremen).
Per cert, el títol és perquè sempre tiren més les castanyes que les gavines!
Cap comentari
Els comentaris per aquesta entrada estan tancats.