Arxiu de la categoria ‘Lèxic’

  • Beeeee!

     

    operacion salida

    Amb l’arrencada de les vacances i el gruix de desplaçaments cap a les destinacions de vacances (no pas *vacacionals), la mobilitat omple    sovint les pàgines dels diaris.

    A continuació us relacionem alguns termes  que poden substituir els     habituals *partes i *frenassos. D’alguns també en donem la definició.

     

    Avís d’accident (aviso de accidente): Acció de donar notícia, un  testimoni, un implicat, un agent de circulació, etc. a una unitat d’emergència que s’ha produït un accident de trànsit.

    Bolcar (volcar)

    Comunicat d’accident (parte de accidente): Document d’ordre intern en què la policia recull el conjunt de dades relatives a un accident de trànsit en què ha fet un servei.

    Culejada (coleada)

    Declaració amistosa d’accident (declaración amistosa de accidente, parte amistoso): Declaració de sinistre que fan de comú acord les parts afectades per un accident de circulació on manifesten les circumstàncies en què s’ha produït.

    Derrapatge/derrapada (derrapaje)

    Enlluernament (deslumbramiento)

    Entelament dels vidres (empañamiento de los cristales)

    Esquivar (sortear): Evitar un vehicle.

    Frenada (frenado/frenazo)

    Fregament (raspado/rozadura): Col·lisió en què un vehicle toca, passant, la superfície lateral d’un altre vehicle.

    Topada (topetazo)

    Virolla (trompo): Volta completa que fa un vehicle sobre el seu eix vertical, provocada pel derrapatge de les rodes de darrere.

    A banda,  si durant la conducció us sentiu malament, no us*dóna un mareig, sinó que us agafa un mareig/us maregeu.

    I davant el nou cotxe dels veïns, no hem de dir: Ostres, cotxe nou!,*ja els val, als veïns, *van de sobrats!, sinó: Ostres, cotxe nou!, quina barra, els veïns, es volen fer veure!

    I per acabar, recordeu que no cal anar a tot arreu amb cotxe!

    Article complet

  • Vida sana, llengua sana

    Pare Noël corrents.

    Pare Noel corrent.

    Com més va, hi ha més runners (corredors), més BMX (bicis de bicicròs) i més de tot. Podríem dir que l’esport és trending topic (tema del moment, tema més piulat).

    Anar a córrer (en anglès jogging) s’ha convertit en l’activitat més popular dels nostres dies, després de veure la tele i prendre una cervesa. En podem dir tal com s’ha dit sempre o, si som més esnobs, amb els anglicismes adaptats fer fúting o fer jòguing.

    Els professionals de la terminologia s’encarreguen de proposar formes catalanes per designar aquestes “noves realitats”, de vegades amb neologismes (si són realment noves!), tot i que moltes vegades només cal rescatar les formes de sempre, ofegades per la moda i els anglicismes.

    Vegem alguns exemples d’això darrer:

    Fins ara el personal trainer o el coach era l’entrenador personal, el ciclisme indoor era en pista coberta i les mountain bikes eren bicis tot terreny o bicis de muntanya.  Així mateix de fer una travessa o caminar per la muntanya ara també se’n diu fer senderisme o fer tresc (el TERMCAT puntualitza que fer tresc té un component exòtic i aventurer que no té fer una travessa pel Pirineu, però sospitem que els parlants diuen tresc i trekking sense mirar-s’hi).

    Val a dir que també cal distingir l’ús d’aquests termes, sovint efímers, en la llengua escrita i en la llengua oral, i depenent de l’edat: la creença que els joves parlen malament ve del temps del romans…

    I tornant al nostre tema, sobretot, que la suada d’haver sortit a córrer serveixi d’alguna cosa. A mig esforç atureu-vos a piular un selfie (autoretrat o autofoto) que així ho sabrà tothom!

     

     

     

     

     

    Article complet

  • Buscant una ombreta desesperadament

    Servei Meteorològic de Catalunya

    Amb la diada de Sant Joan entrem de ple en l’estiu, l’estació dels dies llargs i les nits curtes. Començarem per recordar-vos que el sol pica (i no pas *apreta) i que, de sempre, el sol “toca” la superfície de les coses. Així doncs: “En aquesta taula hi toca el sol, seiem a la del costat.”

    Si tot i això hi fa massa calor, i ens estem rostint, torrant o escaldufant (i no pas *atxitxarrant) el millor és anar a seure dins de l’establiment, que hi sol haver aire condicionat (i no pas *acondicionat).

    A l’estiu, a les ciutats sobretot, hi sol fer xafogor i la gent busca l’ombreta delerosament. Quan el sol cau de ple parlem que fa un sol de justícia o una calor que estavella les pedres.

    Pel que fa als vents, quan bufa el xaloc (en àrab saluk/suruq vol dir “d’on surt el sol”), que ve del sud-est, dels deserts de l’Àfrica, o el ponent, que ve de l’oest  (d’on el sol es pon) i es reescalfa al seu pas per la Península, l’ambient es torna molt càlid i sec, i s’encenen totes les alarmes davant el risc d’incendis. En canvi el garbí o llebeig, que ve del sud-oest, assuaveix les temperatures. Arran de platja bufa la marinada o brisa de mar, el millor antídot contra la calor.

    Article complet

  • Per triar i remenar

    Il·lustració de Juan José Álvarez Cotrina

    Il·lustració de Juan José Álvarez Cotrina

    Avui us proposem un recull de fraseologia ad hoc per donar un to expressiu i fresc a les vostres opinions. Segur que tothom us donarà la raó! Triar una frase o una altra, és clar, depèn de cadascú.

    Per definir la situació política: embolica que fa fort, fotre més llenya al foc, fer pudor de socarrim, haver-ne vist de tots colors, posar-hi pit i collons, tururut violes, haver-n’hi per sucar-hi pa, ser de l’alçada d’un campanar…

    Per quedar-nos tranquils: deixar verd, deixar com un drap brut, posar a parir, passa que t’he vist, ser del morro fort, importar un rave, buscar les pessigolles a algú…

    Per arribar a final de mes: anar de bòlit, anar de corcoll, fer mans i mànigues, suar la cansalada, anar a empentes i rodolons, passar-les magres, passar-les de tots colors…

    Per passar-ho bé: partir-se de riure, petar-se de riure, passar-ho de conya, fer conya, anar de primera, anar la mar de bé…

    Per anar-nos-en de vacances:  fer un cop de cap, escalfar motors, fotre el camp, tocar el dos, no estar-se de res, llançar la casa per la finestra…

     

    La locució llatina ad hoc es refereix a una cosa feta expressament per a l’ocasió.

    Article complet

  • Només quan faci falta

    Els manlleus són paraules procedents d’altres llengües, i no fruit de l’evolució històrica del català, que s’han incorporat a la llengua dels parlants, de vegades aportant un nou significat i de vegades bandejant la paraula o locució catalana corresponent (dir baguet indiscriminadament en lloc de barra de pa). L’intercanvi de mots entre les llengües és un fenomen natural i imprescindible, però cal limitar-ne l’abast quan se substitueixen formes pròpies per altres de foranes i, per tant, s’empobreix la llengua.

    La convenció general més estesa és escriure en rodona els manlleus adaptats i marcar en cursiva els no adaptats. Ara bé, els manlleus no adaptats ─és a dir, que mantenen l’ortografia original─ comuns a moltes llengües i que ja han passat a formar part de la llengua general s’escriuen en rodona: byte, pizza, web, whisky, jazz

    Per conèixer aquests mots podem consultar el diccionari normatiu; si hi apareixen vol dir que ja formen part del corpus de la llengua, com ara kiwi o taekwondo; si no hi apareixen són estrangerismes. Val a dir que molts d’aquests estrangerismes ja tenen una forma catalana, que podeu consultar a la Neoloteca del Termcat, tot i que encara no aparegui al diccionari general per la immediatesa de la incorporació (aiguagim) o per pertànyer a un camp massa especialitzat (nanoempremtador).

    Per tant, com a regla general s’escriuen en cursiva les paraules i expressions que no siguin catalanes i no hi hagin estat adaptades: skater (tipus de patinador); al dente (procediment culinari); botellón (fenomen juvenil); mojito (beguda alcohòlica).

    Insistim, però, que si n’existeix el terme en català, sempre el tindrem com a primera opció. És a dir, preferirem correu electrònic o adreça electrònica a e-mail, assetjament escolar a bullying, entrenament a coaching, sala d’exposicions a showroom, condicionament físic a fitness, llibre digital a e-book, caixó a cajón,  telèfon intel·ligentsmartphone, lísingleasing, etc. El recurs a les cursives no ens ha de fer preferir una forma estrangera a la pròpia, sigui adaptada o no.

    Article complet

Vull fer un curs!


Entrades recents


Històric


Núvol d’etiquetes


Recursos


Comentaris recents


Blog