Arxiu de la categoria ‘Morfologia’

  • Sabíeu que el plural de li no és *lis?

     

    pronoms2Massa vegades a la correspondència castellà/català del pronom de tercera persona singular le/li ─a ell, a ella, a vostè─, tant vagi davant com darrere del verb, hi fem correspondre la forma plural les/*lis. Aquesta traducció és un calc inadmissible en català.

    Ayer le di mi dirección: Ahir li vaig donar la meva adreça/Ahir vaig donar-li la meva adreça.

    Ayer les di mi dirección: Ahir *lis vaig donar/vaig donar-*lis la meva adreça.

    Les formes correctes per substituir la tercera persona del plural ─a ells/a elles/a vostès─ són en català els/los, en un registre formal i els hi, en un d’informal. Per tant, ahir els vaig donar la meva adreça/vaig donar-los la meva adreça (en un registre formal i escrit); ahir els hi vaig donar la meva adreça/vaig dona’ls-hi la meva adreça (en un registre informal i oral).

    A més, el català col·loquial ─el de les telesèries de TV3, perquè ens entenguem─ sol utilitzar la forma els hi per substituir un sol pronom (com en l’exemple) i també com a resultat de diferents combinacions d’objecte indirecte més directe, com ara, els la, els el, els ho, com ara: els la vagi donar, la meva adreça; els el vaig donar, el meu número de compte; els ho vaig donar, allò que em demanaven, que en un registre oral se solucionen, ras i curt, per els hi vaig donar en tots els casos.

    Article complet

  • D’ara endavant no diguis en *lo successiu

    lolololololololo

     

    Reprenem l’apunt anterior sobre el lo neutre  per tal de fer-vos algunes propostes de substitució.

    Ara com ara, hi ha un consens general a evitar, tant en els registres formals com informals, l’ús de l’article lo en construccions de caràcter neutre.

    De manera general, el sentit abstracte o generalitzador s’expressa amb l’article masculí el, els demostratius això allò, o amb diverses construccions, com ara la cosa, el fet, la part, la qüestió, etc.

    Vegem-ne alguns exemples:

    * lo bo del cas > el millor del cas/el que té de bo el cas
    * lo que faltava> només faltava això/no fotis
    * faré tot lo que pugui> faré tot el que pugui/faré tant com podré
    * ara ve lo bo> ara ve la bona/agafa’t fort
    * agafa lo meu/lo seu> agafa les meves coses/les seves coses
    * lo millor que pots fer> el millor que pots fer
    * lo qual vol dir> la qual cosa vol dir/cosa que vol dir/i això vol dir
    * lo que dius>  el que dius/això que dius
    * de lo contrari> si no/contràriament/altrament
    * en lo referent a> referent a/amb referència a/pel que fa a/quant a
    * és lo de menos> no hi fa res/això rai!
    * per lo general> generalment
    * per lo menos> almenys/pel cap baix
    * per lo tant> per tant/així doncs
    * per lo vist> sembla que/tot fa pensar que 

    Altres construccions de caràcter intensificador: 

    * lo contenta que està!> està tan contenta!/com n’està de contenta
    * vine lo més aviat possible> vine tan aviat com puguis/com abans millor
    * a lo millor> potser/tal vegada/a la millor

    Així doncs, les solucions depenen de cada cas; com en altres temes conflictius, cal buscar la solució més natural i genuïna.  

     

     

    Article complet

  • L’article en català

    articles Fòssils lingüístics com tot lo dia i topònims com s’Agaró demostren que els tres articles que avui conviuen com a formes dialectals catalanes van sorgir l’una darrere l’altre; primer va dominar l’article salat, es, sa, es, ses, després s’hi va sobreposar el nord-occidental lo, la, los, les, i al final va triomfar el que avui és la forma estàndard de l’article: el, la, els, les.

    De fet, el llatí clàssic no tenia article. Aquest determinant va sorgir en llatí vulgar tardà a partir dels demostratius ille (lo/el) i ipse (so/es). Les formes derivades d’aquest últim eren les dominants en català popular i per això, als segles XI i XII, a la gran majoria del territori salàvem. Però al XIII la llengua oficial de la cort, emmirallant-se en l’occità, va anar imposant el lo.

    El pas de lo a el no es produeix fins al XIX i no esdevé estàndard fins al XX. Ara bé,  el lo no passa a el quan fa d’article neutre (representa una abstracció, lo bonic), i és Pompeu Fabra qui normativitza aquest canvi: l’obliga a fer el pas. Però el sistema necessita distingir formalment el neutre del masculí i d’aquí el desgavell que tenim actualment amb el lo neutre, ja que la substitució sistemàtica per el (*el bo del cas) o per allò no funciona.

    Actualment les formes antigues de l’article es mantenen en el lo nord-occidental i l’article salat balear.

    D’alternatives per substituir el lo neutre no normatiu, en parlarem ben aviat!

    Article complet

Vull fer un curs!


Entrades recents


Històric


Núvol d’etiquetes


Recursos


Comentaris recents


Blog