Miquels, surres i calbots
Un miquel és un retret, una cosa lletja que ens han dit i ens ha sabut greu. Quan ens fan sortir de polleguera, de vegades no sabem anar més enllà de la *bronca i del mal rotllo, tot i que en català tenim un bon grapat d’expressions per descriure aquests sentiments d’ofuscació que tots tenim en algun moment:
Al conegut català emprenyat hi podem sumar l’indignat, enfurismat, enrabiat, empipat, enutjat, menyspreat o picat. I per substituir els *cabreigs (cabreo), *mosqueigs (mosqueo) i *piloteres podem recórrer a l’emprenyament (emprenyada), l’empipament (empipada) o l’enrabiada.
Els mitjans ens informen que hi ha raons, enganxades, picabaralles, disturbis, aldarulls, escàndols, bregues, retrets, xiulades, escridassades, esbroncades… En un registre col·loquial quan dos arriben a les mans diem que reparteixen llenya, s’atonyinen, s’estomaquen, s’esbatussen, s’apallissen, es casquen, munten un sarau i ─ja amb detall─ es claven un cop de puny, es venten una plantofada, un mastegot, un castanyot o un calbot.
Com veieu la llista és interminable, però, si us plau, que tot quedi en el paper!
Quant a la surra? On la rebem?
Cap comentari
Els comentaris per aquesta entrada estan tancats.