Expressions temporals
Comencem l’any parlant d’aquest tempus fugit que ens atrapa a tots. És a dir, lluny de la filosofia, d’algunes expressions temporals que no tenim prou presents.
Per exemple, en català diem ara per ara, per referir-nos a aquest moment, si més no; al costat, d’ara com ara, que ens serveix per introduir una objecció, una motivació, un mentre no canviïn les coses. L’expressió *avui per avui és un calc del castellà *hoy por hoy.
Així doncs, hem de dir:
Ara per ara no vull fer obres a casa (en aquest moment, aquest hivern…)
Ara com ara no vull fer fer obres a casa (tal com van les coses, no en tinc ganes, no tinc diners, no vull enrenous…)
S’ha fet abús de l’adjectiu proper en lloc de les formes habituals pròxim, vinent o entrant. Sense ser una forma negligible, preferirem les formes més usuals: dimarts vinent, dimarts que ve, el pròxim dimarts. Tot i que quan ens referim al dimarts que succeeix immediatament el dia en què parlem no hi cal cap determinant: Ens veurem dimarts.
D’ara endavant / en endavant (des d’avui) en aquesta casa no es diran més paraulotes!
Avui dia /avui en dia ja ningú no parla de vostè els pares.
Tal dia com avui vaig aprovar el carnet de conduir.
El curs de català comença d’avui en vuit (en una setmana).
I per acabar, us recordem que la manera tradicional d’indicar el temps en el rellotge és comptant quarts, mitjos quarts i quarts tocats:
Em va dir que arribaria a quarts de vuit (entre dos i tres quarts de vuit), però sospito que arribarà a quarts de quinze (molt més tard d’allò previst)!
Cap comentari
Els comentaris per aquesta entrada estan tancats.