*Caguem tions?
Home, no! Cagar tions deu ser molt complicat! En canvi fer-los cagar és cosa de nens. Només ens cal un bastó, una flassada i una cançó. En teniu alguns exemples aquí.
Cagatió, tot junt, és un mot que no recull el DIEC però sí l’Alcover-Moll (DCVB) com l’acte de fer cagar el tió la nit de Nadal. Aquesta forma és a l’inici de moltes de les cançons que acompanyen la festa (i d’aquí l’origen), però no és correcte per referir-nos al tronc de l’arbre. Podem parlar, doncs, de fer el cagatió, però no pas de *fer cagar el cagatió. També podem dir que el tió ha cagat torrons, però no que nosaltres *hem cagat el tió. Fixeu-vos que el tió el piquem. Aquest verb té molts usos en català, alguns dels quals està ocupant el verb donar, tan abassegador: m’he *donat un cop al cap, per dir m’he picat el cap; *em vaig donar contra el terra, vaig picar contra terra; *dóna-li dóna-li, per dir pica ben fort, etc.
Tot aquest període festiu i religiós es coneix amb el nom de Nadal: celebració del Nadal, repensar el Nadal, sopar de Nadal, regals de Nadal, etc. En cap cas no utilitzem la forma *Nadals, en plural, per referir-nos-hi.
El dia 31 de desembre a la nit fem el raïm per celebrar el canvi d’any. On menjareu el raïm, enguany?; de fet, el que prenem són 12 grans de raïm ja que pròpiament el raïm és tota la branca en què surten les baies de la vinya (racimo).
A banda tenim altres mots que anirà bé de repassar: les garlandes (guirnalda) que algunes persones pengen a la porta quan comença l’advent, els serrellets (espumillón), el cotilló (cotillón), la nit de Nadal (Nochebuena), la nit de Cap d’Any (Nochevieja) i el dia de Cap d’Any (Año Nuevo), la cavalcada (cabalgata), el rei Melcior (Melchor)…
Quant als nouvinguts a la festa, el Pare Noel i tota la rècula de rens, encara no sabem gaire com fer-los parlar. Hou, hou, hou? S’accepten suggeriments!
Cap comentari
Els comentaris per aquesta entrada estan tancats.