• L’article en català

    articles Fòssils lingüístics com tot lo dia i topònims com s’Agaró demostren que els tres articles que avui conviuen com a formes dialectals catalanes van sorgir l’una darrere l’altre; primer va dominar l’article salat, es, sa, es, ses, després s’hi va sobreposar el nord-occidental lo, la, los, les, i al final va triomfar el que avui és la forma estàndard de l’article: el, la, els, les.

    De fet, el llatí clàssic no tenia article. Aquest determinant va sorgir en llatí vulgar tardà a partir dels demostratius ille (lo/el) i ipse (so/es). Les formes derivades d’aquest últim eren les dominants en català popular i per això, als segles XI i XII, a la gran majoria del territori salàvem. Però al XIII la llengua oficial de la cort, emmirallant-se en l’occità, va anar imposant el lo.

    El pas de lo a el no es produeix fins al XIX i no esdevé estàndard fins al XX. Ara bé,  el lo no passa a el quan fa d’article neutre (representa una abstracció, lo bonic), i és Pompeu Fabra qui normativitza aquest canvi: l’obliga a fer el pas. Però el sistema necessita distingir formalment el neutre del masculí i d’aquí el desgavell que tenim actualment amb el lo neutre, ja que la substitució sistemàtica per el (*el bo del cas) o per allò no funciona.

    Actualment les formes antigues de l’article es mantenen en el lo nord-occidental i l’article salat balear.

    D’alternatives per substituir el lo neutre no normatiu, en parlarem ben aviat!

Els comentaris per aquesta entrada estan tancats.

postimage

Coneixes algú que vulgui aprendre català?

Entrades recents


Comentaris recents


Històric


Etiquetes


Meta